Vull fer-vos partíceps al costat de tots els espanyols, d'una sèrie de reflexions que considero interessants en el moment actual i crec poden servir de guia d'actuació.
Moltes qüestions que us exposo, no són exclusives de la ideologia carlista, són comuns també a altres pensaments, encaminats a millorar la política del nostre país. Això, enriqueix la nostra manera de ser i pensar.
Davant d'una època de canvis, el que cal fer és trobar la solució.
Tot i que la tendència habitual és mirar cap al passat, l'experiència demostra que el correcte és fixar la vista en el que ve.
Ara són molts els horitzons possibles. Però malgrat les dificultats, Europa és el projecte més important, si no l'únic ...
Sí, és cert, que els frens dels vells Estats-nació són grans. Però mai allò difícil, i poc previsible, esdevé poc important, i menys encara impossible.
Cada època té els seus reptes, els d'ara són bàsicament recuperar la justícia social, impulsar la llibertat i construir Europa.
Però ja no és vàlid exhibir un patriotisme de velles banderes. Com tampoc podem repetir les antigues paraules per aconseguir dirigir el que ens arriba.
No és cert que siguem un país poc preparat davant les noves exigències dels temps. Per molt que tinguem la limitació de la nostra escassa riquesa, tenim una cosa molt important per afrontar el futur: Som idealistes i també pactistes.
Crec que aquesta pot, SÍ, pot ser la nostra hora. Els espanyols, sabem adaptar-nos, més que altres que són més importants. Per poder crear futur es requereix treure partit d'aquest.
Per posar-nos en marxa hem de recuperar l'esperit de la Democràcia perquè estimuli la nostra preocupació pels interessos comuns.
Perquè la Democràcia consisteix - encara que molts ho hagin oblidat - que ens interessi el dels altres igual que el de cada un.
La Democràcia és molt més que tenir llibertat d'expressió i, per descomptat, de votar.
La Democràcia és, com va dir el meu pare Carles Hug, ser capaços de passar del JO al Nosaltres.
La Justícia. Ha arribat el moment de posar-nos a exigir la justícia que l'egoisme individualista i el materialisme ha esborrat no només dels nostres sentiments sinó també de les nostres intel·ligències. Oblidant que cap riquesa s'ha de construir creant pobresa.
Per aconseguir-ho hem de convertir la subsidiarietat en una forma d'actuar que ens faci responsables del que es fa i del que passa.
Crec que enfront del pessimisme cal oposar la iniciativa.
Sí al futur, no ofegar-nos en la nostàlgia. Oblidem les sacsejades del dia a dia, tan pròpies de la nostra actual civilització i cultura i treballem sobre l'horitzó.
Quines han de ser avui els nostres horitzons?
- Tenir un específic pes polític a Europa.
Liderant la política a la Mediterrània.
Sent pont d'Europa amb els països de Centre i Sud-amèrica.
- La gestió Subsidiària
L'estat s'ha de construir des de baix cap a dalt. Sabent que en cada època cal anar cedint el poder cap amunt o cap avall. Per aquest motiu els Estats -nació han de perdre pes.
- Autogestió
Etimològicament significa gestió per un mateix. Pot ser la millor manera d'utilitzar els recursos comuns. Aquest principi va ser incorporat al carlisme en els anys 70.
- Federalisme
És més sòlid que les autonomies. Les nacionalitats són anteriors a les Autonomies. La seva Llibertat és anterior a l'Estat, i no depèn de l'estat.
Defensem el Federalisme Asimètric.
En definitiva pel que fa al sistema d'Estat, coincidim amb dos pensadors dels actuals partits majoritaris
"Una nació és abans que res i sobretot, la voluntat de viure junts: però viure junts voluntàriament exigeix abans estar còmodes per a conviure" Herrero de Miñón / PP
"Espanya és una nació de nacions i això és un terme que no ens és estrany en la nostra reflexió política, històrica o social" Solé Tura / PS
Els dos polítics i juristes redactors de la vigent Constitució espanyola, l'un del Partit Popular i l'altre del Partit Socialista i abans comunista, assenyalen el seu punt de vista coincident amb el nostre criteri.
Aquest comunicat consensuat i acordat amb els meus germans desitjo arribi a tots vosaltres per animar-vos a seguir el camí que vam emprendre fa ja més de 180 anys.
Carles Xavier de Borbó Parma i Orange
Santiago de Compostel·la 25 octubre 2014
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada