• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimarts, 10 de febrer del 2015

Presentació de 'Carlos Hugo frente a Juan Carlos' a Barcelona




El proper 12 de febrer a les 19:00 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda 6, es realitzarà un acte on es presentarà el llibre de l’historiador Manuel Martorell, 'Carlos Hugo frente a Juan Carlos, la solución federal que Franco rechazó'. Com ja vam anunciar el novembre es va presentar també a Iruña.

Bernat Castany per l'Ateneu, Xavier Lubelza com a sotscanceller de la Reial Ordre de la Legitimitat Proscript, president dels Amics de la Història del Carlisme de Catalunya. Delegat de la Família Borbó-Parma a la Corona d'Aragó i, per tant a Catalunya, en Ramon Massó, assessor d'imatge seran els tres ponents. Amb ells el propi Manuel Martorell, periodista i historiador, autor del llibre.


Martorell va néixer a Elizondo (Navarra) el 1953. És periodista i doctor en Història, havent dedicat les seves principals recerques a estudiar l'actitud política del carlisme durant la dictadura franquista i a recuperar les biografies de nombrosos dirigents i quadres comunistes de Navarra. En aquest sentit destaca de forma especial el llibre “Jesús Monzón, el líder comunista oblidat per la Història”, primera biografia de qui va organitzar el denominat “maqui espanyol” durant la II Guerra Mundial i va dirigir la invasió de la Val d'Aran, l’Octubre de 1944. Aquest llibre va servir de base per al documental cinematogràfic que sobre aquesta figura històrica va realitzar la productora catalana Optim TV, obtenint el Premi Memorial Democràtic en el Festival Internacional de Cinema de Reus l'any 2011.


Igualment va intervenir en la important obra col·lectiva “L'exili republicà navarrès en 1939”, editat pel Govern de Navarra l'any 2002, aportant a la mateixa una desena de biografies de dirigents comunistes, igual que en el seu llibre “Dones que la Història no va nomenar”, publicat el 2004 per l'Ajuntament de Pamplona. El seu últim treball, en aquest sentit, ha versat sobre el compromís i projecció històrica de les germanes Elisa i Pepita Úriz, pioneres a Catalunya en la lluita pels drets de la dona, en els avanços pedagògics al començament del segle XX, fundadores del PSUC i que igualment van jugar un destacat paper en la Resistència Francesa contra el nazisme per després morir en l'exili berlinès.


Entre els seus treballs dedicats al carlisme, destaca el llibre “Retorno a la lleialtat”, que va rebre el Premi Internacional Hernando de Larramendi per aclarir la posició que, davant el règim del general Franco, van prendre els seguidors de Javier de Borbó-Parma durant el període immediatament posterior a la Guerra Civil.


Com a periodista, Manuel Martorell està considerat un dels principals experts en la complexa situació d'Orient Mitjà, de forma molt especial en el greu problema kurd i en el d'altres minories religioses i ètniques d'aquesta regió. Sobre aquesta problemàtica ha participat en diverses obres col·lectives amb altres especialistes internacionals, l'última d'elles “Aquests són els kurds: Anàlisi d'una nació”, llibre publicat al juny de 2014 per Universitat Anahuac de Mèxic. A més, Manuel Martorell, és autor de dos llibres de referència en aquesta matèria: “Els kurds, història d'una resistència” i “Kurdistan, viatge al país prohibit”, un compendi dels viatges que ha realitzat a aquesta conflictiva part del món durant tres dècades. La seva última aportació al coneixement de qui és considerat “el major poble sense Estat del planeta” és una versió popular de l'epopeia “Mem-o-Zin” (Mem i Zin), publicada en basc per l'editorial Txalaparta.

Les quatre entitats que donen suport a l'acte són:

AMICS DE LA HISTÒRIA DEL CARLISME DE CATALUNYA va començar les seves activitats el 15.03.03 a Sant Boi del Lluçanès i es va fer la presentació oficial a Manresa el 03.05.05. Des de llavors fins avui s’han realitzat més de 60 conferències, presentacions de llibres, treballs i concentracions per tot Catalunya relacionades amb l’estudi i la difusió del carlisme.

Entre elles destaquen, el 31.05.06 el centenari de la Solidaritat Catalana amb la presència d’En Carles Hug de Borbó Parma. Els anys 2008 i 2009, la conferència 175 anys d’història del carlisme que va passar per la UCE, Vic, Olot, Berga, Centre Comarcal Lleidatà i Ateneu Barcelonès. És presidenta d’honor des del 28.11.04 la Princesa M. Carolina de Borbó-Parma.

La REIAL ORDRE DE LA LEGITIMITAT PROSCRITA fou creada pel Rei Jaume III va crear l'Ordre de la legitimitat Proscripta el 16 d'abril de 1923 a París, per ordre al Marquès de Villores, i per reconèixer a tots aquells que, pels seus sacrificis, patiment, o serveis a la causa carlina, es fessin dignes de la distinció. El 1931 Valle Inclan va ser nomenat Cavaller. El 23 d'abril del 2000 diada de Sant Jordi, En Carles va fer Reial a l'Ordre de la Legitimitat Proscripa. Cal també, a més dels requeriments anteriors, lleialtat i reconeixement als membres de la Dinastia Legitima per aquells que en cada temps ostentin la seva titularitat.

L'ASSOCIACIÓ 16 D’ABRIL te com a objecte donar personalitat jurídica i cobertura legal d'acord amb la legislació vigent, a la ROLP, a més de difondre els principis ideològics del Carlisme i presentar alternatives polítiques davant la crisi institucional, social i econòmica, reivindicar la nostra memòria històrica i donant suport a la Dinastia. Va ser legalitzada el 04.02.14.

CARLISTES DE CATALUNYA, creat el juny de 2.014, és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista. Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari, nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel confederalisme. Carlistes de Catalunya reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada