• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

diumenge, 17 d’abril del 2016

Programa del Partido Carlista Montejurra 2016

8 DE MAYO DE 2016 (Domingo) FIESTA DE MONTEJURRA

HISTORIA NUESTRA, MEMORIA VIVA Y MAESTRA DE LA VIDA

PROGRAMA DE ACTOS:

Sábado, día 7: 17 H.: recepción en el Círculo de Estella a las delegaciones Carlistas de las Españas.
A continuación, Consejo Federal de Dirección.
21´30 h. : cena en el restaurante Casanova.

Domingo, día 8: 10 h.: Inicio del Vía Crucis desde la primera cruz, hasta el Cristo negro.
Responso y recuerdo a los difuntos carlistas del año, en la cumbre.


A las 11 h. hay una misa pública en el monasterio de Iratxe y en la que se recordará también a los difuntos carlistas del año.

A continuación parada en el monolito de recuerdo a Ricardo y a Aniano.

13 horas: Acto político en la campa de la Fuente de la tejería con intervención de algunos de los que sufrieron directa y físicamente el ataque terrorista de hace 40 años, del Secretario del Partido en Navarra, Juan Luis Aldaya, y del secretario General, Jesús Mª Aragón.
14´30 h.: Comida popular en la campa

Teléfonos para apuntarse tanto a la cena del sábado como a la comida del Domingo: 609182815; 661001300.


La semana del 1 al 8 de mayo, en la casa de Cultura de Estella habrá una exposición conmemorativa del ataque terrorista del 9 de mayo de 1976 y que el sábado día 7, a las 18´30 de la tarde, el historiador Joaquín Cubero dará una charla titulada “Fraga en Gobernación, el Ministerio del terror”.

Read more »

divendres, 15 d’abril del 2016

Nou llibre: "Montejurra, 40 anys després"

L'Associació 16 d'abril, dins dels actes de commemoració dels 40 anys de Montejurra 76, vol informar d'un nou llibre editat per la Biblioteca Popular Carlista. En l'obreel nostre company Josep Miralles Climent realitza una aportació documental imprescindible per a conèixer el veritable abast del complot governamental contra el Carlisme:

MONTEJURRA 1976 - 2016. 40 anys després.

Autors: Jesús Mari Aragó i Josep Miralles Climent, 122 pàgines, il·lustrat.

Edita Biblioteca Popular Carlista, Madrid, abril 2016.

PVP 18 €, despeses d'enviament incloses. Comandes: fjonrubia@inicia.es

Read more »

divendres, 8 d’abril del 2016

El 8 de Maig aplec a Montejurra amb Maria Teresa de Borbó-Parma

Els simpatitzants del carlisme aquest 2016 commemorem els 40 anys dels successos de Montejurra, on van ser assassinats Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos.

El 8 de maig de 2.016 el carlisme a Montejurra


40 anys després d'aquest incident en el si del carlisme, el Partit Carlista està preparant la seva celebració anual en a la muntanya navarresa de Montejurra.

Segons les previsions del Partit Carlista, aquest any podria fins a triplicar-se la xifra habitual d'assistents a aquest acte tradicional que els carlistes porten dècades celebrant. Encara que tots els actes en Montejurra recorden les dues víctimes dels successos de 1976, aquest any l'homenatge serà especial. Hi haurà una ofrena floral al monòlit que recorda els carlins morts i abans celebraran un dinar a Puente la Reina.

Una munió d'actes


A aquest dinar hi assistirà Maria Teresa de Borbó-Parma, germana del Rei Carles Hug i tieta de l'actual abanderat carlista, Carles Xavier. La presència d'aquest últim, que resideix a Holanda, no està prevista en els actes en Montejurra el primer cap de setmana de maig.

Amb motiu d'aquest 40è aniversari d'aquest episodi violent de la Transició, la setmana prèvia als actes es podrà veure a l'ajuntament d'Estella una exposició de fotografies i documents sobre els successos així com un debat. Diumenge 9 hi haurà el tradicional Via Crucis fins al Crist Negre i la missa al Monestir d'Irache.

Què va passar a Montejurra fa 40 anys?


El 9 maig 1976 va acabar en tragèdia la concentració de Montejurra (a la localitat d'Ayegui, Navarra) que els carlistes celebren per recordar als requetés morts a la Guerra Civil i les batalles contra els exèrcits liberals que els partidaris dels pretendents tradicionalistes a la Corona van lliurar al segle XIX.

Els partidaris del pretendent Carles Hug de Borbó-Parma, que havia pres una via socialista, federalista i autogestionària per al carlisme, es van veure atacats per mercenaris, ultradretans i simpatitzants d'una altra branca carlista, la més dretana de Sixto Enrique de Borbó. Els agredits denuncien que l'atac va ser orquestrat per membres franquistes d'organismes de l'Estat.

En aquest atemptat van morir Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos, participants en el romiatge carlista, i van patir ferides diverses persones més. Els morts van ser reconeguts fa uns anys com a víctimes del terrorisme.

Read more »

dimecres, 6 d’abril del 2016

El duc de Bragança: "Si la infanta ho va fer, haurà de pagar"


Dom Duarte Pío, duc de Bragança i pretendent al tron ​​de Portugal, està d'enhorabona. Dilluns passat el primer ministre de la República, el socialista António Costa, va signar la llei que restableix els quatre dies festius suprimits per l'anterior Govern del conservador Pedro Passos Coelho. Per primera vegada des de 2013, aquest any els lusitans podran gaudir del Corpus, el Dia de la República (5 d'octubre), el de Tots Sants, i el Dia de la Restauració Portuguesa (1 de desembre).

La reposició d'aquest últim és d'especial importància per al noble, ja que commemora un triomf tant nacional com familiar: el del seu avantpassat directe, el rei João IV, sobre els ocupants espanyols, posant fi a la Unió Ibèrica que va mantenir a Portugal com part de la Corona espanyola entre 1580 i 1640.

"És un gran dia que ha de ser celebrat per tots els portuguesos, siguin republicans o monàrquics. Ja he felicitat al primer ministre personalment ", afirma el duc, la cara més visible de la campanya a favor del restabliment dels mateixos.

El Regne de Portugal va acabar fa 116 anys en ser proclamada la república, però l'actual cap de la família reial, dom Duarte Pío, manté un paper actiu en l'actualitat lusitana. A través de la Fundació Don Manuel II -que porta el nom del seu oncle avi, l'últim rei de la dinastia dels Braganza- participa en activitats de suport social per als més desfavorits, iniciatives culturals i, a títol personal, ajuda al Govern en certes mediacions internacionals.

El duc accepta que, probablement, no veurà la restauració de la monarquia durant la seva vida - "tot just un 29% de la població aposta per això" -, factor que atribueix a un problema lèxic. "Els portuguesos rebutgen la monarquia perquè no entenen el que és; s'associen 'democràcia' amb 'república'. Els únics que aconsegueixen esquivar aquest mur són els joves, que són més oberts a noves idees ". En una recent entrevista a la premsa espanyola. el duc ha respost a diverses preguntes entre les que destaquen la de la corrupció de Cristina de Borbó i la situació catalana.

Com valora la forma en què s'està tractant el cas Nóos a Espanya?

És un drama, tant per a la família real com per a la gent que li dóna suport. Les famílies reals són famílies normals, amb la diferència que tenen el deure de ser exemplars. Crec que Felip IV ha pres una posició clara referent a això, evitant interferir amb el treball de la Justícia. És una situació dolorosa, però si ella [en referència a Cristina de Borbó] ho va fer, haurà de pagar per això.

Però a Espanya la figura del rei no sembla sufocar el moviment independentista a Catalunya ...


El tema s'ha dut malament. La solució al problema català és crear un estatut de regne unit, tant per a Catalunya com per al País Basc. És evident que són nacions, i això s'ha de reconèixer, però oferint-los un lloc dins d'un "Regne Unit d'Espanya", com van fer els britànics i els holandesos, amb els seus respectius governs, però amb un rei i unes forces armades comuns. La separació radical seria traumàtica, especialment per als catalans.

Hi ha alguns catalans que apunten a la independència de Portugal com un exemple a seguir.

La Unió Ibèrica de Portugal i Espanya només va durar 60 anys, i Catalunya és part d'Espanya des de fa segles. La interpenetració és molt més profunda que la que vam tenir nosaltres, i fins i tot així la separació d'Espanya i Portugal va ser traumàtica.

Un avantpassat de la meva dona era el governador de Madeira quan vam declarar la independència d'Espanya, i ell va haver de triar entre mantenir-se lleial a la seva pàtria o prendre el partit per la seva esposa portuguesa. Va guanyar l'amor -i per això Madeira és portuguesa avui dia- però va ser una decisió traumàtica igualment. 

Read more »

dimarts, 5 d’abril del 2016

Barcelona revoca per unanimitat la Medalla d'Or a Cristina de Borbó, germana de l'usurpador

Unanimitat. El ple de Barcelona va aprovar l'u d'abril revocar la Medalla d'Or de la Ciutat a la infanta Cristina. "L'honor no es porta a la sang", ha insistit el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, per presentar la proposició de revocació del reconeixement a la infanta.


 "La infanta ha de tornar a ser als ulls de l'Ajuntament la ciutadana Cristina de Borbó, sense cap privilegi", ha remarcat després d'apuntar que haurien preferit que hagués estat la mateixa infanta qui renunciés a la Medalla.
Per part de CiU, que quan el 2014 es va discutir aquesta mateixa proposició hi va votar en contra en considerar que la decisió no s'havia de prendre fins que la infanta no fos condemnada, Joaquim Forn ha remarcat que la imputació ja és un argument prou fort per retirar-li la Medalla. Ciutadans ha apuntat que l'actuació "poc exemplar i poc honorable" de la infanta justifica la revocació.

ERC, que és qui va demanar la revocació recollint una proposta de la societat civil, s'ha dirigit per mitjà d' Alfred Bosch a la infanta per dir-li: "Això no és teu, és de Barcelona i retorna a Barcelona". Al seu torn, el PSC ha apuntat que la imputació fa que la infanta "no sigui mereixedora" de la Medalla i que això no respon a raons polítiques o al debat sobre el model d'Estat. I el PP, tot i defensar la presumpció d'innocència, ha votat a favor de la revocació en considerar que hi ha hagut "comportaments poc ètics". La CUP, al seu torn, ha reiterat que demanaran revocar totes les medalles de la monarquia. El regidor Josep Garganté ha acabat recitant els versos de la cançó popular 'El rei vol corona': "Si el rei vol corona, corona li darem, que vingui a Barcelona i el coll li tallarem".

Read more »

diumenge, 3 d’abril del 2016

Carta oberta de l'Agrupació Territorial Comarques Centrals del Partit Carlí de Catalunya







CARTA OBERTA DES DE CATALUNYA ALS NOSTRES COMPANYS CARLISTES

Benvolguts companys de les Espanyes:

Volem dirigir-nos a vosaltres en aquesta època de canvis, propostes i noves situacions col·lectives que ens interroguen a tots.

L'estatus social i polític que va cristal·litzar en el règim del 78 s'esgota ràpidament. La crisi econòmica i social, amb el seu deixant de dolor, precarietat i sofriment, no fa sinó accelerar una descomposició que s'evidencia en totes les esferes de l'àmbit públic. La corrupció desbocada, filla del bipartidisme rector, la llunyania de la classe política respecte als ciutadans, la manipulació de la Justícia, l'opacitat en el tracte de favor davant la Banca o els lobbies, mouen a la societat cap a alternatives polítiques i organitzatives per respondre a aquest atzucac.

Enmig del qüestionament general al règim i els seus pilars es replanteja la plurinacionalitat, a Catalunya especialment. L'Estat de les autonomies nascut de les transaccions postfranquistes ha representat un pegat no resolutiu a l'encaix de les nacions hispàniques. L'ofensiva recentralitzadora dels últims anys ha portat a molts catalans a la certesa que l'estat és un aparell contrari essencialment al seu ser col·lectiu i impossible de reformar.

Els ponts de negociació i diàleg s'han trencat a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'autonomia confirmat el 2010. Les veus favorables a nous acords parcials i a punts de trobada han rebut un menyspreu constant. L'hostilitat mostrada per la dirigència central ha empès la voluntat d'autogovern catalana cap a la de secessió.

Després d'una secular imposició uniformitzant de caràcter absolutista, dictatorial o liberal, la convicció independentista s'ha estès com a única sortida enfront de l'ofec financer de la Generalitat, l'espoli fiscal permanent, la negació d'infraestructures necessàries o els atacs constants a la cultura i llengua catalanes. No serà aquest un estat d'opinió passatger ni depèn tampoc d'actituds de polítics concrets, sempre conjunturals. Mentre no s'abordin les causes profundes d'aquest greuge, es mantindrà o augmentarà. La radicalització política o jurídica del Govern central comportaria inevitablement l'amplificació i enduriment del secessionisme.

Davant aquesta situació, quin és la posició del Carlisme català? En ocasió de les eleccions catalanes del passat 27 de setembre, la nostra Agrupació Territorial, es va manifestar a través d'un comunicat publicat en la premsa. En ell expressàvem,


“La voluntat carlista d'articular les Espanyes a partir d'estats sobirans i iguals és un sentir recollit des de fa gairebé dos segles. La primera reivindicació foralista ha conduït amb el pas del temps a un posicionament a favor de la Confederació espanyola, en un marc de superació del sistema econòmic, polític i nacional imperant”.

Després de la recomposició del mapa polític català i posteriorment de l'espanyol en les eleccions generals, mantenim la voluntat d'abordar aquest gran debat que ha de conduir a un nou marc que superi l'actual. Un esquema que reculli la lluita pels drets socials, la transparència, la subsidiarietat i la plurinacionalitat, principis tots ells inscrits en la naturalesa del Carlisme.

Constatem que les eleccions generals del 20 de desembre han recollit un considerable suport a propostes favorables al reconeixement dels drets nacionals de Catalunya i entre ells al de determinar el seu futur mitjançant un referèndum democràtic. La postura pròpia del Partido Carlista queda recollida en aquest aspecte en forces de divers signe.

Desitgem que aquest marge d'esperança cap a una transformació fructifiqui en polítiques i canvis concrets.


Sigui el que sigui l'esdevenir social i polític de les Espanyes, resolgui's com es resolgui el contenciós plantejat a Catalunya, volem manifestar aquí com a Carlins que les propostes i objectius que han marcat la nostra lluita bicentenària continuaran essent el nord de la nostra actuació: la sobirania originària del poble català afirmada i exercida com a subjecte nacional en un pacte igualitari i permanent amb totes les Espanyes.


Tan convençuts estem de la justícia de les reclamacions catalanes, sense subordinacions inadmissibles, com d’afirmar la pertinença, continuïtat i essencialitat que el vincle de la hispanitat ens ofereix. La resolució positiva de les primeres serà la clau que obri la porta a la plena realització del segon.

Aquest és el nostre repte i aquest serà el nostre esforç.


AGRUPACIÓ TERRITORIAL COMARQUES CENTRALS DEL PARTIT CARLÍ DE CATALUNYA


Read more »