• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dijous, 26 de març del 2015

Carta del Canciller de la Real Orden de la Legitimidad Proscrita






Estimadas/os Damas y Caballeros de la Real Orden de la Legitimidad Proscripta,

Queridos miembros de la Asociación 16 de Abril.

Como sabéis, la Asociación 16 de Abril representa el marco legal que la ROLP tiene para organizar y ejecutar las actividades programadas de la Real Orden.

Os escribo estas líneas como compañero y como Canciller de la Real Orden, y en nombre de mi hermano el Gran Maestre de la Orden, Carlos Javier de Borbón Parma, para agradeceros todos los esfuerzos que realizáis en el sustento del Carlismo.

Este 2015 comienza el segundo año de la creación de la Asociación 16 de Abril. Muchos de vosotros ya habéis trabajado en las distintas gestiones, además de haber colaborado económicamente con la cuota de la Asociación. Os invito, pues, a seguir colaborando, y, a los que no lo han hecho aún, les pido se sumen a este proyecto continuador de nuestra lucha centenaria por lograr una sociedad más justa y solidaria.




En Roma a 12 de marzo de 2015
Jaime de Borbón Parma. Canciller de la R.O.L.P.

Podeu ingressar les quotes anuals de 2.015 de la ROLP al següent C/C: ES25-0049-0128-56-2010896232

Read more »

divendres, 20 de març del 2015

El MACBA censura una exposició per una escultura de Juan Carlos de Borbó

L'exposició 'La bèstia i el sobirà' del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha estat cancel·lada per incloure una escultura amb Juan Carlos de Borbó en posició de quatre grapes damunt d'uns cascs de soldat i amb una activista obrera i feminista bolivariana, Domitila Barrios de Chúngara, sodomitzant-lo.

El director del museu, Bartomeu Marí, ha decidit de no incloure l'obra perquè la considera 'inapropiada' en aquesta mostra. La censura dels joancarlistes arriba amb els següenta arguments: 'Hi ha missatges que crec que un museu públic com el MACBA no ha de transmetre i aquest considero que és un d'aquests casos que el museu no ha de vehicular'.  La suspensió de la mostra va provocar una concentració per a 'exigir un museu democràtic' davant la censura tardofranquista pròpia de la monarquia de la branca liberal-feixistoide dels Borbons.

Read more »

dijous, 19 de març del 2015

Pelegrinatge per commemorar la matança de Lucs





El pelegrinatge anual per commemorar a les víctimes de la gran massacre de Lucs va tenir lloc el diumenge 15 de març, entre Chabotterie i la capella de Petit-Luc, amb el Pare Jean-Paul Argouarc'h amb la benedicció del bisbe de Luçon.

El programa d'enguany era el següent:
- 09:00: Reunió a la Creu Charette de fusta de Chabotterie i ofrena floral;
- 09:45: Caminada de Chabotterie a la capella de Petit-Luc;
- 12:30 Missa a la capella;
- 13:30: Dinar a la sala municipal d'Lucs-sur-Boulogne.

Què fou la matança de Lucs?

Va succeir el 28 de febrer de l'any 1.794 quan tropes republicanes franceses van entrar al poble de Lucs-sur-Boulogne (Vendée) després d'haver estat atacats per la guerrilla monàrquica i catòlica del cavaller bretó François Athanase Charette. Els republicans van trobar que al poble de Lucs hi havia pocs homes i van aprofitar per fer una carnisseria. Literalment. Van suposar que els homes havien marxat amb la resistència monàrquica. La població civil es va amagar a les capelles mentre era assassinada amb baioneta per no gastar munició. Els sobrevivents es van tancar a l'església. I allà foren cremats. Es calcula que va morir entre mig miler i 600 civils a mans dels revolucionaris republicans.

Read more »

dimecres, 11 de març del 2015

Bulgària ret homenatge al Tsar Alexandre II

La festa nacional de Bulgària o Dia de l'Alliberament  es va celebrar el 3 de març, marcant el 137 aniversari de l'alliberament del país balcànic a la guerra russo - turca de 1877-1878. Els funcionaris del govern, membres del clergat i altres residents de Sofia van dipositar flors al Monument al Tsar Alliberador, Alexandre II, que està situat davant de l'Assemblea Nacional de Bulgària.

Corones de flors van ser col·locades en nom del President de la República de Bulgària Rosen Plevneliev, el Patriarca búlgar, el President de l'Assemblea Nacional l'alcalde de Sofia, Yordanka Fandakova, entre d'altres autoritats i els grups parlamentaris.

També es va celebrar un servei solemne a la Catedral de Sant Alexander Nevsky a Sofia. La cerimònia va cloure resant per les ànimes de tots els soldats romanesos, finlandesos, ucraïnesos, bielorussos, russos i membres dels cossos voluntaris que van morir per l'alliberament de Bulgària.

Read more »

dimarts, 10 de març del 2015

La PAC per a la pagesia. No per als absentistes! Signa la denúncia




La Unión de Unions de Pagesos (organització estatal a la que està confederada Unió de Pagesos) ha presentat denúncia a la Comissió Europea contra el Govern d’Espanya per l’incompliment de la normativa de la Unió Europea (UE) en els reals decrets que regulen, a partir d’aquest any, l’aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC), així com pel presumpte i reiterat pagament fraudulent en els darrers anys a persones físiques i jurídiques que no reunien les condicions per ser beneficiaris dels ajuts directes de la PAC al no ser agricultors. Aquestes il·legalitats, si no es depuren, suposaran retallades de fins a 41,5 milions d’euros anuals a Catalunya (el 15% de cada beneficiari i discriminacions il·legals a joves i sectors mediterranis).

La Unió d’Unions, la Unió de Pagesos i la resta d’Unions d’altres comunitats autònomes hem iniciat una campanya d’adhesions a la denúncia per a que la ciutadania de la Unió Europea major de 18 anys que ho vulgui pugui signar la seva adhesió a la denúncia. Per tant, a més de vosaltres, els vostres familiars, parents, amics,… que ens vulguin donar suport, ho poden fer.

Una vegada signada l’adhesió lliureu-la a les nostres oficines arreu del territori, per poder-la fer arribar a la Comissió Europea. El primer lliurament d’adhesions el farem el 12 de març a les 10 del matí a l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90).

Us adjuntem el model d’adhesió per a recollir fins a 10 signatures per full, també us el podeu descarregar a la web: www.uniopagesos.cat i en trobareu a les nostres oficines.

La denúncia i les adhesions pretenen aconseguir:

- Corregir l’il·legal aplicació de la PAC que fa el Govern de l’Estat espanyol i eliminar la reducció d’un 15% anual en els nous drets del pagament bàsic.
- Que no cobrin il·legalment ajuts directes absentistes, gestors immobiliaris o camps de golf.
- Que es permetin les donacions de drets als familiars de 2n grau.
- Que no hi hagi discriminacions en l’ajut addicional del 25% del pagament base als agricultors joves que no tenen conreus que percebessin ajuts directes de la PAC.
- Que no hi hagi discriminacions a productors professionals de fruites, hortalisses, vinya, flor i planta i equí.

Read more »

dijous, 5 de març del 2015

Missatge del Rei Carles Xavier pel Dia dels Màrtirs de la Tradició





Amb motiu de la commemoració dels nostres Màrtirs aquest 10 de Març, vull recordar que els perdedors de la nostra Història no són només els que van pagar amb la mort, la presó o l'exili, ho són també els que, com a conseqüència de la derrota (la d'ells o la dels seus pares), han malviscut en el límit de la subsistència.

Hem sentit explicar al nostre Pare les peripècies de la vida del senyor Alfons Carles o la del nostre avi don Xavier. Vosaltres mateixos, lleials carlistes: Quant heu patit per la vostra lluita al costat de la nostra família! Per tot això Gràcies!

He volgut, en aquest dia, portar al record a aquests veritables Màrtirs, perquè no podem tolerar deixar-los caure en l'oblit. Vull, en el seu honor, record i memòria, fer-vos unes reflexions, tal com he fet en altres ocasions, que puguin representar una pauta en la nostra forma de veure i actuar.

En èpoques de grans canvis, molts busquen les solucions en mirar enrere, conduir mirant exclusivament el retrovisor. Per avançar, el retrovisor és important, però no suficient. A Espanya, estem en una total crisi i degeneració del sistema i, per això, no és sorprenent que alguns tornin a preguntar-se "Què pensen ara els carlistes?".

Ara, com us deia, torna a ser el moment dels ideals si es vol superar el materialisme individualista. Tampoc nosaltres podem témer les novetats per tenir unes fidelitats de llarga trajectòria. Molts dels que van marxar estan tornant.

Hem de defensar la propietat justa basada en el valor de la persona i del seu treball, que avui s'oblida en favor de l'enginyeria monetària. Ja no són temps de l'absolutisme d'Estat en nom d'Espanya. Les Espanyes no han de dependre d'una minoria que es limita a criticar o aplaudir, sinó d'un poble que pensa.

I com es pot contribuir a recuperar la justícia i la llibertat?

En primer lloc, parlant. Parlant i donant a conèixer les nostres solucions:

Les Federalistes.

Les de subsidiarietat i Autogestió Global.

Les de l'Economia i Cohesió Social que defensem.

Les de la Constitució Política que propugnem

Les de la Funció de la Monarquia.

Els problemes, per difícils que siguin, cal parlar-i, en primer lloc, han de fer-ho els màxims responsables. Els que assumeixen la responsabilitat de ser líders polítics.

Malauradament, són moltes les persones que amaguen les seves crítiques en el silenci i creuen que, amb això, donen raó a la seva existència. Cal trencar el silenci, que és una traïció. També ho és el no saber escoltar els nostres compatriotes encara que tinguin ideals que no coincideixen del tot amb els nostres.

Moltes democràcies estan en decadència perquè només creuen en la victòria de la majoria. La democràcia és molt més que tenir el dret a manifestar la pròpia opinió, o tenir un grapat de representants més que els altres. Perquè si no es treballa per la comunitat, no és demòcrata.

També és obligació nostra de presentar una Democràcia que, més que omplir de discursos, es fa realitat actuant en defensa dels altres, davant dels que només es pregunten què em passarà a mi ?, en lloc de dir què els passarà a tots ?. Cal donar de si, abans de pensar en si. Això és tan real a nivell personal, com a nivell polític internacional. Recordem la frase famosa "Vull tant a la meva pàtria que no puc estimar-la només a ella".

Juntament amb tota la nostra Família, he volgut, amb aquestes reflexions, fer palès en aquest dia dedicat als Màrtirs que el seu sacrifici no ha estat erm, que seguim en la defensa dels nostres ideals.

Per la seva memòria i en el seu record, una oració.

Carles Xavier de Borbó Parma.L'Haia, 5 març 2015, Màrtirs de Saragossa

Missatge en llengua castellana

Read more »

dimarts, 3 de març del 2015

El Museu del Carlisme prorroga l'exposició 'Compromesos amb la Història. Donacions i dipòsits al Museu del Carlisme'


El Museu del Carlisme prorroga l'exposició temporal que exhibeix les donacions i dipòsits rebuts. La mostra permet admirar l'ampli patrimoni cultural carlista que es troba dispers en àmbits domèstics i institucionals. El Museu del Carlisme, de Lizarra, prorroga l'exposició temporal 'Compromesos amb la Història. Donacions i dipòsits al Museu del Carlisme ' fins al pròxim 12 d'abril.

L'exposició presenta una selecció de les donacions i dipòsits que el Museu del Carlisme ha rebut des de l'any 2000. Les peces exposades són un "bon exponent" l'ampli patrimoni cultural carlista que es troba dispers en àmbits domèstics i institucionals, ha informat el Govern foral. Entre elles destaquen l'uniforme de capità general de Carles VII, l'espasa modernista regalada pels carlins catalans al Rei Jaume III, i alguns conjunts de gran interès com les fotografies de la comtessa de Lasuén i els fons documentals de la Unitat d'Assistència a Fronts i Hospitals i del sindicat FOS A més de les peces exposades, la mostra inclou diversos audiovisuals amb diferents continguts, entre els quals destaquen els consells dels especialistes en desactivació d'artefactes explosius de la Guàrdia Civil per impedir la manipulació d'armament antic per part de les persones que realitzen aquestes troballes casuals .

El Museu del Carlisme roman obert en horari d'horari de 10 a 14 hores, i de 16 a 19 hores de dimarts a dissabte, i els diumenges i festius, de 11-14 hores. Dilluns el Museu està tancat, excepte en festi

Read more »

diumenge, 1 de març del 2015

Robert Vallverdú: “El carlisme ha incidit en molts aspectes de la nostra vida”


Robert Vallverdú i Martí, neix a la Masó (Alt Camp). És doctor en Història Contemporània i llicenciat en Filologia Romànica, membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, investigador actiu del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, catedràtic d’Història a l’Institut d’Ensenyament Secundari Pons d’Icart de Tarragona i professor associat de la URV, on ha impartit cursos de doctorat. També ha dirigit la revista local Sis Focs (1982-1997). Vallverdú alterna la docència amb la recerca històrica, fruit dels seus treballs és la participació com a ponent en nombrosos congressos i seminaris. Ha publicat una vintena de llibres i una cinquantena d’articles d’investigació centrats, bàsicament, en el segle XIX i el carlisme, el darrer dels quals és “La metamorfosi del carlisme català: del ‘Déu, Pàtria i Rei’ a l’Assemblea de Catalunya”, (Barcelona, 2015).
Quan i per què es desperta el teu interès pel carlisme?
Els estudis moderns de carlisme s’iniciaren quan Josep Benet, en un article a la revista Serra d’Or, recollia les paraules de Pere Coromines —escriptor, polític, republicà i catalanista— referent als anys vint, quan demanava la creació d’un Institut d’Història del Carlisme als Països Catalans i subratllava que el carlisme no era només un moviment dinàstic i regressiu, sinó un autèntic moviment popular, defensor de la tradicions més liberals i nacionalistes. A parer meu, els estudis sobre el carlisme foren més tardans. Després de presentar la meva tesi doctoral centrada en la Milícia Nacional, vaig comprovar, un cop més, que la història l’escriuen els vencedors i, en general, està falsejada. Fou a partir d’aquí quan vaig començar a interessar-me pels moviments carlins a fi d’ intentar comprendre la història des del punt de vista dels perdedors.
Al llarg del segle XIX hi ha tres guerres carlines, després del tema successori, quines altres causes trobem de l’existència del moviment?
Són moltes i variades, intentaré resumir-les: entre els factors que influïren cal tenir present la consolidació de les regles de la propietat burgesa del camp a costa —en bona mesura— de la propietat comunal camperola; la desamortització eclesiàstica que va llançar a milers de pagesos jornalers a una brutal proletarització i a la fam; la imposició de “les quintes” als catalans; els impostos dels “consums” i en especial la forma més esfereïdora, que era la dels drets cobrats a les ciutats; la desintegració dels gremis; l’actitud de l’Església a favor del carlisme, motivada per determinats actes anticlericals dels liberals com la persecució del clergat i els incendis d’algunes esglésies; les crisis econòmiques que provocaren escassetat de gra i, en conseqüència, l’augment del preu del pa; l’anunci de mesures liberalitzadores de la circulació de productes estrangers que perjudicaren, greument, la indústria catalana; la il·lusió dels catalans per recuperar les institucions perdudes d’ençà de la guerra de Successió i que els reis carlins prometien de restituir.
Per què l’aixecament de partides armades el trobem bàsicament en els territoris de Navarra, el País Basc, Catalunya i el País Valencià?
En totes les nacions i regions d’Espanya s’aixecaren partides carlines; en algunes, com Aragó i Galícia, amb força intensitat. És cert que en aquests territoris foren més importants a causa dels drets històrics i de les característiques culturals, socials i econòmiques que facilitaren l’aixecament de grans masses de població.
No és un fracàs de la modernització de l’Estat, un enfrontament estricte d’ideologies entre conservadors i liberals?
Les guerres carlines són complexes i les ideologies, un xic confuses. Allò que bellugava la gent no era sempre el pensament polític, hi havia també interessos diversos i hom s’apuntava en un partit o en el contrari segons convenia. És molt aclaridora la proclama dels propietaris de la Garriga, que al final de la guerra del Matiners manifestaren que tant els importava Isabel com Carles VI, perquè al cap i a la fi els canvis serien escassos. Allò que els preocupava era conservar l’statu quo davant l’aparició de les idees socialistes que ells anomenaven “lo fatal comunisme”.
En l’actualitat ets un dels millors especialistes en el carlisme a Catalunya, quins trets diferenciadors hi veus amb altres territoris?
La segona guerra, coneguda com la dels Matiners, explica la diferència entre el carlisme català i el de la resta de l’Estat. Catalunya era l’únic territori on hi havia hagut un desenvolupament de la indústria, l’únic que la tendència lliurecanvista del govern espanyol perjudicava més notablement i provocava una reducció de la producció amb la consegüent destrucció de llocs de treball. Les altres causes, com les lleves militars o els impostos, contribuïren a l’èxit de l’aixecament carlí a la nostra terra i al seu fracàs a la resta d’Espanya. Cal apuntar que els carlins catalans no havien quedat compresos en l’indult de Bergara, ni els seus oficials van poder incorporar-se a l’exèrcit regular, com ho feren els carlins bascos i castellans.
Per què, passades tantes dècades, el carlisme desperta tant d’interès entre els historiadors?
Perquè el carlisme ha incidit en molts aspectes de la nostra vida social, política i cultural; a més, al llarg dels anys ha contribuït a formar la mentalitat de determinades persones. Sense l’estudi del carlisme ens seria molt difícil entendre molts passatges de la història contemporània de Catalunya.
Quines línies de recerca aconsellaries als investigadors en el tema del carlisme?
Potser la línia menys estudiada és la comprovació de les connexions o punts de contacte del moviment carlí amb altres aixecaments conservadors europeus. Amb tot, el carlisme cal investigar-lo a cada ciutat i a cada poble, perquè la seva actuació al llarg de les guerres no resulta comprensible sense una anàlisi aprofundida de l’estructura específica dels diferents nuclis de població del territori on es lliuraren els combats. Cal seguir les implicacions dels individus en aquests fenòmens i els diversos nivells antagònics de la societat, per comprovar com es donaren aspectes que s’entrecreuen i realitats a les quals ens hem d’apropar encara que sigui parcialment. No podem oblidar que el carlisme ha estat un moviment interclassista complex al llarg de la seva història, en una contradictòria coalició de forces, interessos i opinions.
A quines dificultats s’ha d’enfrontar un historiador en la recerca històrica al nostre país?
Fins a les dues últimes dècades, el principal problema de l’historiador del carlisme al nostre país era que el seu estudi resultava incòmode, que costava d’encaixar en una història de la Catalunya contemporània; la qual, gairebé s’identificava amb la industrialització i la Renaixença, entesa, a més, aquesta, en un sentit progressista, per defensar-la dels que pretenien interpretar el desvetllament del nacionalisme català com un fenomen arcaïtzant i negatiu, davant de la lògica modernitzadora de la construcció de la nacionalitat espanyola. Als historiadors actuals els ha calgut superar aquestes reticències i integrar el carlisme a la nostra història i donar-li el paper que li correspon, que no pot pas reduir-se a una narració dels fets armats de quatre trabucaires.
Se celebren Jornades sobre l’estudi del carlisme de manera periòdica?
Sí, jo en conec dues. Cada dos anys a Solsona se celebra un seminari sobre el carlisme, organitzat pe la Fundació Francesc Ribalta, i els dos últims anys ha tingut molt d’èxit un simposi sobre la història del carlisme a Avià i Berga, organitzat pel Centre d’Estudis d’Avià, on es presenten i discuteixen un important nombre de ponències i comunicacions.
El teu darrer llibre versa sobre el carlisme a Catalunya al segle XX, quines conclusions en treus?
Moltes i variades, però crec que la principal és el gran esforç del príncep Carles Hug per modernitzar el carlisme. Cal tenir present que des de l’octubre de 1833, quan es varen aixecar les primeres partides carlines fins avui, han passat més de 180 anys i això vol dir dues coses: que el carlisme és el partit més antic d’Espanya i que durant aquests anys les persones han evolucionat i han canviat els costums , la vida, el pensament i l’economia. Però el carlisme cap als anys seixanta del segle anterior continuava unit al quatrilema del segle XIX (“Déu, Pàtria, Rei i Furs”), mentre que la societat avançava i evolucionava cap a formes més modernes. La seva incapacitat d’adaptació als nous temps el condemnaven a desaparèixer, perquè fer tirar la història enrere és una tasca impossible. Els Borbó-Parma s’adonaren que el carlisme no podia mantenir-se ancorat en el passat i decidiren transformar-lo, actualitzar-lo i adequar-lo als temps moderns, sense renunciar a res del passat. Carles Hug va promoure una espectacular democratització interna i una evolució lògica que el va portar a adoptar el socialisme autogestionari i la participació activa a l’Assemblea de Catalunya i en les plataformes d’oposició al franquisme. Desgraciadament, no tots els carlins van entendre aquests canvis i alguns fugiren del debat polític i restaren al marge de qualsevol novetat.

Read more »