Quan en 1975 va morir
Franco la gent d'aquest país estava com balba, els seus músculs
mostraven la contenció de la manca de llibertat, els seus llavis encara
no s'atrevien a connectar amb el cervell per dir la veritat, cridar i
riure despreocupadament; la immensa majoria seguia movent-se mesos
després com en el dia que es va anunciar la fi del dictador, amb la
mecànica del espantat servent. Només uns pocs continuàvem la nostra
lluita, en la clandestinitat oficial, i així vam estar fins a almenys un
any o-nosaltres els carlins-fins a 1977 quan alguns als que ara
santifiquen i enalteixen els lacais del "sempre ben situats", van
cometre la vilesa, amb la tradicional baixesa dels miserables, de no
legalizarnos, mentre atemptaven als assassins del Montejurra 76, o
metrallava als obrers de Vitòria.
La cosmètica que els
marmessors del "règim" intentaven aplicar per poder salvar el possible
el testament de Franco (monarquia, centralisme, control capitalista)
mantenia en vigor lleis humiliants contra sectors de la població, entre
elles aquelles que marginaven o humiliaven a determinats col · lectius,
com els homosexuals. Una llei, la de "Vagos y Maleantes" (per cert
promulgada el 4 d'agost de 1933 i amb Reglament de 3 de maig de 1935,
pel legítim govern democràtic de la II República, Ai!) Establia en el
seu article 2 que : "Podran ser declarats en estat perillós i sotmesos a
les mesures de seguretat d'aquesta Llei: (...) Segon. Els homosexuals,
rufians i proxenetes ", i l'article 6 preveia:"Les mesures de
seguretat s'aplicaran a les categories de subjectes perillosos, de la
manera següent (...) 2 º als homosexuals (...) A) Internat en un centre
de treball o colònia agrícola. Els homosexuals sotmesos a aquesta mesura
de seguretat hauran de ser internats en institucions especials i, en
tot cas, amb absoluta separació dels altres." Mesures inhumanes,
injustes, vexatòries, que atemptaven contra els més elementals drets i
que es van mantenir pel franquisme, encara que ja al final es van
atenuar en part.
Contra aquesta situació
els afectats, el 1977, es van manifestar per primera vegada per les
Rambles de Barcelona, i allà, en una de les capçaleres, apareixia una
gran pancarta del "Front Gai del Partit Carlí de Catalunya" perquè
aquest Partit va ser el primer que organitzar un front específic,
dirigit per Manuel Zavala Sevilla, que es preocupava en exclusiva de les
reivindicacions i lluita dels homosexuals, no només carlins, sinó en un
exercici de solidaritat, de tots com eren menyspreats, humiliats,
perseguits i ... condemnats penalment només per la seva tendència
sexual. Es volia que tots els ciutadans la marge de la seva opció
personal, fossin iguals davant la llei i respectats, i la reivindicació
era seriosa, fonamentada exclusivament en aquesta raó inqüestionable,
sense frivolitats ni folklorismes inútils o fins i tot perjudicials ja
que poden significar caricatura i automarginació.
Manuel Zavala, "Manolo",
va ser un lluitador nat. Encara es recorda la seva valentia quan com a
candidat novè del Partit per al Parlament Europeu de 1989 (amb la
campanya més contracultural fins ara coneguda), va efectuar en els seus
al · locucions per la ràdio i la televisió una sèrie de reivindicacions
de pura alliberament sexual quan encara eren pocs els que s'atrevien a
fer-ho. Manolo va morir el 17 de gener de 1998, l'any anterior va estar
en Montejurra i va assistir al Consell Federal de Direcció del Partit
Carlista en la seva qualitat de membre nat del de Catalunya. Els seus
últims anys els va dedicar a visitar i assistir a les presons (les de la
Trinitat i la Model, de Barcelona) als seus interns en especial als
malalts, terminals o no. Als pocs dies de la seva mort, el següent 24,
se li va rendir un homenatge a Logronyo, on estan les seves cendres.
Ara, renovem aquest homenatge, en emocionat record, al company Manuel
Zavala, infatigable lluitador carlista.
Quedin aquestes dades
com a nova constància de la invariable fermesa del Partit Carlista en la
defensa dels drets de qualsevol ciutadà, de qualsevol ésser humà, sense
distinció.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada