• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

diumenge, 6 de desembre del 2015

Vetlla de pregària a Barcelona «Cançons a la intempèrie»

"Era foraster i em vau acollir" [Mt 25,35]

L'advent és temps per a construir l'esperança.

En ocasió de la primera edició de Cançons en la Intempèrie d’enguany, volem pregar per totes aquelles persones desplaçades i refugiades.

Déu té cura del seu poble, i ens crida a ser corresponsables d’aquesta missió.

Organitza: Cançons a la intempèrie. Convoca: Jesuïtes Catalunya.
Data: Dijous, 10 de Desembre de 2015
Hora: 20:30 - 22:00
Lloc: Església del Sagrat Cor (Casp 27, Barcelona)

Read more »

dissabte, 5 de desembre del 2015

Publicat el número 55 d'"El Federal"

La revista del Partido Carlista, "El Federal" es pot demanar a la Secretaría de Medios de Comunicación. Calle Pozoblanco, 15 Bis 1º d'Iruñea-Pamplona, 31001. També podeu escriure a sgf@partidocarlista.com
La publicació analitza les recents eleccions catalanes, el TTIP i la connivència amb aquest de les principals forces polítiques de les Espanyes, el bloqueig a Cuba o la lluita contra el polígon de tir de las Bárdenas. La portada i text central és dedicada a Zumalácárregui.


Read more »

diumenge, 8 de novembre del 2015

Comunicat del Rei Carles Xavier I:"Renovo el compromís que ens uneix"

Els meus estimats carlistes: 

Agrair-vos les mostres d'afecte i lleialtat que he rebut amb motiu de la meva onomàstica. Festivitat que he de compartir amb tots vosaltres, perquè és també, en definitiva, la d'aquest formidable moviment popular que és el Carlisme. 

Des Carles V, fins a arribar al meu avi i al meu pare, tots els Reis carlistes han estat al costat del poble. Junts hem compartit les dificultats que en cada moment de la història han afectat les Espanyes. Hem patit marginació, silenci i exili, però no han aconseguit fer-nos callar.  

Hem de seguir donant testimoni dels nostres ideals i participant en els problemes col·lectius. Hem de lluitar contra la desigualtat i defensar la justícia i la llibertat, que és la causa dels desfavorits. Hem de trobar formes adequades per a resoldre els problemes més complexos del món actual, especialment la pobresa i el medi ambient, com ens recordava el Sant Pare en el seu recent encíclica.

En aquests moments de greu crisi institucional hem de proposar les nostres solucions forals i federatives, basades en el principi de la subsidiarietat i el reconeixement dels cossos intermedis, el que ara es diu societat civil. 

Us convido a treballar pel respecte, la solidaritat, l'entesa i el pacte. La nostra veu ha de ser escoltada. 

Renovo el compromís que ens uneix, us transmeto l'afecte i afecte d'Anna Maria juntament amb el de tota la nostra família i el meu propi.

A Amsterdam a 6 nov 2015

Carles Xavier de Borbó Parma

Versió en llengua castellana

Read more »

dissabte, 31 d’octubre del 2015

Cuando el carlismo propuso que el catalán fuera la única lengua en Cataluña

Els lectors de "Las Provincias" -"el diari degà de la regió valenciana"- tenen la immensa sort de saber que llegiran quan el periòdic cau a les seus mans o accedixen a la seua edició digital. Se sap com tractaran les notícies: en primera plana o arraconades, amb un llenguatge asèptic o apassionat i si cal moralitzant, impartint benediccions d'espanyolisme o valenciania, bramant anatemes de anticatalanisme i/o radicalitat esquerrana. "Las Provincias" al llarg del seus cent cinquanta anys d'existència ha estat fidel als seus orígens: conservadorisme, moderació i ordre. Fa uns anys canvià de propietaris i, des de aleshores, forma part d'un grup mediàtic estatal: de moliner canviaràs, però de lladre no escaparàs.

A l'edició digital de hui -per ahir- hi ha un curiós article que reproduïm. Quan s'acaba de llegir l'escrit no se sap massa bé que pensar: ¿han inventat la sopa d'all?¿es tracta d'un atac contra el Carlisme?, ¿una càrrega contra el sobiranisme català?. Potser fan una oferta del 2 x 1: amb dues mereixen una comdemna: llei, ordre i moderació. La proposta d'un projecte d'estatut -conegut com l'Estatut de Núria- del carlistes catalans data de l'any 1930, a les acaballes de la Dictadura de Primo de Rivera i ostentant la representació dinàstica don Jaume III. Recorda "Las Provincias" que sis anys després d'aquest text el carlistes participaren al bàndol nacional durant la guerra civil, el carlismo se adhería al levantamiento de Franco, es llig a l'article. Es cert, en gran part gràcies al Carlisme el propietaris de "Las Provincias" pugueren recuperar el periòdic i gaudiren de quaranta anys de moderació i ordre i, excepte algun curt període, no els importava pagar el preu de llefiscosses lloances al Dictador.

A continuació el text de "LAS PROVINCIAS"





Los seguidores de Don Carlos avalaron en 1930 la creación de los 'Països Catalans' y reclamaron que la unión a España fuera una decisión libre del territorio
Aunque pueda parecer contradictorio, el carlismo es una de las corrientes políticas que alentó el mito de los Països Catalans. De hecho, en 1930 presentó un proyecto de Estatut que a su lado el aprobado en 2006 parece un manifiesto sobre la unidad de España. Recogía, entre otros aspectos, el catalán como única lengua oficial y la libre unión al Estado español.Desde sus inicios el carlismo tuvo un fuerte arraigo en Cataluña. Junto a sus principios tradicionalistas, este movimiento hizo de la restauración del sistema foral abolido por los borbones uno de sus puntos más reconocibles, propuesta que era muy bien acogida entre el naciente nacionalismo catalán.

No en vano el carlismo y el nacionalismo catalán tienen varios puntos en común. Ambos añoran y luchan por un pasado que han mitificado y que nunca existió. Los dos idealizan la España foral, que equiparan con un periodo de libertades, y demonizan el Estado borbónico.

Carlismo y nacionalismo catalán se desarrollan de forma simultánea conincidiendo con el fin del Estado dinástico y el nacimiento de los primeros estados nacionales que buscan su identidad y raíces en el pasado. El problema viene cuando cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia.

El término Països Catalans tiene su origen en la Reinaixença (segunda mitad del siglo XIX) aunque lo populariza el ensayista valenciano Joan Fuster a principios de la década de los 60 del pasado siglo con sus obras 'Nosaltres els valencians' y 'Cuestión de nombres'. Fuster identifica con el territorio aquellos lugares en los que se habla catalán de acuerdo con el concepto decimonónico. De esta forma en los Països se incluye Cataluña, la Franja Aragonesa, la Comunitat, Baleares, algunas zonas del sur de Francia y L'Alguer en Cerdeña.

El gobierno autonómico catalán le dio su mayor impulso durante la Transición y alcanzó su mayor difusión, especialmente a través del sistema educativo y de la televisión pública catalana. En cualquier caso se trata de una denominación que no tiene ninguna base histórica, política o geográfica.

Lo curioso es que fueron los carlistas quienes abrieron la puerta a la popularización de este término. En los momentos finales de la dictadura de Primo de Rivera, el movimiento presentó una propuesta de Estatuto autonómico para Cataluña (1930).

El proyecto iba mucho más allá de lo recogido en el Estatut de 2006. Así, entre otros puntos, el carlismo proponía que el catalán fuera la única lengua oficial (el castellano quedaba reservada a las relaciones con el resto de territorios de la federación) o que los distintos pueblos que constituyen el Estado español podían federarse libremente conservando siempre una plena autonomía.

Uno de los puntos clave era que el territorio estaría conformado por las provincias de Barcelona, Tarragona, Girona y Lleida, pero no renunciaba a las tierra de la antigua "Catalunya estricta", puerta abierta a la creación de los Països Catalans. Además, los posibles conflictos entre las autoridades confederales y Cataluña tendrían que ser derimidas por un tribunal arbitral.

