• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dijous, 31 de juliol del 2014

El Partit Monàrquic Rus en marxa



El Partit Monàrquic de la Federació Russa (Монархическая партия Российской Федерации) fou fundat el 7 d'abril de 2.012. És el primer partit legal monàrquic des de la revolució russa de l'any 1.917. Els seus plantejaments són:

- Restauració de la monarquia russa

- Establiment d'un Estat constitucional d'acord amb els procediments democràtics

La seva seu és a Ekaterimburg on la família reial tsarista de Nicolau II fou executada pels bolxevics. Els dirigents del partit han aclarit que no volen restaurar l'autocràcia tsarista sinó una monarquia constitucional.


Donat que la Gran Duquessa Maria Vladimirovna s'ha oposat a la formació, el partit va escollir com a candidat al tro de les Rússies al Príncep Nikolai Kirilòvitx qui s'ha convertit al cristianisme ortodox. Tot i ser alemany és descencent del Gran Duc Ciril Romanov, avi de Maria Vladimirovna, cosí del Tsar Nicolau II i net del Tsar Alexandre II.

El dia 1 de febrer de 2.013 el partit va celebrar a París una convenció monàrquica russa (París fou la capital europea que va acollir més russos blancs després de la Guerra Civil Russa). i el setembre es va presentar a les eleccions locals i a la Duma de Rússia.

Read more »

dimecres, 30 de juliol del 2014

El príncep Jaume intervé a l'acte de Dachau, camp de concentració on el Rei Xavier fou pres





SAR el príncep Jaume, germà del Rei Carles Xavier I i fill del Rei Carles Hug i la Reina Irene, va ser un dels protagonistes de l'acte anual al monument que recorda l'horrible camp de concentració de Dachau. L'acte es va celebrar el mes d'abril a Amsterdam, Països Baixos.

El príncep va estar acompanyat de la princesa Victòria i la filla d'ambdós, Zita. El Rei Xavier va ser pres al camp de concentració de Dachau per la seva participació a la Resistència francesa contra els nazis. Les penalitats que va patir en aquell camp van afectar greument la seva salut. Els nazis van oferir la possibilitat a Franco de fer-se càrrec del pres però aquest va negar tenir cap interès i el va deixar a mans dels nazis. Només amb l'alliberament aliat del camp de Dachau el Rei Xavier va aconseguir la llibertat. El monarca havia combatut també a les files aliades contra el feixisme dins de l'exèrcit belga.
Fotos: PPE Agency

Read more »

dimarts, 29 de juliol del 2014

Els Carlistes amb els Trabucaires, com sempre





Els fets recents de Cardedeu ens mostren la cara més repulsiva dels liberals, la seva manipulació dels fets i el seu odi cap a tot allò que representa les tradicions del nostre país. Catalunya és la llar d'ancestrals tradicions que els liberals centralistes han anat erosionant de forma pacient, però implacable, els darrers 200 anys. Davant d'aquesta operació el carlisme ha estat una eina popular de defensa de les arrels.

És en aquest marc que entenem la darrera agressió contra una tradició com la dels trabucaires. Sí, ens sentim hereus dels trabucaires, de Lo Ros d'Eroles, de Llarg de Copons, de Benet Tristany, de Josep Masgoret, de Pep de l'Oli, de Rafael Tristany, de Josep Estartús i Aiguabella, del Gravat d'Àger, de Joan Castells o de Francesc Savalls i Masot. Com en totes les guerres hi va haver morts i sí, els carlistes afusellaven els liberals. I també a la inversa en una repressió que va esclafar el nostre poble a l'actual situació sense llibertat de decidir, sense furs, sense arrels cristianes, amb la llengua anorreada. I molts d'aquests trabucaires van morir per defensar els valors patris.


Utilitzar una recreació històrica per obrir unes ferides de tres guerres sagnants és una actitud repulsiva que només pot trobar una resposta contundent. Defensem la tradició trabucaire, defensem la nostra identitat i responem amb claredat les manipulacions dels liberals. El mal ja està fet, voler desacreditar una tradició autòctona. Si, a més, s'inicia un procés judicial advoquem per fer front comú totes les organitzacions populars catalanes contra una eventual repressió. Els carlistes de Catalunya sempre hem estat a primera línia del front contra aquesta gent, tant ufana i tant superba. Encara és hora que cap d'aquests liberals i usurpadors demanin perdó pels milers de morts carlistes que van fer per imposar el seu règim corrupte, anti nacional i il·legítim.

Read more »

dissabte, 26 de juliol del 2014

Nou número d'El Federal, la revista del Partit Carlista


Ja és al carrer el número 50 de la revista del Partit Carlista 'El Federal'. Aquest número, del segon semestre de 2012 inclou articles sobre els actes de Montejurra de 2.014 que enguany es va commemorar amb el lema 'Seguimos en la lucha' (Seguim en la lluita) a la famosa muntanya navarresa on les tropes carlistes van aconseguir una notable victòria.

També es tracta l'anàlisi de les eleccions europees que ha suposat dinamitzar el sistema bipartidista a les Espanyes, la ressenya del número de juny de 'Madrid Carlista' i l'abdicació del rei il·legítim, nomenat per Franco, mantenint la continuïtat del règim dissenyat pel dictador i al que els carlistes vam fer front i seguim fent front. El Partit Carlista reclama un referèndum sobre la monarquia com ja vam publicar fa uns dies amb el comunicat 'Davant l'abdicació'.

Read more »

divendres, 25 de juliol del 2014

Europa Press informa sobre el comunicat de Carles Xavier I



Europa Press  ha informat del comunicat emès per Carles Xavier I sota el títol: "El cap de la casa Borbó-Parma reapareix per a reivindicar el carlisme com a 'solució' a 'les Espanyes' d'avui". El text complet, ben objectiu, és el següent:


"El jefe de la Casa Borbón-Parma, Carlos Javier de Borbón Parma, ha reivindicado el proyecto carlista como "solución" a los problemas que enfrentan en la actualidad las "personas y pueblos" que conforman "las Españas".
   En un comunicado dirigido "a todos los españoles" pero en especial a sus "leales carlistas" tras los "acontecimientos sociopolíticos" que se están produciendo en España, Carlos Javier de Borbón-Parma afirma su voluntad de cumplir con los "deberes y obligaciones" que le "impone el ser hoy el abanderado dinástico del Carlismo".
   Hijo del histórico líder del Partido Carlista, Carlos Hugo de Borbón-Parma, Carlos Javier advierte de que los resultados de las últimas elecciones al Parlamento Europeo han demostrado la "voluntad de un cambio regenerativo que permita corregir los errores de la política general, la corrupción generalizada, el descrédito de la clase política y de las instituciones, por su falta de sinceridad".
   En su opinión, es "imprescindible la transparencia de las instituciones y personas, que evite y desmonte las prácticas corruptas". "Se debe sustituir y eliminar la economía especulativa en favor de la productiva. Se ha de generalizar la práctica de una política de cercanía al ciudadano inexistente hoy", añade.
   Bajo su punto de vista, el "déficit de cultura democrática y crisis moral es causa y origen de muchos de los problemas" que tienen hoy los españoles, a quienes anima a poner todo su "interés, creatividad y afán en conseguir que esta regeneración ofrezca la mejor respuesta a la voluntad de los españoles".
   "Debemos conseguir un país sólido, estable, libre y democrático, capaz de resolver los problemas de todo orden que tenemos. Fundamentalmente la angustiosa crisis económica, para conseguir la necesaria mejora de la economía general y particular de cada uno de los españoles", señala.
   "Nuestro concepto carlista, partiendo de más de 180 años de historia, hoy debe ser considerado como un movimiento europeísta, federal en el sentido más amplio, democrático, de libertades y social, que considero puede ser, una solución para todos y cada una de las personas y pueblos que conformamos las Españas", concluye el comunicado.
   El carlismo tiene su origen en las luchas de poder que en el siglo XIX mantuvieron los partidarios de que Carlos María Isidro, hermano de Fernando VII, fuera el heredero al trono de España frente a la hija del monarca, Isabel II."

Font: Europa Press

Read more »

Festa del 25 aniversari del Museu Zumalakarregi


El Museo Zumalakarregi celebra enguany vint-i-cinc anys. En aquest aquest quart de segle la institució ha ajudat a mantenir viva la memòria del carlisme allà on va tenir més implantació. El passat diumenge 20 de juliol el carlisme va estar de festa en la Zumalakarregi Museoaren urteurren Festa (Festa d'aniversari del Museu Zumalakarregi). A part de txalaparta es va poder gaudir de l'espectacle 'Tradició 2.1'. Una mostra més de que la tradició, sense innovació és immobilisme. Els carlistes som tradicionalistes però no immobilistes.

Podeu veure les fotografies de la festa en aquest enllaç.

Read more »

dimecres, 23 de juliol del 2014

Article a 'Libération' sobre Maria Teresa de Borbó-Parma, la princesa roja

Hereva d'una família que va fer història, aquesta octogenària ha fet campanya pel socialisme d'autogestió i la monarquia. Després d'una llarga conversa i la lectura del seu últim llibre, la princesa amb els ulls marrons, Maria Teresa de Borbó Parma, seguia sent un enigma perfecte. Sembla fruit d'un pacte amb el diable, ja que la dona esvelta i encantadora que ens saluda als peus del seu edifici parisenc ja ha viscut 81 primaveres. "L'esquí i la natació," diu ella a l'ascensor, amb un ampli somriure. Ens van venir a visitar SAR (la seva família afirma al tron ​​espanyol des de 1833) per tractar d'entendre com un aristòcrata que té en el seu arbre genealògic noms com Sant Lluís i Enric IV va arribar transformar-se, en els anys 60 i 70 a l'autogestió socialista militant. "Fou la sensibilitat cristiana" va dir. Li diuen "Princesa Roja".


            Maria Teresa de Borbó Parma, París el 12 de juliol. (Foto Audoin Desforges)

Té un contacte obert i directe, parla amb la senzillesa de la gran aristocràcia: la persona que parla amb ella s'oblida ràpidament que conversa amb la neboda i fillola de l'última emperadriu d'Europa, Zita d'Àustria. Uns mesos abans de la seva mort, Arafat la va rebre a casa seva com una activista pro-palestina. "Volia saber com algú d'un entorn tan tradicional com el del meu havia estat capaç d'evolucionar d'aquesta manera," es recorda. El president veneçolà, Hugo Chávez, es va fer la mateixa pregunta, la va convidar a casa seva una nit l'any 2000 i van parlar sobre el laïcisme, i dels germans Karamàzov, la novel·la final de Dostoievski.

Arafat, Chávez també Mitterrand, Malraux, Jean Guitton, Roger Garaudy i tots els que han estat amb ella almenys sabien això: Maria-Teresa, va néixer de pare francès Borbó Parma, Francesc -Xavier, que era "el rei carlista" de les Espanyes. És a dir que el seu pare no va regnar però va lluitar tota la seva vida perquè la seva dinastia arribés al tron. Complex de Carlisme, que arribarà a França amb alguns ressons confusos. L'important és: en temps de Franco, els carlins estaven dividits entre pro i anti. El pare de Maria Teresa, que va ser deportat a Dachau, va triar per lluitar contra la dictadura i va inculcar als seus dos fils i quatre filles un gust salvatge de la llibertat. El fill gran, Carles Hug, i tres filles (Maria-Teresa, Cecile i Marie des Neiges) van escoltar el missatge millor que altres.

Des de 1957, el seu germà Carles-Hug va començar denunciant pionerament "l'opressió del capitalisme financer." El 1972, amb la seva dona, Irene d'Holanda, va a visitar Tito a Iugoslàvia per aprendre els secrets de l'autogestió. Després, la parella continuà el viatge iniciàtic a la Xina, Cuba, Japó. Així, forjà una filosofia política única que combina el socialisme i el federalisme, la legítima defensa i la dinastia carlista. Maria-Teresa es convertí en un activista efervescent aquest carlisme, que somiava amb una monarquia socialista.

Res indicaria que la nena que va néixer a París, va créixer en un castell en Borbó amb les inflexibles Germanes dels Col.legi Sagrat Cor de Tours, es convertís en un passionaria. Res, excepte el respecte del seu pare, l'amor de germà gran, i la creença que ella tenia amb la seva família, un paper que jugar en el futur de les Espanyes (que va trepitjar per primera vegada a l'edat de 28 anys). Té la doble nacionalitat des de fa només vint anys. El seu socialisme és matisat. "Per a nosaltres, la idea socialista, no era la lluita de classes, sinó la recerca constant de consens." Tito era atractiu, sens dubte, però no el seu partit. Chávez? "Ell va cometre errors, però també un munt de coses positives." Cal dir que les famílies reials europees es van sorprendre per aquest alè d'esquerra dels Borbó Parma. Reacció per l'anàlisi intel·lectual a través de la psicologia evolutiva: " Quan una espècie s'extingeix, els individus que la componen tenen un ull fosc en què prenen iniciatives".

L'utopia dels carlistes no va poder reeixir en el seu assaig en urnes espanyoles, Maria-Teresa ha fet els estudis que l'han portada a un doctorat en ciències hispàniques a la Sorbona, i un doctorat en sociologia a Madrid. Una de les seves investigacions de doctorat va ser "sobredeterminació religiosa en la política a Irlanda." També es va interessar molt per l'Islam. Ha viscut diversos anys a la clandestinitat a Espanya, va passar set anys a Bèlgica, visita sovint Madrid. És, al nostre entendre, l'únic altesa reial que sesubscriu a l'Alliberament. Ella viu sola, sempre ha viscut sola, mai s'ha casat, no té fills (així com les seves dues germanes i Marie Cecile des Neiges). "Per amor a la independència", va dir. Ni tan sols una història d'amor? li demanem a la seva germana Cecilia. "Ella té un requeriment molt alt, contesta. Si s'hagués presentat l'oportunitat, hauria entrat. Però res que no fos compatible amb les seves aspiracions i la pogués arribar distreure el seu culte a la independència ".

La descendent d'Enric IV (el seu avi favorit perquè "s'ha centrat en la pau religiosa") és una dona fora de la norma, fins al punt de confondre. Quan se li va preguntar que es definís en tres paraules, digué: "El compromís, la llibertat i l'amor per la música popular." Bé, però ¿no hi ha una contradicció entre el seu compromís amb títol 'Altesa i la seva filosofia política? ". El meu títol és un regal. I afegeix: "Jo sóc sobretot un demòcrata d'esquerra, però per una monarquia, amb una referència constant per ser útil" Tot està en ordre en el cap ben format Maria-Teresa de Borbó Parma, que continua venerant la memòria del seu germà Carles Hug, qui va morir al 2010. Ella va dir amb un dia als carlistes: "El dia que la marea de la història escombri el liberalisme decadent, tots ens adonarem que Carles Hug no està mort ".

Ens agradaria ser capaços de distingir entre Proust i la profunditat dels seus ulls castanys. Però només aconseguim detectar una mena d'ironia amistosa. Ens agradaria ser un expert en genètica molecular i mesurar el pes espectroscòpia de cromosomes en el seu temperament. Maria-Teresa tanca el tema: "Tenim un munt dels nostres avantpassats. Però el meu pare em deia: "Vostè hereta un nom i possiblement un estatut per empatia, no tiri mai de la vanitat". caldria ser un gran detectiu per descobrir qui està darrere d'aquesta princesa ..


MARIA TERESA DE BORBÓ-PARMA EN 5 DADES

28 juliol 1933 va néixer a París.

1973 Portaveu del partit carlista.

1981 Doctora en Ciències hispàniques.

2000 Coneix Hugo Chávez.

2.014 Els Borbó Parma, una família dedicada a la història (publicat per Michel de Maule).


Edouard Launet

Read more »

dissabte, 19 de juliol del 2014

Protesta pagesa a Reus i Salou contra el Pla de Desenvolupament Rural


Un centenar de pagesos s'han mobilitzat avui amb tractors en una marxa lenta des de Reus a Salou. Els pagesos han sortit a les deu en punt de Reus i han iniciat una marxa lenta per la C-14, una via molt transitada, especialment en ple estiu, que ha hagut de ser tallada al trànsit en sentit Salou. Els tractors han necessitat una hora per recórrer els 9 quilòmetres que separen les dues poblacions. El motiu era denunciar la reducció del 60 % en ajudes directes i agroambientals que preveu el Pla de Desenvolupament Rural. Les comarques catalanes que es veurien més afectades serien Terra Alta, Ribera d'Ebre i Garrigues.
En els propers 7 anys el sector de la fruita seca podria perdre més de 53 milions d'€. La mobilització, convocada per Unió de Pagesos), ha criticat la proposta del Pla de Desenvolupament Rural, que "no preveu mesures específiques per a l'avellaner", així com tampoc cap mesura de sistemes alternatius de lluita contra plagues i malalties en ametllers i garrofers.

El Govern de la Generalitat té temps fins al 30 de juliol per presentar la proposta del nou Pla de Desenvolupament Rural català a la Unió Europea, tot i que prèviament l’ha de lliurar al Govern central. Aquest darrer punt mostra, una vegada més, la necessitat de desevolupar la proposta carlista de model confederal. Aquest evitaria endarreriments similars. El nou Pla de Desenvolupament Rural entrarà en vigor des del moment en què s’obri la primera mesura.

Read more »

dissabte, 12 de juliol del 2014

Existe-t-il une nation espagnole?


El partit monàrquic d'esquerra Nouvelle Action Royaliste (NAR) va organitzar el passat mes de maig una conferència sota el títol "Existeix una nació espanyola?" a París. Benoît Pellistrandi va dirigir la Casa de Velázquez de 1997 a 2005 i és un expert sobre les Espanyes com queda reflectit en la seva obra
Histoire de l’Espagne des guerres napoléoniennes à nos jours (Perrin, 2013).  Les tesis de Pellistrandi s'orienten a les de Carlistes de Catalunya en el sentit que la construcció de la "Nació espanyola", única, castellana, és una invenció. Així afirma: "la construction d’une nation libérale espagnole est donc en marche tout au long du XIXe siècle" i l'aparició d'un nacionalisme centralista llunyà de la concepció plural dels segles anteriors. "Le pouvoir défend par ailleurs une politique centralisatrice".



El ponent va destacar les politiques de centralització:

"Au-delà des témoignages littéraires, au-delà des politiques étatiques d’uniformisation culturelle (inauguration du musée du Pardo en , 19 novembre 1819, réforme des Académies de 1847, loi Moyano sur l’éducation en 1857…)". I per què parla de textos literaris?. Doncs perquè Pellistrandi explica que:

"Le même mouvement qui voit “la naissance et l’affirmation d’une culture nationale en France de 1815 à 1880”, selon l’expression de Françoise Mélonio, anime le monde académique, intellectuel et culturel espagnol. La volonté de comprendre l’Espagne comme une réalité inscrite dans l’histoire et qui y trouve sa continuité, bien plutôt que ses ruptures :

Lorsque, vers le milieu du xixe siècle, l’historien Modesto Lafuente entreprend une Histoire générale de l’Espagne, il voit dans les hauts faits de la guerre contre les Français la répétition d’autres épisodes de résistance. Les sièges de Saragosse et de Gérone sont les lointains échos d’une furia hispánica dont avait déjà témoigné la résistance des Celtibères à Numance face à Scipion et à Sagonte face aux armées romaines. Encore aujourd’hui, dans un ouvrage superbement édité par le Ministère espagnol de la Défense pour commémorer le bicentenaire du début de la Guerre d’Indépendance, l’auteur de l’article consacré à la guérilla trouve dans Tite-Live l’hommage de l’historien romain à la résistance farouche, sur le mode de la guerre non conventionnelle, des Ibères."

En definitiva invenció d'una història unitària a imitació del model francès. Els oligarques liberals espanyolistes ni es van prendre la molèstia d'inventar un model propi: van copiar el francès.

Com a darrer apunt destacar com Pellistrandi va detallar la repressió sobre pobles hispànics com el català en especial en la qüestió de llengua. En definitiva un text importantíssim que també recull el número 1.059 de la publicació 'Royaliste' de la NAR.  

Read more »

divendres, 11 de juliol del 2014

Presentació del llibre de memòries d'Henningsen


 
Charles Frederick Henningsen fou un oficial britànica que va combatre e les files de l'exèrcit carlista a la primera guerra. Fou el primer en escriure una biografia sobre el general basc Tomás Zumalakarregi. El passat 27 de juny el Museu del carlisme va organitzar una presentació de l'obra d'Hennigsen titulada 'Twelvemonth’s Campaign with Zumalacarregui in Navarre and the Basque Provinces'. L'acte va anar seguit d'una tertúlia sobre la campanya militar carlista. Hi va intervenir el co-director del 'Center for Basque Studies' de la Universitat de Nevada, Xabier Irujo.

Read more »

dimecres, 9 de juliol del 2014

Concentracions a França contra la desaparició forçada dels cristians d'Orient





La repressió contra els cristians de l'Iraq i Síria va ser denunciada ahir a l'Estat francès. Unes 350 persones a Marsella i més de 300 a París van sortir al carrer contra l'"erradicació" de les comunitats assíries i caldees del Mitjà Orient. Els fonamentalistes duen a terme una campanya de caire genocida per exterminar els membres de les altres confessions.

Vint-i-cinc diputats francesos, de totes les tendències, van donar suport a les mobilitzacions. A Mossul, ara en mans dels islamistes, han fugit la majoria dels 35.000 cristians i les seves esglésies han estat destruïdes o bé substituïdes les creus per símbols de l'islam. A això cal afegir segrestes i taxes imposades als qui no combreguen amb l'islam.

Només una dada és prou clara: del milió de cristians que hi havia abans de la invasió capitalista dels EUA a l'Iraq avui en resten poc més de 400.000. Aquestes comunitats, com l'assíria, fa més de 6.000 anys que viuen al Mitjà Orient i havien sobreviscut, amb les seves tradicions, fins a l'actualitat.

Reportatge La Croix
Reportatge de France 3
Fotografies: Anne-Sophie Maxime France 3 Provence-Alpes, AFP/La Croix

Read more »

El Partit Popular Monàrquic porta al ple de les Açores un referèndum sobre monarquia

El Partit Popular Monàrquic (PPM) ha presentat al ple del Parlament de les Illes Açores la proposta de fer un referèndum sobre monarquia o república. Com destaca la monàrquica Real Associação da Beira Litoral fa només uns dies Parlament de Catalunya va demanar un referèndum en el mateix sentit. Pels monàrquics portuguesos el model català és, en aquest sentit, un exemple. A Catalunya a petició, presentada per ICV-EUiA, va prosperar gràcies als 33 vots afirmatius d'Iniciativa, ERC i CUP-Alternativa d'esquerres i amb l'abstenció de CiU, PSC-PSOE i Ciutadans. Només els liberals espanyolistes centralistes PP va votar-hi en contra. Qui no deixa votar el poble, sobre monarquia o per autodeterminar-se, simplement no es pot anomenat demòcrata.

Paulo Estêvao, diputat monàrquic del PPM

El PPM denuncia que els republicans es neguin a debatre el model de règim i que aquest pugui ser escollir democràticament. Només demanen votar i el seu dret a decidir. Com afirmen "Não existe verdadeira democracia quando um regime censura e impede que e possa discutir a sua própria existência."

Adjunt el text de la proposta de ressolució 76/X presentada pel PPM:
Assunto: Projecto de Resolução n.º 76/X – 
Recomenda a realização de um referendo em Portugal a respeito da questão do regime (monarquia ou república) – 

Recurso para o Plenário.

Ao abrigo da alínea a) do nº1 do artigo 121º do Regimento da Assembleia Legislativa da Região Autónoma dos Açores, a Representação Parlamentar do PPM vem recorrer para o Plenário da Assembleia Legislativa da Região Autónoma dos Açores do despacho de V. Ex.ª, exarado a 23 de Junho de 2014, quanto à admissibilidade do Projecto de Resolução supracitado.

Refere o douto despacho “que a presente iniciativa legislativa não reúne os requisitos para ser admitida, pois infringe o limite material de revisão consagrada na alínea b) do artigo 288.º da Constituição da República e, consequentemente, o disposto na alínea a) do n.º 1 do artigo 116.º do Regimento”.

Constata-se, assim, que a Presidente da Assembleia Legislativa da Região Autónoma dos Açores considera que as “alterações constitucionais necessárias para que o povo português se possa pronunciar, através de referendo, sobre a forma de governo (republicana ou monárquica) do Estado Português”, não se podem propor ou realizar por força do disposto na alínea b) do artigo 288.º da Constituição da República Portuguesa. Daqui se concluiu que a Presidente parte da premissa de que não é possível eliminar ou alterar os limites materiais da revisão constitucional, originariamente definidos em 1976. 

No entanto, uma simples comparação do texto constitucional de 1976 com o texto constitucional em vigor permite verificar que os limites materiais da revisão foram efectivamente alterados. Assim, a redacção da alínea f) tinha a seguinte e revolucionária versão (1976): “o princípio da apropriação colectiva dos principais meios de produção e solos, bem como dos recursos naturais, e a eliminação dos monopólios e dos latifúndios”. A versão em vigor é bem diferente (1989): “A coexistência do sector público, do sector privado e do sector cooperativo e social de propriedade dos meios de produção”. A mesma alteração sistémica é observável na alínea g), que passou de uma soviética “planificação democrática da economia” (1976) para “a existência de planos económicos no âmbito de uma economia mista” (1989), uma formulação diametralmente oposta. A alínea j), referente ao chamado poder popular, foi, pura e simplesmente, eliminada. 

Ao constatar estas alterações aos limites materiais da revisão constitucional fica-se com uma dúvida. O que terá feito o Presidente da Assembleia da República quando lhe foram apresentados, para efeitos de admissão, os projectos de revisão constitucional que propunham a alteração ou mesmo a eliminação de várias alíneas dos limites materiais da revisão constitucional? Não imagina o autor deste recurso para o Plenário maior grau de violação dos limites materiais da revisão constitucional que propor, de forma formal, a sua alteração radical ou mesmo a sua eliminação. Tendo em conta que estas alterações foram votadas e aprovadas, não restam dúvidas que foram admitidas. Se, naqueles tempos, tivesse vingado a interpretação constitucional da Presidente da Assembleia Legislativa da Região Autónoma dos Açores, Portugal ainda viveria em pleno PREC. Afortunadamente não foi e não é essa a visão do legislador constitucional. 

Mas vamos admitir, embora sem base factual alguma e fazendo fé apenas num exacerbado misticismo republicano, uma outra hipótese em que se pode sustentar o supracitado despacho: a hipótese que sustenta que o único limite material da revisão que não se pode alterar é justamente a alínea b) do artigo 288.º da Constituição da República Portuguesa. O melhor método para comprovar a sustentabilidade desta tese é verificar se o legislador constitucional alguma vez propôs a alteração desta alínea dos limites materiais da revisão constitucional e apurar se, em caso afirmativo, a mesma foi admitida.

Mais uma vez, uma breve pesquisa no fundo documental da Assembleia da República permite verificar que o Grupo Parlamentar do CDS/PP deu entrada, no dia 13 de Outubro de 2010, tendo a mesma sido admitida no dia seguinte, a um Projecto de Revisão constitucional que propunha a alteração da redacção da alínea b) do artigo 288.º da Constituição da República Portuguesa, para a seguinte formulação: “a forma democrática de governo”. Ou seja, verifica-se que o legislador constitucional admite discutir e votar uma eventual alteração da alínea b) do artigo 288.º da Constituição da República Portuguesa.

Neste contexto, é forçoso concluir que não tem qualquer fundamento o despacho que indefere a admissibilidade do Projecto de Resolução em causa. Pelo contrário, o despacho em causa fere gravemente o pluralismo de expressão e organização política e o direito de oposição política. Em democracia não pode ser coartada a liberdade de discussão das ideias políticas democráticas. A liberdade de expressão deve ser preservada a todo o custo e os direitos das minorias respeitados. O teor e a parte deliberativa do despacho consubstanciam um ato de censura política intolerável, que faz lembrar os mais obscuros tempos da II República.


Read more »

dimarts, 8 de juliol del 2014

Excursions del Museu Zumalakarregi




El Museu Zumalakarregi, museu del carlisme proposa dues excursions a la comarca del Goierri pel mes de juliol. La primera serà divendres 11 de 11 a dues i la segona dijous 24 de dotze a dues. El recorregut és al voltant de la Via Verda Mutiloa-Ormaiztegi amb sortida al propi museu. Les places són limitades i les marxes són guiades.

Read more »

"Els espanyols són rates de laboratori: a veure quant càstig toleren sense rebel·lar-s'hi"

La filòsofa avisa que «l'important no és el cotxe oficial dels polítics, sinó que l'Estat governi per al mercat» 

Dir de Susan George que és una activista i pensadora és empetitir la figura d'aquesta combativa nord-americana de 78 anys establerta a Paris. Exerceix com a presidenta d'honor d'ATTAC, l'Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i l'Ajuda a la Ciutadania. I el seu assaig L'Informe Lugano, en què imagina un terrorífic escenari ecològic, econòmic, laboral i social cap al qual abocava el capitalisme del segle XXI constitueix una Bíblia per als moviments socials i l'anticapitalisme. A l'octubre del 2012, George va inaugurar a València el IV Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la UV. Aquí començà amb un avís: «La democràcia està en perill» davant «l'atac de« la classe de Davos: una classe transnacional desvinculada de la sort de la resta de la societat i composta per les altes finances, les empreses transnacionals i alguns governs que consideren que la democràcia és massa lenta». 

Vostè denuncia l' «austericidi» d'Europa. 
És que l'actual política d'austeritat, en particular a Grècia i Espanya, és inacceptable. És inacceptable que la meitat de joves espanyols no tingui feina. Per a qui es governa? Perquè aquesta és la gran qüestió en democràcia. Les constitucions dels Estats Units, França-i m'imagino que també la d'Espanya-subratllen que el poble és sobirà. Però amb aquest principi d'austeritat aprovat per Europa, es governa per la gent o per als mercats financers? 
Creu llavors que el poble ja no és sobirà ... 
El poble està esdevenint cada vegada menys sobirà. I amb el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la UE s'està robant no només el poder als ciutadans, sinó també als representants dels ciutadans. Per tant, ni tenim democràcia directa, ni democràcia representativa. 
Però tot just reaccionem ... 
Hi ha el front dels indignats i alguns vaguistes. Però l'última vaga a Espanya no ha tingut èxit. I penso que és perquè la gent té por de perdre la feina. Jo comprenc aquesta por, perquè la por és la disciplina d'una societat capitalista, que utilitza la por individual per disciplinar i calmar la població amb l'objectiu que accepti el que li diguin. De fet, crec que els grecs i els espanyols són com rates de laboratori per veure quin nivell de càstig i sofriment pot ser acceptat per aquesta societat sense que la gent es rebel·li. Això pot encoratjar al feixisme. 
Considera que l'extrema dreta sortirà reforçada? 
És el paradigma clàssic que ja vam veure en els anys 20 i 30: el poder de l'extrema dreta. Penso que és normal. Cap a on es tornaran les persones sense formació? Miraran aquell veí, l'immigrant que tenen al costat ... Malauradament, és una reacció que ja hem vist i per a la qual hem d'estar preparats. 
Amb la crisi, la població espanyola ha redoblat les seves crítiques contra els sous i privilegis dels polítics. Això és desviar l'atenció de la importància? 
Però si són els banquers als quals haurien criticar! L'actual crisi és la continuació del que va passar el 2007 i 2008 per culpa dels banquers i, a Espanya, de la bombolla immobiliària, que al final també era culpa dels bancs per donar préstecs imprudents i alimentar aquesta bombolla. 
No obstant això, quan va esclatar la bombolla, va ser l'Estat el que va assumir el deute privat. El deute públic d'Espanya era molt moderat quan va esclatar la crisi. 
Sense dèficit i amb el 50% de deute públic, quan es permetia tenir fins al 60%. Estàveu perfectes, millor que Alemanya! 
Però l'Estat va carregar amb el deute dels bancs. I ha gastat moltíssims diners per capitalitzar i salvar els mateixos bancs que havien causat el problema. 
Per això el deute públic va augmentar molt ràpidament. És una resposta molt llarga a la pregunta, però no és el cotxe oficial dels polítics l'important, sinó que l'Estat governa per als mercats financers i no per al poble. 
S'ha castigat als innocents i els culpables han estat recompensats. 
I, davant d'això, què poden fer els ciutadans espanyols? 
Unir-se. Unir els estudiants, els aturats, els jubilats, els treballadors, els sindicalistes, els agricultors ... Tothom ha d'unir-se contra aquesta realitat. Perquè la classe de Davos, que és la que governa per ells, està molt unida. 
Al Pakistan, una nena que volia estudiar ha estat víctima d'un atemptat que gairebé li arrenca la vida. El món està boig? 
No, el món no està boig. El món musulmà dels talibans és sexista, masclista i té una por terrible a la dona, a la sexualitat de la dona i al poder de la dona. I quan ells tenen el poder, l'utilitzen per oprimir a les dones. Pot anomenar bogeria, però respon a l'interès dels homes per coartar la sexualitat femenina. 

Si Karl Marx rescuscités i veiés aquesta Europa, què pensaria? 
Ell pensaria que la guerra de classes està acabant i que els rics l'estan guanyant. 
D'això tracta el meu pròxim llibre, que publicarà Planeta a Espanya al febrer i que es titularà L'Informe Lugano 2. Com guanyar la guerra de classes. El subtítol procedeix d'una frase de Warren Buffet, la tercera fortuna del món, que va escriure: «Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l'estem guanyant»
És cert. 
És clar! I per això cal unir-se i no deixar-se perdre. Perquè en joc està la democràcia i tot el que hem fet des del segle XVIII. Tot allò que els europeus hem fet des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tot el que els espanyols han fet des del final del franquisme. 
Paco Cerdà 
Font: Llevant, Octubre 2012

Read more »

Galeria d'imatges carlistes

Material de Carlistes de Catalunya

  

Material del Partit Carlista



Material de la Casa Reial







Read more »

diumenge, 6 de juliol del 2014

Les entitats cristianes adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir convoquen un acte públic i obert el 7 de juliol

Les entitats cristianes adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir convoquen un acte públic i obert el 7 de juliol a Barcelona. Diverses entitats d’Església i d’inspiració cristiana renovaran el suport a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya després de l’acte d’adhesió conjunta al Pacte Nacional del passat mes d’octubre al Parlament de Catalunya.

L’acte inclourà un espai de diàleg sobre la Doctrina Social de l’Església amb el teòleg Xavier Morlans; el president Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; la teresiana Victòria Molins; i el periodista Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari. El debat estarà acompanyat de diverses intervencions musicals i artístiques en les que participaran, entre altres, el músic Natxo Tarrés. També es projectarà un audiovisual sobre el pensament de diversos intel·lectuals i eclesiàstics catalans i sobre el magisteri eclesial del segle XX al voltant dels drets dels pobles i de les nacions. La dibuixant Pilarín Bayés també ha donat suport a l’acte amb una il·lustració.



L’acte del dilluns 7 de juliol vol mostrar públicament el suport que també té el dret a decidir dins de l’Església a Catalunya. Està convocat per les entitats que van promoure l’adhesió conjunta de grups i institucions cristianes al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Representants de més de cinquanta entitats van presentar aquesta adhesió enuna recepció al Parlament de Catalunya. Ara es convida als membres als membres d’aquestes entitats a participar en un acte públic per visualitzar aquest suport. El Pacte Nacional, promogut per una àmplia majoria del Parlament, reclama “la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya” i s’hi han adherit tot tipus d’entitats de la societat civil catalana.

L’acte “Cristians pel Dret a Decidir” vol respondre a “la trajectòria d’arrelament al país” i al reconeixement de Catalunya com a nació que tradicionalment ha mantingut l’Església catalana. Els promotors recorden que els bisbes de Catalunya ha reiterat en diversos documents, com Arrels Cristianes de Catalunya, que “l'existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l'exercici dels (seus) drets”. També es fan ressò de la doctrina que ha desenvolupat diversos papes com Joan Pau II, que ha vinculat l’existència de les nacions a la llengua i a la cultura: “Ningú -ni un estat, ni una altra nació ni cap organització internacional- no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir”.

Entre les entitats que s’han adherit al Pacte Nacional hi ha diversos ordes religiosos masculins i femenins, associacions familiars i educatives, centres d’estudi, pensament i cultura, associacions de laics, i entitats socials de diverses tendències i sensibilitats eclesials. L’acte es farà el dilluns 7 de juliol a les 19,30 al CaixaForum de Montjuic: www.cristianspeldretadecidir.cat.

Read more »

dijous, 3 de juliol del 2014

El Papa recorda al cap de l'estat espanyol els drets dels pobles

1. El papa Francesc ha recordat al cap de l'estat espanyol en la seva trobada al Vaticà –entre altres qüestions socials, eclesials i d’existència cristiana- els drets dels pobles. Ho ha fet al lliurar a Felip i Leticia un exemplar de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli). Lliurar al cap de l'estat aquest document de 288 punts, que és el programa del seu pontificat, és un gest intencionat, i no merament protocol·lari, per part d’un home transparent i directe com Jorge Bergoglio. Això és molt interessant des de la perspectiva dels ciutadans, catòlics o no, que viuen a una Catalunya en procés sobiranista democràtic i pacífic.

2. Francesc parla de la cultura específica de cada poble. “Aquest poble de Déu s’encarna en els pobles de la terra, cada un dels quals té la seva cultura pròpia (...) Cada poble, en el seu esdevenir històric, desenvolupa la seva pròpia cultura amb legítima autonomia” (115).

3. Francesc reconeix el caràcter de subjecte col·lectiu de cada poble. “Els distints pobles en què ha estat inculturat l’Evangeli són subjectes col·lectius actius, agents de l’evangelització. Això és així perquè cada poble és el creador de la seva cultura i el protagonista de la seva història” (122).

4. Francesc apel.la a la independència i a la solidaritat. “La pau es funda no sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el dels drets dels pobles (...) Respectant la independència i la cultura de cada nació, cal recordar sempre que el planeta és de tota la humanitat i per a tota la humanitat (...) Necessitem créixer en una solidaritat que ha de permetre a tots els pobles arribar a ser per ells mateixos artífexs del seu destí” (190).

5. Francesc recalca que la voluntat del poble no pot ser substituïda per suposades elits. “L’autor principal, el subjecte històric d’aquest procés, és la gent i la seva cultura, no és una classe, una fracció, un grup, una elit. No necessitem un projecte d’uns pocs per a uns pocs, o una minoria il·lustrada o testimonial que s’apropiï d’un sentiment col·lectiu” (239).

6. Francesc afirma que tot conflicte s’ha de resoldre per les vies pacífiques i sense violència. “Les armes i la repressió violenta, més que aportar solucions, creen nous i pitjors conflictes” (60).
 
 

7. Una acotació final. Francesc escriu en l’Evangelii gaudium lliurat al cap de l'estat espanyol que els cristians i els bisbes no són prínceps. “Queda clar que Jesucrist no ens vol com a prínceps que miren despectivament sinó com a homes i dones de poble” (271).

Read more »

dimarts, 1 de juliol del 2014

"Abdicació" o renuncia del cap d'estat espanyol


Moment del comunicat  de Joan Carles en el que renuncia a la seva "corona" per transmetre-la al seu fill Felip. 

Davant la "abdicació" realitzada el dilluns 2 juny 2014 pel Cap de l'Estat, Joan Carles de Borbó, els carlins fem la següent valoració: 

1) Joan Carles no pot llegar res perquè no és el legítim Rei

2) Joan Carles va ser designat pel dictador Francisco Franco, primer com "Príncep del Moviment Nacional, i com Príncep d'Espanya, tots dos inventats pel dictador, i posteriorment reconegut per aquest com" Rei d'Espanya ". 

3) Joan Carles ha transmès al seu fill l'herència històrica del franquisme, perquè si és dipositari d'alguna cosa, és de l'herència històrica del franquisme. 

4) Joan Carles ha estat el "Rei" de la Oligarquia Capitalista representada per la cúpula del PSOE i pel PP (Partit Popular). Tots els partits, col·lectius socials estem demanant un referèndum entre monarquia i república perquè el poble triï la forma de govern que més s'assembli i garanteixi les seves llibertats polítiques, socials, educatives, sanitàries, econòmiques, ... 

5) La monarquia que ha representat Joan Carles no és transparent, el seu titular és irresponsable dels seus actes, quan hauria de ser una institució transparent el titular fos responsable dels seus actes. 

6) La monarquia actual està contaminada de casos de corrupció sense aclariment algun, i ha estat font de corrupció econòmica, social i moral, perquè sempre va estar lluny de ser una institució servidora i mantenidora de la justícia per convertir-se en una institució titella dels designis de la Oligarquia Capitalista. 

7) La Oligarquia Capitalista que governa des de l'establiment del sistema capitalista el 1833 es va perpetuar sota la dictadura franquista, i es va mantenir sota aquesta gran farsa "democràcia" gestada sota la "santa transició" amb la que se'ns ha venut als espanyols i al món sencer la gran mentida de Joan Carles com a salvador de la democràcia i del règim de llibertats, sistema controlat en tot moment per aquesta oligarquia capitalista que ha seguit governant a l'ombra, ha seguit enriquint i lucrant-se a costa dels pobles de les Espanyes sense cap tipus de pulcritud ni decor, amb la major avarícia i egoisme del món en el context de crisi econòmica que patim des de final de l'any 2006. 

8) Joan Carles llega al seu fill una institució titella de la burgesia capitalista i del neoliberalisme, una institució corrupta que els ciutadans de a peu no reconeixem com la nostra, perquè la família que la representa és l'hereva dels designis d'un dictador i de una constitució, la del 78 que va ser redactada suposadament sota príncipios democràtics i socials, els quals s'ha fet taula rasa de tots ells, i en canvi manté tots i cadascun dels elements i interessos privats que reforça el paper polític econòmic de l'oligarquia i els especuladors, i que ha donat en orris amb l'economia mixta i enfonsat la socialdemocràcia. 

9) La caiguda dels dos grans partits de torn que garantien el muntatge del bipartidisme, sistema imposat per l'oligarquia i disfressat com democràtic, ha forçat la "abdicació" de Joan Carles qui ja no se sent estimat com a monarca de "tots els espanyols" . Per a mi mai va ser el meu "Rei", simplement el cap de l'Estat per designació franquista a títol de "Rei", i ja està. 

10) L'enfonsament del PP i PSOE en les eleccions europees ha preocupat molt a la Oligarquia ia la institució de la Corona que la representa, i abans que es constitueixi una forta majoria republicana a les Corts Generals després de les eleccions generals i locals representada pels partits de l'Esquerra com PODEM o ESQUERRA UNIDA o COMPROMÍS i els partits nacionalistes com PNB i Convergència Democràtica de Catalunya, o els independentistes com la CUP, ERC, o BILDU, ja que han decidit forçar la "abdicació" de Joan Carles per rellançar la institució de la Corona davant l'opinió pública, i mitjançant aquesta maniobra perpetuar 40 anys de règim oligàrquic representat amb l'actual monarquia neoliberal. 

11) L'obstinació i el compromís de protecció de Joan Carles envers la seva filla Cristina davant el Cas NOOS i el marit d'aquesta, Iñaki Urdangarin ha escandalitzat ha tota l'opinió pública en veure com la fiscalia actuava de palmeros protegint a la Corona i als corruptes sota el seu sostre. Les noves maniobres del govern i la fiscalia de proposar als membres de la Família "regnant" com aforats per aprofundir en la seva consideració generalitzada d'irresponsables, ha forçat també l'abdicació que no s'esperava en absolut tot i les malalties i xacres del Cap de l'Estat Juan Carles. 

12) Felip el seu fill encarna el mateix, encarna una monarquia hereva de la dictadura franquista i dels designis de poder de l'oligarquia capitalista. 

13) Òbviament la maniobra de la "abdicació" o renúncia ve a impedir la proclamació de la III República, i per això li han aconsellat que renunciï ara que està viu i consolidi l'Tron per al seu fill Felip, perquè si esgota fins al darrer moment al seu fill mai ho proclamaran rei. Maniobres de l'oligarquia per seguir mantenint el poder. 

Amb tot això els carlins advertim que no deixem de ser partidaris de la institució de la monarquia encarnada per la família reial Borbó Parma, exactament pel nostre Rei Legítim de les Espanyes don Carles Xavier I, qui està sempre present per a nosaltres com a referent moral d'una futura monarquia socialista autogestionària i confederal on el Rei és l'Alt jutge de la Cort de Justícia dels diferents estats, que Jutja, arbitra i modera en última instància del poder judicial, de manera Subsidiària i de forma Col·legidada, és a dir en companyia de la resta de companys jutges que seran elegits entre els magistrats i advocats de l'Alta Magistratura dels estats que és per a nosaltres la Monarquia: Alt Cos Judicial que ha de ser independent d'eleccions ciutadanes i arbitrarietats polítiques i econòmiques o financeres. La Corona com a símbol del poder de l'Alta Magistratura del Poder Judicial no és apta per a designis econòmics, ni eleccions polítiques perquè això portaria a la dependència del poder judicial respecte del poder polític, i dels interessos econòmics. És una llàstima que no es tingui en consideració una veritable i responsable separació de poders basat en l'ordenament monàrquic aquí explicat. 

La nostra monarquia és una institució multi estatal, plurinacional, i multi constitucional, que reconeix les diferents nacions espanyoles i els diferents estats en què es compon tradicionalment la Monarquia Hispànica. 

Denunciem com carlins a la monarquia franquista en què s'empara i acull l'oligarquia. Reivindiquem que els pobles de les Espanyes puguin pronunciar-se a través d'un referèndum perquè els pobles i nacions de les Espanyes determinin la forma de govern, i no quedi d'aquesta manera tacada i condicionada la institució monàrquica que defensem els carlins com una institució democràtica i socialista. 

La monarquia de Joan Carles com la del seu fill està vinculada al poder executiu i amb la qual cosa és una institució titella i instrument de la Oligarquia Capitalista.

Read more »