• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

divendres, 6 d’octubre de 2017

Missatge del Rei: "La meva profunda solidaritat amb els qui estan patint les conseqüències de l'enfrontament creat per aquest clima de tensió"

Als meus estimats carlistes:

Durant els darrers mesos, i especialment des del passat mes d'agost en el qual el terrorisme va colpejar criminalment Barcelona, ​​ciutat a la qual tinc especial afecte i de la qual no puc parlar si no és amb extrem afecte per ser la ciutat en la qual va morir el meu pare, Carles Hug, i en la qual l'any passat us vaig presentar al meu fill, Carles Enric; he estat molt pendent dels esdeveniments que se succeïen a les Espanyes sense voler manifestar-me per tenir l'esperança que els polítics elegits democràticament per tots els ciutadans complirien amb les seves obligacions buscant la trobada i no l'enfrontament.

Lamentablement no ha estat així, i davant els esdeveniments que es desenvolupen, conscient de les obligacions que recauen sobre la meva com a representant del llegat històric de la Dinastia carlista, amb la memòria dels meus antecessors, amb la lleialtat sacrificada i persistent que cap a ells van mostrar milers i milers d'espanyols durant dos segles, i en definitiva amb el significat històric del Carlisme, però també com a ciutadà espanyol i europeu, em impel·leixen a traslladar i compartir amb vosaltres les següents reflexions per tal de contribuir a esbossar un camí diferent al de l' enfrontament ja previst.

Recordem la nostra proposta tradicional, que és més necessària que mai. El federalisme, com a expressió actualitzada de la foralitat dels vells regnes, és la solució que pot canalitzar les aspiracions de les diferents nacionalitats que conviuen a les Espanyes.

El moment concret que vivim és preocupant. La situació que es dóna a Catalunya està demostrant que les autoritats polítiques, tant del Govern espanyol com les de la Generalitat, ens condueixen a un escenari de confrontació i fractura. I en cap cas és admissible que aquells que tenen la responsabilitat de governar perdin el control sobre els esdeveniments.

La crisi oberta actualment ha pres tal deriva que cal recordar que la prioritat fonamental que cal defensar, i defensar des d'ambdós costats del conflicte, és la Concòrdia. Si aquesta concòrdia es trenca desapareixerà tota la resta, desapareixerà la legalitat, desapareixerà el sentit de comunitat i desapareixerà la possibilitat de solucionar qualsevol tipus de problema, obrint-se pas en les nostres estimades Espanyes tota mena de sentiments negatius dels quals seran esclaves les generacions futures. Estic convençut que la immensa majoria dels ciutadans, volen un diàleg serè que desemboqui en un pacte. I aquest acord encara és possible dins el marc d'una Constitució actualitzada i del respecte a les aspiracions del poble català. Aquest diàleg, des de la voluntat d'aconseguir la concòrdia, ha de tenir lloc ara, abans que sigui massa tard. Estic segur que així, i només així, s'aconseguirà la pau immediata, futura i duradora.

Per tot l'exposat, demano als meus lleials carlistes que, qualsevol que siguin els seus sentiments i sensibilitats, s'abstinguin de participar en actes d'enfrontament que puguin produir-se, i que davant qualsevol conat de violència ofereixin, en la mesura de les seves possibilitats, la seva mediació. No siguem nosaltres els que polaritzem la situació. Hem de ser la veu de la calma i de la raó. Comprenc les profundes emocions que la situació d'avui pot desencadenar, però hem de mirar a la nostra Història i treure les lliçons que ella ens ofereix. La violència no porta a solucions duradores.
Demano a tots els espanyols que mirin al seu voltant i comprenguin que no hi ha cap "ells" perquè tots som un "nosaltres".

Demano als representants polítics que tinguin la valentia i la grandesa de reconduir la perillosa situació a la qual han portat a Catalunya i a la resta de les Espanyes, per les vies de la concòrdia i de la negociació.

La meva profunda solidaritat amb els qui estan patint les conseqüències de l'enfrontament creat per aquest clima de tensió.


Donat a 5 d'Octubre de 2017
Carles Xavier I

Read more »

Mensaje del Rey: "Concordia... La violencia no lleva a soluciones duraderas"




A mis queridos carlistas:

Durante los últimos meses, y especialmente desde el pasado mes de agosto en el cual el terrorismo golpeó criminalmente Barcelona, ciudad a la que tengo especial afecto y de la que no puedo hablar si no es con extremo cariño por ser la ciudad en la que falleció mi padre, Carlos Hugo, y en la que el año pasado os presenté a mi hijo, Carlos Enrique; he estado muy pendiente de los acontecimientos que se sucedían en las Españas sin querer manifestarme por tener la esperanza de que los políticos elegidos democráticamente por todos los ciudadanos cumplirían con sus obligaciones buscando el encuentro y no el enfrentamiento.



Lamentablemente no ha sido así, y ante los acontecimientos que se vienen desarrollando, consciente de las obligaciones que recaen sobre mi como representante del legado histórico de la Dinastía carlista, con la memoria de mis antecesores, con la lealtad sacrificada y persistente que hacia ellos mostraron miles y miles de españoles durante dos siglos, y en definitiva con el significado histórico del Carlismo, pero también como ciudadano español y europeo, me impelen a trasladar y compartir con vosotros las siguientes reflexiones con el fin de contribuir a esbozar un camino diferente al del enfrentamiento ya previsto.



Recordemos nuestra propuesta tradicional, que es más necesaria que nunca. El federalismo, como expresión actualizada de la foralidad de los viejos reinos, es la solución que puede encauzar las aspiraciones de las distintas nacionalidades que conviven en las Españas.



El momento concreto que vivimos es preocupante. La situación que se da en Cataluña está demostrando que las autoridades políticas, tanto del Gobierno español como las de la Generalitat, nos conducen a un escenario de confrontación y fractura. Y en ningún caso es admisible que aquellos que tienen la responsabilidad de gobernar pierdan el control sobre los acontecimientos.



La crisis abierta actualmente ha tomado tal deriva que es preciso recordar que la prioridad fundamental que hay que defender, y defender desde ambos lados del conflicto, es la Concordia. Si esa concordia se rompe desaparecerá todo lo demás, desaparecerá la legalidad, desaparecerá el sentido de comunidad y desaparecerá la posibilidad de solucionar cualquier tipo de problema, abriéndose paso en nuestras queridas Españas toda clase de sentimientos negativos de los que serán esclavas las generaciones futuras. Estoy convencido de que la inmensa mayoría de los ciudadanos, quieren un diálogo sereno que desemboque en un pacto. Y este acuerdo aun es posible dentro del marco de una Constitución actualizada y del respeto a las aspiraciones del pueblo catalán. Este diálogo, desde la voluntad de lograr la concordia, debe tener lugar ahora, antes de que sea demasiado tarde. Estoy seguro que así, y solo así, se alcanzará la paz inmediata, futura y duradera.



Por todo lo expuesto, pido a mis leales carlistas que, cualquiera que sean sus sentimientos y sensibilidades, se abstengan de participar en actos de enfrentamiento que puedan producirse, y que ante cualquier conato de violencia ofrezcan, en la medida de sus posibilidades, su mediación. No seamos nosotros los que polaricemos la situación. Debemos de ser la voz de la calma y de la razón. Comprendo las profundas emociones que la situación de hoy puede desencadenar, pero debemos mirar a nuestra Historia y sacar las lecciones que ella nos ofrece. La violencia no lleva a soluciones duraderas.



Pido a todos los españoles que miren a su alrededor y comprendan que no existe ningún "ellos" porque todos somos un "nosotros".

Pido a los representantes políticos que tengan la valentía y la grandeza de reconducir la peligrosa situación a la que han llevado a Cataluña y al resto de las Españas, por las vías de la concordia y de la negociación.

Mi profunda solidaridad con quienes están sufriendo las consecuencias del enfrentamiento creado por este clima de tensión.





Dado a 5 de Octubre de 2017

Read more »

dilluns, 22 de maig de 2017

Missatge del Rei Carles Xavier per l'Aplec de Montejurra

Benvolguts Carlistes:


Encara que no present físicament, estic amb vosaltres en aquesta efemèride.

Són dates fonamentals per al Carlisme en la seva Història i també per a la vida de cada un de nosaltres.

Així, tant el jurament del meu avi Don Xavier a Gernika, fa 80 anys, com la primera intervenció del meu pare Don Carles Hug a Montejurra, fa 60 anys, marquen, després de la mort de tots dos, la meva pròpia Legitimitat, la meva pròpia responsabilitat, i el meu propi compromís al capdavant del Carlisme.

Avui, tenint com a testimoni, encara que jo estigui absent, al Crist de Montejurra, vull renovar solemnement la meva adhesió a uns principis, a la Tradició, a una dinàmica, que arrencant del tetralema tradicional està representada pel Carlisme modern en la seva proposta democràtica i federal , en la seva proposta ecologista i social. Els seus plantejaments són absolutament necessaris en el moment actual.

Al costat de mi, us demano que renoveu el vostre compromís en aquest Montejurra 2017 al Carlisme d'ahir, a l'Carlisme d'avui, a l'Carlisme de sempre.


Hem de llaurar junts unes Espanyes lliures, unes Espanyes justes i unes Espanyes en pau.

Read more »

Mensaje de SM Don Carlos Javier de Borbón-Parma

Queridos Carlistas:

Aunque no presente físicamente, estoy con vosotros en esta efeméride.

Son fechas fundamentales para el Carlismo en su Historia y también para la vida de cada uno de nosotros.

Así, tanto el juramento de mi abuelo Don Javier en Guernica, hace 80 años, como la primera intervención de mi padre Don Carlos Hugo en Montejurra, hace 60 años, marcan, tras el fallecimiento de ambos, mi propia Legitimidad, mi propia responsabilidad, y mi propio compromiso al frente del Carlismo.

Hoy, teniendo como testigo, aunque yo esté ausente, al Cristo de Montejurra, quiero renovar solemnemente mi adhesión a unos principios, a la Tradición, a una dinámica, que arrancando del tetralema tradicional está representada por el Carlismo moderno en su propuesta democrática y federal, en su propuesta ecologista y social. Sus planteamientos son absolutamente necesarios en el momento actual.

Junto a mí, os pido que renovéis vuestro compromiso en este Montejurra 2017 al Carlismo de ayer, al Carlismo de hoy, al Carlismo de siempre.

Tenemos que labrar juntos unas Españas libres, unas Españas justas y unas Españas en paz.

Read more »

diumenge, 21 de maig de 2017

Mensaje de SAR Jaime de Borbón Parma

Queridos Carlistas:

Mi tarea de Embajador cerca de la Santa Sede, me impide en contra de mi ardiente deseo, estar a vuestro lado en esta triple efeméride, tan tremendamente significativa para el carlismo.


Tengo siempre ante los ojos, el ejemplo de mi abuelo, el ejemplo de mi padre, su total compromiso con el Carlismo, su tradición, su dinámica audaz y renovadora en todos los campos de la libertad y del compromiso social que reclama nuestra presencia cristiana.


Aunque seamos aparentemente pocos, aquello por lo cual luchamos, se levanta como otra gran esperanza del momento actual y puede, en un futuro próximo, crecer y responder a las problemática del futuro.

Por esto os pido celebrar estas efemérides, en la alegría y con la resolución de una militancia más activa que nunca.


S. A. R. El Príncipe Don Jaime de Borbón Parma

Read more »

dimarts, 16 de maig de 2017

"No nos representan"

La Asociación 16 de Abril, organización carlista de memoria histórica y pensamiento crítico, quiere manifestar su adhesión a los actos cívicos y apartidistas que se están celebrando estos días en diferentes localidades de Las Españas, con motivo del sexto aniversario del movimiento social del 15 de Mayo de 2011.
Aquella marea popular que espontáneamente inundó plazas y calles, con la consigna sencilla pero rotunda de “No nos representan”, implicó un extraordinario cambio de ciclo político.
La degeneración cada vez más evidente del régimen caciquil de la Segunda Restauración, con sus permanentes escándalos de corrupción y su desvergonzada involución autoritaria, provocó en las nuevas generaciones, pero también en las viejas, una indignación que desbordaría los esquemas del consenso institucional de las elites neoliberales. Pero también las pautas rutinarias de unas organizaciones sindicales y partidistas que se encontraban replegadas sobre sí mismas, esperando recoger las nueces sin mover el árbol.
Durante estos últimos años emergieron nuevas herramientas de acción colectiva, como la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) o las Marchas de la Dignidad, que dieron forma a la esperanza. Tampoco podemos olvidar que en diversos municipios se ensayaron variadas experiencias de “gobierno del cambio”, que en más de un caso no han sabido estar a la altura de las ilusiones despertadas.
Desde nuestro particular “aquí y ahora” los carlistas no podemos hacer otra cosa que manifestar nuestro profundo respeto por aquel irrumpir de la “intrahistoria” en la Historia, que hubiera dicho Miguel de Unamuno, como un momento luminoso que debe seguir orientando el camino del empoderamiento ciudadano de nuestros Pueblos.
En la línea de vocación cívica expresada por Don Carlos Javier tanto en su Mensaje al Pueblo Carlista del 8 de Abril de 2011 como en su Comunicado a la ciudadanía española del 4 de Junio de 2014, que no es sino nuestra línea de siempre, seguiremos movilizándonos y llamamos a luchar por una verdadera democracia, por unas estructuras de participación popular desde la base, por el Concejo Abierto de nuestra tradición vecinal, y por la Autogestión Global de nuestro proyecto transformador. Porque los carlistas somos Pueblo, del Pueblo venimos y al Pueblo vamos.
En ese camino nos encontraremos con todos aquellos que anhelen resolver la actual crisis de régimen no a través de una reforma constitucional pactada entre elites, sino mediante un proceso constituyente de “ruptura democrática”, que superando los límites de la “Transición” española, de voz al Pueblo como sujeto protagonista de su Historia.
 

Read more »

dissabte, 13 de maig de 2017

Discurs del Secretari General del Partit Carlista a l'Aplec de Montejurra

Buenos días compañeros/as, eguerdi on, bon día, bos días, bonos dies:

L'any passat, el dia de Montejurra va estar centrat en el record del 40 aniversari dels assassinats de Ricardo i d'Aniano com a resultat de l'atac del Feixisme al Poble, a la gent comuna, als carlistes que aquí estaven per celebrar una festa, preludi d'una vida social, política, i econòmica, basada en la llibertat, en el respecte al veí, i en la participació en la forma d'organització de la mateixa, i que havien vingut amb les seves mans per ajudar en el que fes falta, amb la seva boca per dialogar respectuosament, amb el seu cervell per pensar, i ... amb algun que altre pal com a suport a les seves cames en la pujada a la muntanya ... i als quals va caldre buscar-los alguna altra utilitat per a defensar-se de l'atac assassí. D'altres, no carlistes, van venir amb armes de matar, les van utilitzar, i van matar: els terroristes.

Aquest any també tenim aniversaris per celebrar: per exemple, el 60 aniversari de la presentació a Montejurra del Príncep Don Carles Hug, company i líder en el Partit. També commemorem el 40 aniversari de la mort del company Rei Don Xavier, que va venir amb nosaltres a Javier perquè el Govern espanyol del moment ens va impedir celebrar la festa en el seu espai natural, aquí, a Montejurra, i ens vam anar a Javier a celebrar la festa imparable sota la aclaparadora amenaça de les metralletes de la Guàrdia Civil, i alguna que una altra metralladora, com l'any anterior al cim del Montejurra. Don Xavier, un home que es va oposar al Decret d'Unificació de Franco, aquell abril de 1937 (fa 80 anys), i al seu malson de règim totalitari de Partit únic, a l'estil del Feixisme de Mussolini a Itàlia, i que per això Franco el va expulsar d'Espanya. Don Xavier, un Regent de les Espanyes, llavors, que en l'hivern de 1937 va jurar els Furs a Gernika (fa 80 anys), digués el que digués el militar Franco. Don Xavier, una persona que va ser detinguda per la Gestapo, la policia nazi per donar suport, activament, a la Resistència francesa contra el nazisme, a França. Don Xavier, un carlista del que Franco, quan els nazis li van preguntar a veure si tenia algun interès especial en què Don Xavier sortís viu del camp de concentració de Dachau, els va contestar que no, que era un francès i que fessin amb ell el que volguessin. Va sortir viu de Dachau gràcies a l'ajuda dels seus companys de captiveri.

Són veritats històriques documentades que fan inútils i mentiders tots els intents de fer aparèixer junts el Feixisme i el Carlisme, però encara hi ha gent que ni sap ni vol saber, i que prefereix la Història escrita pel dictador Franco, la Història d'Espanya escrita per el Feixisme. Nosaltres, els carlistes, no. És el que ens ha passat aquest primer trimestre de l'any, aquí a Navarra, en una cruïlla d'escrits en alguns mitjans de comunicació, i a internet, a compte del Museu del Carlisme a Estella / Lizarra.

Aquestes parcialitats històriques, unides a d'altres ens ajuden a acostar-nos a la veritat històrica, encara que sigui aproximada, del personatge, Don Xavier, i de l'organització de la qual era líder indiscutit, el Carlisme, superadora dels prejudicis, de les fílies i fòbies, de les obsessions particulars, i de la mandra intel·lectual.

En un Partit polític amb 184 anys de vida i de cultura política, és normal que tots els anys hagi aniversaris de fets significatius en la seva història interna.

Suposo que altres organitzacions també tindran els seus aniversaris que commemorar, uns seran feliços, i altres no tant.

També es compleix un any en què aquí mateix demanem la desclassificació dels informes oficials que hi hagués en les institucions oficials sobre l'atac, assassinats i ferits en l'Montejurra'76, que el Parlament navarrès va fer seva, i que a finals de març passat, al Parlament espanyol, la diputada d'EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia va expressar verbalment, i la resposta que li van donar és que els papers "classificats" són secrets i que la desclassificació és competència del Consell de ministres. Una resposta que jo no entenc perquè no es respon al que es pregunta. Com si els dius: "A on vas ?", i et contesten, "pilotes fora". Pregunta més clara i fàcil de respondre ... !. Ni que la resposta depengués d'un Govern estranger i calgués nomenar una comissió rogatòria !.

Un altre dels assumptes que ens afecten, vulguis que no, està relacionat amb un que, de vegades, fa la impressió que hi havia algun interès, ocult, en què es prolongués: em refereixo a ETA, que va decidir deixar de robar, d'extorsionar , de segrestar, i de matar, fa 5 anys i mig, a la seva manera, i a la seva manera també ha lliurat material de guerra el 8 d'abril passat. Ens alegrem que unes 3 tones d'explosius, milers de detonadors i una mica més de 100 armes de pegar tirs, estiguin ja neutralitzades. És un passet en la direcció correcta, perquè la pau autèntica s'aconsegueix en la pràctica diària; ja ho va dir Ghandi: "no hi ha camí cap a la pau; la pau és el camí ". És la forma diària de relacionar-nos amb les altres persones i amb el medi ambient en el qual estem immersos la qual contribuirà a dignificar la vida. La violència, la guerra com la seva expressió més manifesta, només és perjudicial directes i col·laterals, tots negatius per a la dignitat de la persona i per a la convivència social; ho hem vist aquí i també a nivell internacional. Els carlistes sabem d'aquests danys perquè entre els nostres predecessors hi va haver morts, ferits, ruïnes, despulles, exiliats a la força, i això s'inclina nostre punt de vista cap a la pietat cap a les víctimes de qualsevol tipus de violència. Per això rebutgem els discursos de l'odi i la retòrica de la por i donem suport a les mobilitzacions per pressionar els governs perquè respectin i defensin els Drets Humans de totes les persones i compleixin amb la legalitat internacional que els obliga ja que no ho fan per l'elemental deure d'humanitat, perquè estem contra la injustícia i la repressió.

A veure si altres prenen exemple i deixen de robar dels diners públics dels que complim amb les nostres obligacions contributives per al manteniment i millora de les infraestructures i dels serveis públics, necessaris per al correcte funcionament de la societat.

Perquè ens parlen que la recuperació econòmica és un fet, que Espanya lidera el creixement macroeconòmic a Europa, i altres, PERÒ, sempre hi ha un "però", i aquest és molt gran, encara no es treballa el mateix nombre d'hores cotitzants el 2008, encara hi ha 3.000 llocs de treball fixos indefinits menys que el 2011 quan el PP va guanyar les eleccions generals; aquells 62.000 milions d '€ de la guardiola de la Seguretat Social han desaparegut, i els salaris han caigut al seu nivell més baix dels últims 50 anys, segons diu el Fons Monetari Internacional, i, en les seves pròpies paraules, "el comerç està deixant enrere a massa individus i comunitats "; per això adverteix al Govern que haurà d'implementar ajudes socials pal·liatives. El pes de les rendes del treball en el Producte Interior Brut és menor cada any que passa; entre 2010 i 2015 el percentatge del PIB destinat a rendes salarials ha caigut al voltant del 5%, i es troba al voltant del 45% del PIB. Això vol dir que aquests diners, uns 5.000 milions d '€, a nivell estatal, són uns diners que els treballadors hem deixat de percebre i que no podem emprar per cobrir les nostres necessitats bàsiques (i algun que altre caprichillo); són uns diners que no cotitza a la Seguretat Social; són uns diners que no paga l'IVA; són uns diners que acaba en un paradís fiscal estranger; són uns diners produït aquí, però que no rendeix aquí perquè està "allà". Això influeix, a la baixa, en el nivell d'ingressos de l'Estat. O sigui, que ens hem hagut d'acostumar a viure amb menys; ens han empobrit i obligat a viure en una crisi permanent, perquè aquesta fugida cap endavant del Capitalisme no construeix un futur sòlid; la joventut no pot comptar amb uns ingressos estables i duradors, i per això es dedica a viure al dia perquè les condicions que ens imposa el Capital ens fa ajupir el cap i només pot veure el sòl; no pot veure un horitzó atractiu. Una altra dada preocupant és el percentatge de població en risc d'exclusió social, per pobresa, un 28%, perquè els ingressos d'aquesta persona, o família, no li arriben a cobrir les seves despeses ordinàries. Per no parlar de la diferència de salari entre els sexes, desfavorable per a les dones. Potser aquí estigui el punt feble, insospitat, que sigui l'inici de l'esfondrament de l'actual estat de coses, i l'inici del canvi veritable. Tant de bo!

Aquesta és la manera d'actuació política en el qual es mou el Liberalisme: el caos, augmentar el caos en tots els àmbits, ja sigui en l'economia i en el treball mitjançant el que anomenen "desregulació, liberalització, externalització ....". En l'educació, a la sanitat, a la convivència ciutadana, en la manera de participació en els assumptes públics mitjançant l'exercici de les llibertats d'informació veraç, d'expressió, reunió i manifestació ...; es tracta d'augmentar el caos perquè surtin endavant els més forts, ells; o sigui, la llei de la selva.

El Partit Carlista va lluitar contra aquesta imposició de la Llei de la selva en la convivència social, i segueix en això; volem una societat més equilibrada, basada en el respecte al veí, en la qual les llibertats d'informació veraç, d'expressió, reunió i manifestació, públiques, siguin quelcom obvi, en la qual l'accés a l'educació, a la sanitat, a la satisfacció de les necessitats bàsiques, no depengui dels béns de fortuna, en la qual el treball no estigui basat en la desigualtat jeràrquica segons siguin els mitjans de fortuna, sinó en la cooperació en les seves diferents formes: autònoms, cooperatives, cogestió .., i altres, amb la mirada posada en l'Autogestió, en tots els àmbits de la vida social. Caldrà començar posant ordre en aquest caos social induït pel Liberalisme; per això hem de fer visible davant la societat les nostres propostes i participar en totes les iniciatives, sigui el grup social que sigui el que les proposi, que vagin en aquest sentit, encara que al principi no ens semblin sinó pegats.

 Demà passat se celebra el "Dia d'Europa", i Europa està com està; nosaltres som Europa i no ens agrada com està, ni la seva forma d'organització política i territorial, ni el seu sistema econòmic, i hem de fer el mateix que a Espanya: posar ordre en el caos, perquè els poderosos econòmicament, les empreses transnacionals no ens esclavitzin, sinó que estiguin al servei dels treballadors europeus, al servei de les necessitats de la societat. Per això ens afecta el Brexit, encara que tinc la sospita que el nou Govern que surti de les eleccions anticipades, gestionarà l'assumpte de manera diferent a com ens vol fer veure avui la senyora Theresa May, la premier britànica. I encara que el president que avui trien a França no afavoreixi, precisament, l'Europa dels Pobles ni l'economia social i col·laborativa, l'altra alternativa, seguir els passos de la Gran Bretanya, tindria per a nosaltres uns costos socials majors durant uns anys, encara que si la gent, conscientment, es mostra disposada a afrontar el risc, caldria fer-ho perquè la dignitat de la persona és preferible al domini econòmic, polític, i social per part d'una minoria que acapara el que la majoria necessitem per satisfer les nostres necessitats bàsiques, i caminar cap a la Justícia Social.

No podem permetre que sigui la por que els poderosos ens volen ficar en el cos, el que dirigeixi la nostra vida; cal viure amb soltesa i elegància, amb dignitat.

Moltes gràcies, companys / es.
VISCA EL PARTIT CARLISTA!
Jesús Mª Aragón Samanes; Secretari General del Partido Carlista

Read more »

dijous, 11 de maig de 2017

Discurs del secretari del Partit Carlista d'Aragó a Montejurra


Bon dia, companys i companyes amics carlistes, un any més som avui al Montejurra, en aquesta muntanya santa on hi tenim una cita tots els anys amb la nostra història, amb el nostre passat, i amb el record sempre present i emocionat cap als que van perdre aquí la seva vida al llarg de la història, l'última vegada fa 41 anys.

Som davant d'una festa tradicional, en la qual tants homes i dones en definitiva el poble carlista ens han acompanyat amb la seva presència, i aquí han estat sempre lleials i fidels, al carlisme i al Partit Carlista.

Gràcies, a qui ahir, avui i sempre heu estat, esteu i estareu.

Perquè el vostre compromís és la garantia que les idees carlistes encara romanen. A tots els carlistes de cor que encara seguiu conservat els valors del vell carlisme, gràcies. Avui vivim temps durs, en els quals els valors de la noblesa, lleialtat, honestedat i decència no estan precisament de moda. Semblaria gairebé una irresponsabilitat no implicar-se ara davant tot el que està passant. Perquè la política és l'espai públic des del qual es transforma la societat, des del qual es crea aquell món ideal que desitgem, i que volem que sigui possible. Estem en un temps en què és més necessari que mai una regeneració, que obri nous camins i horitzons cap a un aprofundiment de la democràcia. I és en aquest marc on crec que són necessaris posar en valor els ideals del vell carlisme, actualitzats als nostres dies. El carlisme va jugar un paper històric en els anys de la transició que a dia d'avui encara no ha estat reconegut. Va ser el carlisme el primer que va parlar de la qüestió territorial, del model d'Estat, per buscar la concòrdia i convivència, per buscar l'encaix d'Euskadi i Catalunya a l'Estat Espanyol. Avui molts parlen de plurinacionalitat, del respecte a les realitats nacionals, i obliden que va ser el Partit Carlista qui des del principi parlà del valor sobiranista del que foral.


Per això no em resigno a pensar que el lloc on ha d'estar el carlisme sigui simplement un Museu.
Sembla que potser estiguem escrivint les darreres pàgines de la nostra història, però no l'última. El carlisme, els seus valors han de ser transmesos, han de renéixer en nous moviments. I és aquí on em sorgeixen els dubtes: Què és el que volem que sigui el carlisme!?, Un moviment cultural, un moviment de reivindicació dinàstica ?, és evident que la realitat s'imposa als desitjos, i avui el Partit carlista és un projecte polític, que no té activitat política. Hi va haver un temps ja llunyà en què fins i tot va tenir representació parlamentària, va ser en el llavors denominat Parlament foral de Navarra en 1979, quan Mariano Zufia va obtenir acta de diputat per la circumscripció d'Estella. Per això potser ens haurem de preguntar qui som on som, i que volem fer. Us animo a seguir endavant, amb un pensament crític, amb idees pròpies, tractant de tenir la capacitat d'influir en el nostre entorn més proper. Crec que encara estem a temps d'unir-nos, de sumar força al costat d'altres forces de canvi, mantenint sempre els nostres principis, per transformar la societat en què vivim. Perquè som pocs, però no som poca cosa.

Javier Vecilla, secretari del Partit Carlista de Navarra

Read more »

dimarts, 9 de maig de 2017

El carlisme es retroba a Montejurra: "tenim una classe política com a molt de tercera o quarta regional"




"Per la dignitat de les persones" fou el lema que va triar el Partit Carlista per a la seva trobada anual a Montejurra que, com mana la tradició, va tenir lloc el 7 de maig; primer diumenge de maig. Després de l'homenatge a Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos, assassinats el 1976, es va celebrar l'acte polític davant més d'un centenar de militants i simpatitzants arribats de diferents punts de l'Estat.

El secretari general del partit a Nafarroa, Lázaro Ibáñez, va ser el primer a prendre la paraula, recordant que es compleixen quaranta anys d'una legalització de partits que va deixar fora el Partit Carlista i va aprofitar per carregar contra "els partits d'esquerra, que ara mateix no són alternativa de res, són el bastó còmode de la dreta i d'un ressorgir de la ultradreta, una cosa molt preocupant ", ha lamentat. Al PP li va titllar de "fàbrica de xoriços", mentre que a Podem, ha dit, "li sobra supèrbia i prepotència", concloent que "tenim una classe política com a molt de tercera o quarta regional".

De les seves acusacions no es va lliurar el nacionalisme. "La solidaritat dels pobles està per sobre de noves fronteres, no cal crear més murs. La solució per a una convivència de futur a les Espanyes passa per més Furs, més llibertat i més federalisme; aquesta és el millor medicina contra el nacionalisme ", ha afegit Ibáñez, qui també va criticar al Parlament de Nafarroa per" no permetre "organitzar-hi una exposició sobre els Successos de Montejurra 76. "Tenen por a la llibertat. Primer aproven exigir la desclassificació dels documents sobre Montejurra'76 i després, amb la boca petita i per a la nostra sorpresa, no ens deixen posar l'exposició ".

Tampoc es va lliurar de les crítiques l'Ajuntament de Lizarra, ja que, ha assegurat," van ser retirats uns cartells de l'exposició per ordre de l'Ajuntament on només es deia: "Per què? ¿Per què? PSOE, Partit Comunista i PNB. A canvi de què? ", ha assenyalat Ibáñez.

Per la seva banda, el secretari general federal, Jesús María Aragón, va criticar al Govern espanyol per no desclassificar els documents de Montejurra'76 i va carregar contra "els que volen fer aparèixer junts al carlisme i al feixisme de Franco". A més, va carregar contra un capitalisme salvatge i va assegurar que la recuperació econòmica no és tal. "No s'ha creat ni una ocupació fixa neta, han desaparegut els 62.000 milions d'euros de la guardiola de les pensions i, segons l'FMI, els salaris han caigut al nivell més baix dels últims cinquanta anys ".

Read more »

dimecres, 3 de maig de 2017

7 de Maig de 2017: Convocatòria de l'Aplec Carlista de Montejurra


MONTEJURRA 2017 - PER LA DIGNITAT DE LES PERSONES

Programa d'actes:

DISSABTE, dia 6 de maig

18:30 h: Recepció al Cercle d'Estella / Lizarra a les delegacions carlistes de les Espanyes.

19 h: Consell Federal de Direcció del Partit Carlista.

21:30 h: Sopar al Cafè amb Lletres d'Estella-Lizarra.

DIUMENGE, dia 7 de maig

10h: Inici del Via Crucis des de la 1a Creu fins al cim on es farà un respons i es recordarà als carlistes difunts.

A les 11 h. Missa pública al Monestir d'Iratxe en la qual també es tindrà un record per als difunts carlins.

A la sortida de la missa es farà una parada al monòlit que recorda a Ricardo i a Aniano.

13 h: Acte polític a la campanya de la Font de la Bòbila en què intervindran Javier Vecilla, company del Partit Carlista d'Aragó, el secretari de Navarra de E.K.A. (Partit Carlista d'Euskal Herria) José Lázaro Ibáñez, i el secretari general Federal del Partit Carlista, Jesús M. Aragón.

14:30 h: Dinar popular a la campa.

Telèfons per apuntar-se a sopar de dissabte, així com al dinar del Diumenge: 609 18 28 25 (Maribel), i 661 00 13 00 (Dolores).

Read more »

dilluns, 1 de maig de 2017

El Partit Carlista i el 1r de Maig


La gran crisi econòmica de la globalització neoliberal ha deixat fora de joc a governs, organismes internacionals, partits polítics, patronals i sindicats.

Ningú ni res ha servit per controlar un sistema financer, corruptor i corromput, que va per on vol, que obliga a governs i organismes internacionals a acudir en la seva ajuda, i que representa l'economia especulativa, la que enfonsa particulars, famílies, empreses i països. Un conjunt d'especuladors financers que, refugiats en paradisos fiscals, parasiten a l'economia real, la de producció i serveis, la d'empresaris, tècnics i treballadors.

Crisi econòmica, política i crisi institucional, que és conseqüència de la profunda crisi moral que tenalla la nostra societat, en la que aquells sindicats, finançats i esplèndidament subvencionats pel règim, dicten la política econòmica d'un govern, i dels seus corresponents governs territorials , amb molt simbolisme, poc realisme i cap solució concreta.

En la seva resposta a la crisi sobren paraules i promeses i es troben a faltar mesures concretes per afrontar la recessió i generar ocupació, per superar els problemes de liquiditat, de creixement i els estructurals. Res d'optimitzar mesures de protecció social i de creació d'ocupació digna, ni d'articular una reforma fiscal justa per redistribuir els recursos.

En la seva demagògia, barregen ignorància i propaganda política partidista que només dóna de menjar a uns pocs amb carnet. A la resta, als treballadors, aquesta classe política corruptible i corruptora només ens utilitza perquè siguem el tamboret per al seu ascens.

Perduts al nord, el sud, l'est i l'oest, ni el penell sindicalisme del règim ni l'atomitzat sindicalisme alternatiu, mou peça, ni davant la tragèdia de l'atur, que sembla ser que únicament ha de preocupar a les famílies dels qui la pateixen .

Nosaltres, els treballadors carlistes, davant aquest 1r de Maig, tornem a plantejar la necessitat d'una profunda autocrítica en el si d'un moviment obrer, que segueix plantejant els problemes dels treballadors amb pensaments de segles pretèrits que no responen a la realitat de un temps en què cada minut més de 100 persones creuen el llindar de la pobresa al món.

Partit Carlista

Read more »

dissabte, 18 de febrer de 2017

Presentació "De l'Espanya Gran a l'anti Espanya"

El proper dilluns tindrà lloc la presentació del llibre "De l'Espanya Gran a l'anti Espanya" d'en Magí Torner i Balcells  a les 19.30 a la Casa Orlandai, carrer Jaume Piquet 23 del barri de Sarrià de Barcelona.

A la contraportada del mateix llibre, hi llegim, "No és un llibre d'història, tot i que a la introducció hi ha unes referències a partir de l'arribada dels Borbons i al trasbals que va representar introduir les idees franceses que van acabar amb l'Espanya gran, de pobles iguals, convertint-la en l'anti-Espanya, dividida entre pobles "ocupes" i "ocupats", i amb el centralisme "contra natura" d'una província contra cinquanta-dos", i continua, "És una denúncia contra la situació d'ocupació, menyspreu i humiliació que pateix Catalunya i patim els catalans que no hem renunciat a la nostra història i dignitat. Un text que convida als catalans a deixar de tenir respecte i menys admiració a persones i institucions que són el símbol de l'anti-Espanya".

Estem segurs que la presentació d'aquest llibre et podrà interessar tenint en compte la situació política i social per la qual travessa el nostre país.

Read more »