Curiosamente en 1936, sólo seis años después, el movimiento carlista se adhería al levantamiento de Franco y su propuesta quedó en aguas de borrajas y nunca nadie parece haber pretendido recordar este proyecto.

Font: Carlistes Valencians

Read more »

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Els cristians de l'Iraq: robats, abandonats i desesperats per sobreviure

La situació per als cristians de l'Iraq és cada dia que passa més desesperada. Els cristians iraquians han fugit de la seva pàtria ancestral al voltant de Mossul aquest mes després de rebre un ultimàtum amb quatre opcions desagradables: convertir-se, pagar impostos punitius, sortir o morir. No obstant això, els militants islamistes van robar als cristians els seus diners, passaports i propietats, convertint-los en un mar de refugiats que no tenen on anar i en la seva lluita per sobreviure.
L'organització de l'ajuda caritativa internacional Aid to the Church in Need ha informat que milers de refugiats estan situats entre les forces jihadistes de l'Estat Islàmic (ISIS), que ocupa Mossul i un terç de l'Iraq, i els controls de seguretat a la frontera de Kurdistan. Més de 1.500 famílies cristianes han fugit de Mossul aquests últims dies. 
Famílies d'iraquians que van fugir dels recents combats
prop de la ciutat de Mossul, es preparen per dormir a terra
en el seu intent d'entrar en un campament de desplaçats
temporals però són bloquejats per soldats kurdsel 3 de juliol
a Khazair, l'Iraq. Spencer Platt / Getty Images
Famílies d'iraquians que van fugir dels recents combats prop de la ciutat de Mossul, es preparen per dormir a terra en el seu intent d'entrar en un campament de desplaçats temporals, però són bloquejats per soldats kurds el 3 de juliol a Khazair, l'IraqSpencer Platt / Getty Images 
"Estan atrapats enmig d'una zona de foc", va dir el pare Félix Shabi un bisbe de la Chaldean Catholic Diocese of St. Peter the Apostle i natural de Mossul, que supervisa la Missió de la Sagrada Família i l'Església Abraham Mar a Phoenix. Va dir que la seva parròquia està profundament afligida pel sofriment de l'Esglèsia a la seva terra. Molts feligresos tenen amics o familiars atrapats en l'èxode de Mossul. 

"Els ho han robat tot - els cotxes, l'or, els passaports - pel que es pregunten com serà possible anar a qualsevol país veí com Turquia o Jordània", va dir. "No seran capaços sense aquests passaports." 
L'èxode és l'últim episodi de la tràgica història dels cristians a l'Iraq, la població dels quals ha caigut en picat des de la invasió dels EUA al 2003. La població abans de la guerra de més d'un milió ha passat a l'últim recompte oficial a 450.000. Si Mossul tenia 60.000 cristians abans de la invasió dels EUA; el nombre havia disminuït a menys de 35.000 abans que ISIS es fes càrrec de la ciutat. 

ISIS va advertir als cristians iraquians que tenien 24 hores, o fins al migdia el 19 de juliol, per a convertir-se a l'Islam, pagar l'impost de trituració conegut com jizya o sortir de Mossul amb res més que la roba que portaven posada. En cas contrari, s'enfrontarien a l'execució immediata. Els militars van marcar les llars cristianes per la confiscació amb la lletra "N" en àrab, que significa "Natzarè." Les cases dels musulmans xiïtes van ser marcats amb la "R" que signinfica "rebuig". 
Els cristians obligats a fugir van perdre tots els béns, qualsevol document d'identitat i han de buscar refugi en altres països. Aquells que realitzen el viatge s'han vist obligats a caminar entre el 40 i 80 milles, depenent de la ruta, per arribar Kurdistan, que és terra segura. 

