• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Cuando el carlismo propuso que el catalán fuera la única lengua en Cataluña

Els lectors de "Las Provincias" -"el diari degà de la regió valenciana"- tenen la immensa sort de saber que llegiran quan el periòdic cau a les seus mans o accedixen a la seua edició digital. Se sap com tractaran les notícies: en primera plana o arraconades, amb un llenguatge asèptic o apassionat i si cal moralitzant, impartint benediccions d'espanyolisme o valenciania, bramant anatemes de anticatalanisme i/o radicalitat esquerrana. "Las Provincias" al llarg del seus cent cinquanta anys d'existència ha estat fidel als seus orígens: conservadorisme, moderació i ordre. Fa uns anys canvià de propietaris i, des de aleshores, forma part d'un grup mediàtic estatal: de moliner canviaràs, però de lladre no escaparàs.

A l'edició digital de hui -per ahir- hi ha un curiós article que reproduïm. Quan s'acaba de llegir l'escrit no se sap massa bé que pensar: ¿han inventat la sopa d'all?¿es tracta d'un atac contra el Carlisme?, ¿una càrrega contra el sobiranisme català?. Potser fan una oferta del 2 x 1: amb dues mereixen una comdemna: llei, ordre i moderació. La proposta d'un projecte d'estatut -conegut com l'Estatut de Núria- del carlistes catalans data de l'any 1930, a les acaballes de la Dictadura de Primo de Rivera i ostentant la representació dinàstica don Jaume III. Recorda "Las Provincias" que sis anys després d'aquest text el carlistes participaren al bàndol nacional durant la guerra civil, el carlismo se adhería al levantamiento de Franco, es llig a l'article. Es cert, en gran part gràcies al Carlisme el propietaris de "Las Provincias" pugueren recuperar el periòdic i gaudiren de quaranta anys de moderació i ordre i, excepte algun curt període, no els importava pagar el preu de llefiscosses lloances al Dictador.

A continuació el text de "LAS PROVINCIAS"





Los seguidores de Don Carlos avalaron en 1930 la creación de los 'Països Catalans' y reclamaron que la unión a España fuera una decisión libre del territorio
Aunque pueda parecer contradictorio, el carlismo es una de las corrientes políticas que alentó el mito de los Països Catalans. De hecho, en 1930 presentó un proyecto de Estatut que a su lado el aprobado en 2006 parece un manifiesto sobre la unidad de España. Recogía, entre otros aspectos, el catalán como única lengua oficial y la libre unión al Estado español.Desde sus inicios el carlismo tuvo un fuerte arraigo en Cataluña. Junto a sus principios tradicionalistas, este movimiento hizo de la restauración del sistema foral abolido por los borbones uno de sus puntos más reconocibles, propuesta que era muy bien acogida entre el naciente nacionalismo catalán.

No en vano el carlismo y el nacionalismo catalán tienen varios puntos en común. Ambos añoran y luchan por un pasado que han mitificado y que nunca existió. Los dos idealizan la España foral, que equiparan con un periodo de libertades, y demonizan el Estado borbónico.

Carlismo y nacionalismo catalán se desarrollan de forma simultánea conincidiendo con el fin del Estado dinástico y el nacimiento de los primeros estados nacionales que buscan su identidad y raíces en el pasado. El problema viene cuando cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia.

El término Països Catalans tiene su origen en la Reinaixença (segunda mitad del siglo XIX) aunque lo populariza el ensayista valenciano Joan Fuster a principios de la década de los 60 del pasado siglo con sus obras 'Nosaltres els valencians' y 'Cuestión de nombres'. Fuster identifica con el territorio aquellos lugares en los que se habla catalán de acuerdo con el concepto decimonónico. De esta forma en los Països se incluye Cataluña, la Franja Aragonesa, la Comunitat, Baleares, algunas zonas del sur de Francia y L'Alguer en Cerdeña.

El gobierno autonómico catalán le dio su mayor impulso durante la Transición y alcanzó su mayor difusión, especialmente a través del sistema educativo y de la televisión pública catalana. En cualquier caso se trata de una denominación que no tiene ninguna base histórica, política o geográfica.

Lo curioso es que fueron los carlistas quienes abrieron la puerta a la popularización de este término. En los momentos finales de la dictadura de Primo de Rivera, el movimiento presentó una propuesta de Estatuto autonómico para Cataluña (1930).

El proyecto iba mucho más allá de lo recogido en el Estatut de 2006. Así, entre otros puntos, el carlismo proponía que el catalán fuera la única lengua oficial (el castellano quedaba reservada a las relaciones con el resto de territorios de la federación) o que los distintos pueblos que constituyen el Estado español podían federarse libremente conservando siempre una plena autonomía.

Uno de los puntos clave era que el territorio estaría conformado por las provincias de Barcelona, Tarragona, Girona y Lleida, pero no renunciaba a las tierra de la antigua "Catalunya estricta", puerta abierta a la creación de los Països Catalans. Además, los posibles conflictos entre las autoridades confederales y Cataluña tendrían que ser derimidas por un tribunal arbitral.

Curiosamente en 1936, sólo seis años después, el movimiento carlista se adhería al levantamiento de Franco y su propuesta quedó en aguas de borrajas y nunca nadie parece haber pretendido recordar este proyecto.

Font: Carlistes Valencians

Read more »

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Els cristians de l'Iraq: robats, abandonats i desesperats per sobreviure

La situació per als cristians de l'Iraq és cada dia que passa més desesperada. Els cristians iraquians han fugit de la seva pàtria ancestral al voltant de Mossul aquest mes després de rebre un ultimàtum amb quatre opcions desagradables: convertir-se, pagar impostos punitius, sortir o morir. No obstant això, els militants islamistes van robar als cristians els seus diners, passaports i propietats, convertint-los en un mar de refugiats que no tenen on anar i en la seva lluita per sobreviure.
L'organització de l'ajuda caritativa internacional Aid to the Church in Need ha informat que milers de refugiats estan situats entre les forces jihadistes de l'Estat Islàmic (ISIS), que ocupa Mossul i un terç de l'Iraq, i els controls de seguretat a la frontera de Kurdistan. Més de 1.500 famílies cristianes han fugit de Mossul aquests últims dies. 
Famílies d'iraquians que van fugir dels recents combats
prop de la ciutat de Mossul, es preparen per dormir a terra
en el seu intent d'entrar en un campament de desplaçats
temporals però són bloquejats per soldats kurdsel 3 de juliol
a Khazair, l'Iraq. Spencer Platt / Getty Images
Famílies d'iraquians que van fugir dels recents combats prop de la ciutat de Mossul, es preparen per dormir a terra en el seu intent d'entrar en un campament de desplaçats temporals, però són bloquejats per soldats kurds el 3 de juliol a Khazair, l'IraqSpencer Platt / Getty Images 
"Estan atrapats enmig d'una zona de foc", va dir el pare Félix Shabi un bisbe de la Chaldean Catholic Diocese of St. Peter the Apostle i natural de Mossul, que supervisa la Missió de la Sagrada Família i l'Església Abraham Mar a Phoenix. Va dir que la seva parròquia està profundament afligida pel sofriment de l'Esglèsia a la seva terra. Molts feligresos tenen amics o familiars atrapats en l'èxode de Mossul. 

"Els ho han robat tot - els cotxes, l'or, els passaports - pel que es pregunten com serà possible anar a qualsevol país veí com Turquia o Jordània", va dir. "No seran capaços sense aquests passaports." 
L'èxode és l'últim episodi de la tràgica història dels cristians a l'Iraq, la població dels quals ha caigut en picat des de la invasió dels EUA al 2003. La població abans de la guerra de més d'un milió ha passat a l'últim recompte oficial a 450.000. Si Mossul tenia 60.000 cristians abans de la invasió dels EUA; el nombre havia disminuït a menys de 35.000 abans que ISIS es fes càrrec de la ciutat. 

ISIS va advertir als cristians iraquians que tenien 24 hores, o fins al migdia el 19 de juliol, per a convertir-se a l'Islam, pagar l'impost de trituració conegut com jizya o sortir de Mossul amb res més que la roba que portaven posada. En cas contrari, s'enfrontarien a l'execució immediata. Els militars van marcar les llars cristianes per la confiscació amb la lletra "N" en àrab, que significa "Natzarè." Les cases dels musulmans xiïtes van ser marcats amb la "R" que signinfica "rebuig". 
Els cristians obligats a fugir van perdre tots els béns, qualsevol document d'identitat i han de buscar refugi en altres països. Aquells que realitzen el viatge s'han vist obligats a caminar entre el 40 i 80 milles, depenent de la ruta, per arribar Kurdistan, que és terra segura. 

Atrapats a la Frontera 
Les forces de seguretat kurdes coneguts com els peshmerga han mantingut la seva regió autònoma a l'Iraq fora de perill de les forces de ISIS, però la seva diligència en la prevenció de terroristes d'ISIS ha deixat al molts nous refugiats encallats a la frontera durant dies. "Han d'esperar fins que algú vingui des de dins del Kurdistan amb altres cristians que els coneguin, o els identifiquin,per la llengua (parlen arameu) o per algun familiar", va dir el pare Félix. "Només llavors els accepten al Kurdistan." 
Cinc famílies assíries massa fràgils per fer el viatge i massa pobres per pagar la jizya van haver de convertir-se a l'Islam, segons diu The New York Times. "Ho van fer per mantenir-se amb vida," va afirmar Younadim Kanna al Times. Els militars també han tallat el subministrament d'aigua des del riu Tigris, obligant a la ciutat kurda de Qaraqosh, un lloc on molts cristians i xiïtes s'han refugiat a trobar recursos alternatius. 

Pitjor que Genghis Khan 
ISIS (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria), ha començat a fer valer la seva interpretació radical de la xaria (llei islàmica) a través de les seves possessions territorials a Síria i l'Iraq. El Patriarca Louis Sako Rafael va denunciar ISIS com molt pitjor que els invasors mongols al país durant el període medieval. "Això no ha passat mai abans a la història cristiana o islàmica. Ni tan sols Genghis Khan o Hulagu [el destructor mongol de Bagdad en 1258] no van fer això ", ha dit, segons Reuters, en un servei religiós a Bagdad, on 200 musulmans es van unir en solidaritat. "No tenen cap problema amb la crucifixió, i ho han fet", va dir. 

"En poques paraules, tot és cert: segresten, hi ha crucifixions, decapitacions, pallisses i conversions forçades", va dir. L'administració del president Barack Obama ha negat les peticions d'al-Maliki per al suport aeri per fer retrocedir els militants d'ISIS fins que un govern d'unitat s'ocupi de les queixes de les minories. 
Un món en silenci, s'ho mira
Mentre que l'Estat Islàmic esborra la presència cristiana de l'Iraq, el món tot just ha començat a trencar el seu silenci. El Secretari General de l'ONU Ban Ki-moon va destacar els atacs sistemàtics contra els cristians com un possible "crim contra la humanitat." El Consell de Seguretat de l'ONU dilluns va "denunciar la persecució dels cristians i altres minories al nord de l'Iraq." El Departament d'Estat dels EUA va condemnar els atacs "en els termes més enèrgics possibles", i va dir que el grup islàmic "no és només una amenaça per a l'estabilitat de l'Iraq, sinó una amenaça per a tota la regió."
per Peter S. Jesserer, 24.07.2014

Read more »

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Comunicat de Carlistes Valencians del 9 d'octubre: El naixement d'un Regne


L’entrada de Jaume I al Cap i Casal del Regne, el 9 d’octubre de 1238, més enllà de l’efemèride històrica i la seua commemoració ritual, és el punt de partida de la nostra identitat com a poble. Un poble diferenciat, lliure i sobirà, durant els primers segle al si de la Corona d’Aragó i, posteriorment, dins del conjunt de les Espanyes. Any rere any la diada dels valencians és una jornada festívola, però també deu ser una jornada de reflexió i balanç, i sobretot, una jornada reivindicativa.

Per mitjà de la festa al carrer i dels actes lúdics, celebrem la nostra data de naixement i honorem al Rei En Jaume I, el “pare fundador de la pàtria”, i a la seua Senyera, amb les quatre barres compartides. La Reial Senyera, gloriós estendard que, amb el seu estricte cerimonial, és el símbol històric d’un poble que no es doblega i que no ha acceptat mai cap altre ordenament jurídic, ni cap autoritat, que no respectara els Furs.

Les eleccions a les Corts Valencianes d’enguany han obert una nova etapa política, i amb ella es tanquen dos llargues dècades que han marcat molt negativament la vida política valenciana, i també la vida quotidiana i les esperances de les ciutadanes i ciutadans . El malbaratament i el clientelisme, fruit de la supèrbia i el menyspreu de les pràctiques democràtiques, són l’evidència mediàtica d’un govern despòtic. Hi ha, però, d’altres aspectes dels quals ens costarà refer-nos, com: la destrucció del teixit financer propi, les infraestructures faraòniques i inútils, l’urbanisme descontrolat i la destrucció del medi, l’intent de control de la societat civil, .... Esperem que aquestes pràctiques i aquestes polítiques desapareguen, per sempre més, de la nostra vida col·lectiva.

S’ha obert a la societat valenciana una nova etapa. Des de Carlistes Valencians promourem el diàleg, el respecte, el trellat i el pacte entre totes les forces polítiques per fer possible anar complint objectius: un finançament just i equilibrat de la Generalitat per millorar les infraestructures i, especialment, per recuperar el sistema públic sanitari, millorar la educació, ampliar la política social i fer un ús sostenible del territori i del medi ambient. Cal lluitar contra la plaga endèmica de la desocupació, però també contra la desigualtat i les amplies bosses de pobresa i exclusió social. Hi ha que encetar un futur esperançador per als nostres jóvens. El progrés econòmic sense solidaritat i justícia social és fictici.

També la nostra llengua i la nostra cultura, tan hipòcritament defensades com en la pràctica oblidades i marginades pels passats governs, deuen de ser objecte d’especial atenció. Potenciar una Ràdio i Televisió Valenciana, en valencià, oberta a la societat civil, plural, participativa, seriosa i sostenible, s’ha convertit en el símbol dels nous temps.

Si el Rei Jaume I es la referència que ha creat la identitat valenciana, des de Carlistes Valencians volem fer pública, una vegada més, la nostra lleialtat a En Carles Xavier de Borbó Parma i a tota la Dinastia. Com a carlistes, la Dinastia és la nostra referència ètica i moral, i com a valencians, el símbol de la nostra identitat pròpia i alhora compartida amb els altres pobles de les Espanyes.

9 d’octubre de 2015
Carlistes Valencians



El nacimiento de un Reino

La entrada de Jaime I en la Capital del Reino, el 9 de octubre de 1238, más allá de la efeméride histórica y su conmemoración ritual, es el punto de partida de nuestra identidad como pueblo. Un pueblo diferenciado, libre y soberano, durante los primeros siglos en el seno de la Corona de Aragón y, posteriormente, dentro del conjunto de las Españas.
Año tras año la diada de los valencianos es una jornada festiva, pero también debe ser una jornada de reflexión y balance, y sobre todo, una jornada reivindicativa.

Mediante la fiesta en la calle y los actos lúdicos, celebramos nuestra fecha de nacimiento y honramos al Rey Don Jaime I, el “padre fundador de la patria”, y a su Senyera, con las cuatro barras compartidas. La Real Senyera, glorioso estandarte que, con su estricto ceremonial, es el símbolo histórico de un pueblo que no se doblega y que no ha aceptado nunca ningún otro ordenamiento jurídico, ni ningúna autoridad, que no respetara los Fueros.

Las elecciones a las Cortes Valencianas de este año han abierto una nueva etapa política, y con ella se cierran dos largas décadas que han marcado muy negativamente la vida política valenciana, y también la vida cotidiana y las esperanzas de las ciudadanas y ciudadanos. El despilfarro y el clientelismo, fruto de la soberbia y el menosprecio de las prácticas democráticas, son la evidencia mediática de un gobierno despótico. Hay, sin embargo, otros aspectos de los cuales nos costará rehacernos, como: la destrucción del tejido financiero propio, las infraestructuras faraónicas e inútiles, el urbanismo descontrolado y la destrucción del medio, el intento de control de la sociedad civil, .... Esperamos que estas prácticas y estas políticas desaparezcan para siempre de nuestra vida colectiva.

Se ha abierto a la sociedad valenciana una nueva etapa. Desde Carlistas Valencianos promoveremos el diálogo, el respeto, la cordura y el pacto entre todas las fuerzas políticas para hacer posible ir cumpliendo objetivos: una financiación justa y equilibrada de la Generalitat para mejorar las infraestructuras y, especialmente, para recuperar el sistema público sanitario, mejorar la educación, ampliar la política social y hacer un uso sostenible del territorio y del medio ambiente. Hay que luchar contra la plaga endémica de la desocupación, pero también contra la desigualdad y las amplias bolsas de pobreza y exclusión social. Hay que empezar un futuro esperanzador para nuestros jóvenes. El progreso económico sin solidaridad y justicia social es ficticio.

También nuestra lengua y nuestra cultura, tan hipócritamente defendidas como en la práctica olvidadas y marginadas por los pasados gobiernos, deben de ser objeto de especial atención. Potenciar una Radio y Televisión Valenciana, en valenciano, abierta a la sociedad civil, plural, participativa, seria y sostenible, se ha convertido en el símbolo de los nuevos tiempos.

Si el Rey Jaime I es la referencia que ha creado la identidad valenciana, desde Carlistas Valencianos queremos hacer pública, una vez más, nuestra lealtad a Don Carlos Javier de Borbón Parma y a toda la Dinastía. Como carlistas, la Dinastía es nuestra referencia ética y moral, y como valencianos, el símbolo de nuestra identidad propia y al mismo tiempo compartida con los otros pueblos de las Españas.


Carlistes Valencians
9 de octubre de 2015

Read more »

dijous, 1 d’octubre de 2015

L'ajuntament de Badalona retira el retrat de Felip VI

L'equip de govern de l'ajuntament de Badalona, format per Guanyem Badalona en Comú (CUP i Podem), ERC i ICV-EUiA, s'ha emparat en el reglament municipal per retirar sense previ avís el retrat del rei Felip VI del Saló de Plens del consistori. Així ho ha reiterat el tercer tinent d'alcalde i regidor de l'àmbit Badalona Democràtica, Jose Téllez, després de la polèmica generada en el ple celebrat, on el PP ha lliurat una nova fotografia del monarca a l'alcaldessa Dolors Sabater.

Téllez ha manifestat que "era una contradicció que en un saló de plens que representa la sobirania local i on estan els càrrecs electes hi hagi la figura d'un cap d'estat que no ha elegit ningú i que ho és per dret de sang". Sobre això, Téllez ha indicat que "abans de la fotografia hi havia un bust de l'anterior monarca, però, poc abans del ple d'investidura de Sabater com a alcaldessa, el PP el va canviar per la fotografia de l'actual rei".

Font

Read more »