Atrapats a la Frontera 
Les forces de seguretat kurdes coneguts com els peshmerga han mantingut la seva regió autònoma a l'Iraq fora de perill de les forces de ISIS, però la seva diligència en la prevenció de terroristes d'ISIS ha deixat al molts nous refugiats encallats a la frontera durant dies. "Han d'esperar fins que algú vingui des de dins del Kurdistan amb altres cristians que els coneguin, o els identifiquin,per la llengua (parlen arameu) o per algun familiar", va dir el pare Félix. "Només llavors els accepten al Kurdistan." 
Cinc famílies assíries massa fràgils per fer el viatge i massa pobres per pagar la jizya van haver de convertir-se a l'Islam, segons diu The New York Times. "Ho van fer per mantenir-se amb vida," va afirmar Younadim Kanna al Times. Els militars també han tallat el subministrament d'aigua des del riu Tigris, obligant a la ciutat kurda de Qaraqosh, un lloc on molts cristians i xiïtes s'han refugiat a trobar recursos alternatius. 

Pitjor que Genghis Khan 
ISIS (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria), ha començat a fer valer la seva interpretació radical de la xaria (llei islàmica) a través de les seves possessions territorials a Síria i l'Iraq. El Patriarca Louis Sako Rafael va denunciar ISIS com molt pitjor que els invasors mongols al país durant el període medieval. "Això no ha passat mai abans a la història cristiana o islàmica. Ni tan sols Genghis Khan o Hulagu [el destructor mongol de Bagdad en 1258] no van fer això ", ha dit, segons Reuters, en un servei religiós a Bagdad, on 200 musulmans es van unir en solidaritat. "No tenen cap problema amb la crucifixió, i ho han fet", va dir. 

"En poques paraules, tot és cert: segresten, hi ha crucifixions, decapitacions, pallisses i conversions forçades", va dir. L'administració del president Barack Obama ha negat les peticions d'al-Maliki per al suport aeri per fer retrocedir els militants d'ISIS fins que un govern d'unitat s'ocupi de les queixes de les minories. 
Un món en silenci, s'ho mira
Mentre que l'Estat Islàmic esborra la presència cristiana de l'Iraq, el món tot just ha començat a trencar el seu silenci. El Secretari General de l'ONU Ban Ki-moon va destacar els atacs sistemàtics contra els cristians com un possible "crim contra la humanitat." El Consell de Seguretat de l'ONU dilluns va "denunciar la persecució dels cristians i altres minories al nord de l'Iraq." El Departament d'Estat dels EUA va condemnar els atacs "en els termes més enèrgics possibles", i va dir que el grup islàmic "no és només una amenaça per a l'estabilitat de l'Iraq, sinó una amenaça per a tota la regió."
per Peter S. Jesserer, 24.07.2014

Read more »

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Comunicat de Carlistes Valencians del 9 d'octubre: El naixement d'un Regne


L’entrada de Jaume I al Cap i Casal del Regne, el 9 d’octubre de 1238, més enllà de l’efemèride històrica i la seua commemoració ritual, és el punt de partida de la nostra identitat com a poble. Un poble diferenciat, lliure i sobirà, durant els primers segle al si de la Corona d’Aragó i, posteriorment, dins del conjunt de les Espanyes. Any rere any la diada dels valencians és una jornada festívola, però també deu ser una jornada de reflexió i balanç, i sobretot, una jornada reivindicativa.

Per mitjà de la festa al carrer i dels actes lúdics, celebrem la nostra data de naixement i honorem al Rei En Jaume I, el “pare fundador de la pàtria”, i a la seua Senyera, amb les quatre barres compartides. La Reial Senyera, gloriós estendard que, amb el seu estricte cerimonial, és el símbol històric d’un poble que no es doblega i que no ha acceptat mai cap altre ordenament jurídic, ni cap autoritat, que no respectara els Furs.

Les eleccions a les Corts Valencianes d’enguany han obert una nova etapa política, i amb ella es tanquen dos llargues dècades que han marcat molt negativament la vida política valenciana, i també la vida quotidiana i les esperances de les ciutadanes i ciutadans . El malbaratament i el clientelisme, fruit de la supèrbia i el menyspreu de les pràctiques democràtiques, són l’evidència mediàtica d’un govern despòtic. Hi ha, però, d’altres aspectes dels quals ens costarà refer-nos, com: la destrucció del teixit financer propi, les infraestructures faraòniques i inútils, l’urbanisme descontrolat i la destrucció del medi, l’intent de control de la societat civil, .... Esperem que aquestes pràctiques i aquestes polítiques desapareguen, per sempre més, de la nostra vida col·lectiva.

S’ha obert a la societat valenciana una nova etapa. Des de Carlistes Valencians promourem el diàleg, el respecte, el trellat i el pacte entre totes les forces polítiques per fer possible anar complint objectius: un finançament just i equilibrat de la Generalitat per millorar les infraestructures i, especialment, per recuperar el sistema públic sanitari, millorar la educació, ampliar la política social i fer un ús sostenible del territori i del medi ambient. Cal lluitar contra la plaga endèmica de la desocupació, però també contra la desigualtat i les amplies bosses de pobresa i exclusió social. Hi ha que encetar un futur esperançador per als nostres jóvens. El progrés econòmic sense solidaritat i justícia social és fictici.

També la nostra llengua i la nostra cultura, tan hipòcritament defensades com en la pràctica oblidades i marginades pels passats governs, deuen de ser objecte d’especial atenció. Potenciar una Ràdio i Televisió Valenciana, en valencià, oberta a la societat civil, plural, participativa, seriosa i sostenible, s’ha convertit en el símbol dels nous temps.

Si el Rei Jaume I es la referència que ha creat la identitat valenciana, des de Carlistes Valencians volem fer pública, una vegada més, la nostra lleialtat a En Carles Xavier de Borbó Parma i a tota la Dinastia. Com a carlistes, la Dinastia és la nostra referència ètica i moral, i com a valencians, el símbol de la nostra identitat pròpia i alhora compartida amb els altres pobles de les Espanyes.

9 d’octubre de 2015
Carlistes Valencians



El nacimiento de un Reino

La entrada de Jaime I en la Capital del Reino, el 9 de octubre de 1238, más allá de la efeméride histórica y su conmemoración ritual, es el punto de partida de nuestra identidad como pueblo. Un pueblo diferenciado, libre y soberano, durante los primeros siglos en el seno de la Corona de Aragón y, posteriormente, dentro del conjunto de las Españas.
Año tras año la diada de los valencianos es una jornada festiva, pero también debe ser una jornada de reflexión y balance, y sobre todo, una jornada reivindicativa.

Mediante la fiesta en la calle y los actos lúdicos, celebramos nuestra fecha de nacimiento y honramos al Rey Don Jaime I, el “padre fundador de la patria”, y a su Senyera, con las cuatro barras compartidas. La Real Senyera, glorioso estandarte que, con su estricto ceremonial, es el símbolo histórico de un pueblo que no se doblega y que no ha aceptado nunca ningún otro ordenamiento jurídico, ni ningúna autoridad, que no respetara los Fueros.

Las elecciones a las Cortes Valencianas de este año han abierto una nueva etapa política, y con ella se cierran dos largas décadas que han marcado muy negativamente la vida política valenciana, y también la vida cotidiana y las esperanzas de las ciudadanas y ciudadanos. El despilfarro y el clientelismo, fruto de la soberbia y el menosprecio de las prácticas democráticas, son la evidencia mediática de un gobierno despótico. Hay, sin embargo, otros aspectos de los cuales nos costará rehacernos, como: la destrucción del tejido financiero propio, las infraestructuras faraónicas e inútiles, el urbanismo descontrolado y la destrucción del medio, el intento de control de la sociedad civil, .... Esperamos que estas prácticas y estas políticas desaparezcan para siempre de nuestra vida colectiva.

Se ha abierto a la sociedad valenciana una nueva etapa. Desde Carlistas Valencianos promoveremos el diálogo, el respeto, la cordura y el pacto entre todas las fuerzas políticas para hacer posible ir cumpliendo objetivos: una financiación justa y equilibrada de la Generalitat para mejorar las infraestructuras y, especialmente, para recuperar el sistema público sanitario, mejorar la educación, ampliar la política social y hacer un uso sostenible del territorio y del medio ambiente. Hay que luchar contra la plaga endémica de la desocupación, pero también contra la desigualdad y las amplias bolsas de pobreza y exclusión social. Hay que empezar un futuro esperanzador para nuestros jóvenes. El progreso económico sin solidaridad y justicia social es ficticio.

También nuestra lengua y nuestra cultura, tan hipócritamente defendidas como en la práctica olvidadas y marginadas por los pasados gobiernos, deben de ser objeto de especial atención. Potenciar una Radio y Televisión Valenciana, en valenciano, abierta a la sociedad civil, plural, participativa, seria y sostenible, se ha convertido en el símbolo de los nuevos tiempos.

Si el Rey Jaime I es la referencia que ha creado la identidad valenciana, desde Carlistas Valencianos queremos hacer pública, una vez más, nuestra lealtad a Don Carlos Javier de Borbón Parma y a toda la Dinastía. Como carlistas, la Dinastía es nuestra referencia ética y moral, y como valencianos, el símbolo de nuestra identidad propia y al mismo tiempo compartida con los otros pueblos de las Españas.


Carlistes Valencians
9 de octubre de 2015

Read more »

dijous, 1 d’octubre del 2015

L'ajuntament de Badalona retira el retrat de Felip VI

L'equip de govern de l'ajuntament de Badalona, format per Guanyem Badalona en Comú (CUP i Podem), ERC i ICV-EUiA, s'ha emparat en el reglament municipal per retirar sense previ avís el retrat del rei Felip VI del Saló de Plens del consistori. Així ho ha reiterat el tercer tinent d'alcalde i regidor de l'àmbit Badalona Democràtica, Jose Téllez, després de la polèmica generada en el ple celebrat, on el PP ha lliurat una nova fotografia del monarca a l'alcaldessa Dolors Sabater.

Téllez ha manifestat que "era una contradicció que en un saló de plens que representa la sobirania local i on estan els càrrecs electes hi hagi la figura d'un cap d'estat que no ha elegit ningú i que ho és per dret de sang". Sobre això, Téllez ha indicat que "abans de la fotografia hi havia un bust de l'anterior monarca, però, poc abans del ple d'investidura de Sabater com a alcaldessa, el PP el va canviar per la fotografia de l'actual rei".

Font

Read more »

dimarts, 29 de setembre del 2015

El President imputat per demòcrata, nosaltres amb ell

El 129è president de la Generalitat haurà de declarar el dia 15 d'octubre, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, el 123è president de la Generalitat.

La querella de la Fiscalia investiga Mas, Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. El delicte de desobediència, que cometen els funcionaris i polítics "que es neguin obertament a donar compliment a resolucions judicials, decisions o ordres d'una autoritat superior", es castiga amb una multa i una inhabilitació especial per càrrec públic d'entre sis mesos i dos anys. El delicte de prevaricació el pot cometre un funcionari o autoritat que dóna una ordre administrativa "sabent de la seva injustícia" i es pot castigar amb una inhabilitació especial per feina o càrrec públic de set a deu anys. Una condemna en qualsevol dels dos delictes impediria a Mas tornar a ser president mentre durés la inhabilitació.

El President Mas va posar urnes per a poder votar. 
La xerrameca centralista pot parlar de desobediència, malversació, usurpació (aquí l'únic usurpador és Felip de Borbó i Grècia).
El poble, el demòcrata, parla de que vol votar.
Els carlistes sempre amb el poble.
Els carlistes sempre amb la democràcia.
Ara, amb el President Mas.



Read more »

diumenge, 27 de setembre del 2015

La bandera confederada es mantindrà a les matrícules de Georgia

L'estat ha mantingut la bandera a petició dels Sons of Confederate Veterans i ha estat acceptada pel governador de Georgia. Al contrari de Carolina del Sud, on el governador ha iniciat una cacera de bruixes contra el símbol sudista, Georgia mantindrà el seu "respecte cap a la herència històrica" que representa la bandera de combat dels Estats Confederats.

Posicionament de Carlistes de Catalunya: 'En defensa de la Bandera Confederada: herència enlloc d'odi'



Read more »

dijous, 24 de setembre del 2015

Un centenar de pagesos fan una tractorada per preus justos al sector de la fruita

Un centenar de pagesos de la fruita han fet avui una protesta amb els tractors, que han aparcat a l'entrada. Després, han aconseguit parlar amb la ministra espanyola García Tejerina, a qui han fet arribar un manifest amb les seves reivindicacions per aconseguir preus justos per al sector. Alguns dels manifestants han reclamat la seva dimissió.

La ministra ha dit als pagesos que s'han d'organitzar i que siguin ells els que negociïn amb les grans distribuïdores els preus de la fruita. També ha reconegut que el govern espanyol està lligat de mans per les directives de la Unió Europea.

Han intentat accedir al recinte, però un fort cordó policial dels Mossos d'Esquadra els ho han impedit. S'han viscut moments de tensió després que un grup de manifestants s'han enfrontat amb els agents antidisturbis, cridant consignes contra la policia i l'Administració. Els concentrats han llançat branques de presseguers als Mossos, com a senyal de protesta per la crisi.

Font: 3/24

Read more »

dimecres, 23 de setembre del 2015

A tots els catalans (Comissió gestora del Partit Carlí de Catalunya)

Per una mobilització massiva i democràtica el diumenge 27 de setembre

1. Nosaltres, carlistes catalans i de totes les Espanyes afirmem que cada elecció al Parlament és l'expressió de la sobirania nacional catalana.

Catalunya és una de les democràcies més antigues d'Europa, amb un Parlament en tots els períodes democràtics, el primer constituït en el S. XII

Des dels nostres orígens, principis del segle XIX , representem l'alternativa a l'Estat centralista i unitari que, per a benefici exclusiu de les classes dominants, ha impedit qualsevol possibilitat d'autodeterminació a les comunitats, no només a les nacions .

El nostre projecte és desenvolupat de federalisme, dissenyat i construït des del pacte entre iguals, elaborat federativament de baix cap a dalt. Llibertat i igualtat que són els requisits del Pacte, pilar fonamental i pedra angular de qualsevol sistema democràtic.

Pacte que el carlisme proposa com a mètode polític i l'ofereix com una experiència pròpia que ha acumulat durant dos segles de validesa del <Pacte Poble-Dinastia> que en tot moment han impulsat i respectat els nostres reis, especialment durant els segles XX i XXI: don Xavier, don Carles Hug i don Carles Xavier de Borbó Parma.

2. Davant d'aquesta convocatòria electoral, després de cinc anys d'absència d'acció de govern i d’acció parlamentària no és veu cap gest d’autocrítica.

Tampoc s’ofereix , ni per aquells que deixen el govern ni per aquells que pretenen aconseguir-ho, cap altre camí per la millora de la situació crítica de desfavorits, que han perdut l'esperança de treball, han estat desposseïts dels seus estalvis i privat del dret a l'habitatge.

En perjudici de les classes treballadores, primera comunitat en qualsevol estat modern, és desballesta l'estat del benestar, al mateix temps que el govern central els usurpa, de l’ estalvi col·lectiu, els fons de la seguretat social.

Estem davant de la IV Desamortització, la més greu i severa. Durant les tres primeres s’expropiaren els drets de la propietat individual i comunitària. Avui s’expropien els drets personals i els drets de la nostra condició d’espècie humana; entre els primers, el dret al treball, a la educació, al habitatge, a la salut i a l’estalvi col·lectiu; respecte als segons, la absurda explotació monopolista dels recursos naturals que posa en risc la pròpia supervivència de l'ecosistema que ens permet desenvolupar i continuar la nostra condició de criatures a la casa comuna que és la Terra.

I tot en benefici dels de sempre, que representen els grans interessos econòmics i soscaven, amb impunitat totes les sobiranies nacionals.

L'objectiu estratègic en el que, avui, tots podem coincidir, siguin quines siguin les nostres opcions, és rescat el poder, i per això trencar el monopoli de les grans corporacions empresarial i dels aparells dels partits polítics.

3. El 27 de setembre se’ns convoca a triar els membres del Parlament de Catalunya , per a la posterior formació del govern de la Generalitat.

En l'actual estat de coses és inútil qualsevol debat sobre la naturalesa plebiscitària o no d’aquestes eleccions, l'enfrontament ha estat exclusivament: independència SÍ o NO. Qualsevol altra qüestió s’ha quedat en el cel..

Pràcticament tots els partits polítics s'han organitzat en dos blocs: en el Sí o en el No a la independència. Nacionalisme espanyol contra el nacionalisme català. O separatisme contra uniformisme. És pretén presentar com a cosa normal aquest enfrontament dual, quan el que realment passa és que els dos grups s'autoalimenten, és necessiten un al altre per continuar vivint. D’aquesta manera simplista és com mantenen els seus respectius graners de vots.

La societat catalana no ha estat mai configurada amb dos blocs monolítics. Creiem que l'error fonamental del nacionalisme és la negació que l'home pertany simultàniament a diverses comunitats.

Al nostre parer, la societat catalana vol reformar l'encaix, vol unes relacions bilaterals Catalunya - Espanya més justes, més igualitàries, basades en el reconeixement mutu. El pacte entre iguals.

Enquestes solvents, publicades recentment, expressen que l'opinió pública catalana es configura en tres blocs: els dos més grans i amb significació estadística similar (un 38%) serien el de les posicions federals i les separatistes, la tercera seria la del immobilisme uniformista que representa un 18%.

El diàleg és possible i necessari, primer entre els dos principals blocs catalans per a una futura negociació amb les institucions de l'Estat, del que de moment només s’ha auto exclòs el tercer grup.

És necessària la massiva participació electoral el 27 de setembre, com únic camí per tal que el seu resultat sigui el reflex de l'opinió pública contra la bipolarització entre el reduccionista SI i el No immobilista.


                             Direcció del Partit Carlí de Catalunya

Read more »

El carlisme davant les eleccions catalanes (Comissió de militants del Partit Carlista de Catalunya)

Catalunya continua el recorregut polític que culminarà en les eleccions del 27 de setembre de 2015. Entrem en una nova fase de la situació encetada amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l´Estatut del 2006.

  En aquesta etapa la reivindicació nacional ha passat de la demanda d´un marc ampli d´autogovern a una voluntat molt escampada de ruptura amb l´Estat central mitjançant la conformació d´un estat independent. 
  El gradualisme en l´assoliment d´autogovern ha estat una estratègia reiteradament fallida. La naturalesa uniformitzadora de l´estat liberal ha viscut les recuperacions parcials dels drets històrics com a concessions atorgades en moments de feblesa orgànica i ha escapçat les diverses experiències de seguida que s´ha sentit fort.
                                           
  La crisi de legitimitat ha esclatat en comprovar-se la negativa de l’estat central d’assumir una 
iniciativa col·lectiva provinent del Parlament de Catalunya i aprovada en referèndum. L’oposició de la classe dirigent al reconeixement de la pluralitat  nacional  hispànica  ha portat un gran  nombre de catalans a veure en la independència l´única sortida a l´atzucac polític.

  Tanmateix i en l’àmbit de les situacions que ens envolten, observem sortides a problemàtiques nacionals només a través del conflicte?.  D’altres casos s’han resolt pacíficament per mitjà del reconeixement de la diversitat interna i l’aplicació del principi de subsidiarietat.  L´àmbit que millor ens il·lustra és l´anglosaxó.
  El Canadà i el Regne Unit han vist plantejats en els darrers decennis situacions que s’han reconduït  en pactes estables entre entitats que es reconeixen com a sobiranes.  
  En el cas del Canadà, el moviment reivindicatiu del Quebec el portà a exercir l´autodeterminació en tres referèndums, en què ha optat per la continuïtat dins el país sobre unes noves bases de relació: el reconeixement de la sobirania d´arrel del Quebec, la consolidació de l´autogovern legislatiu i financer i la naturalització de la llengua francesa com a pròpia del Canadà al costat de l´anglesa.

  Al Regne Unit vam assistir a la celebració d´un referèndum pactat sobre la independència d´Escòcia. Després del retorn de la “Home Rule”, el Partit Nacional Escocès va posar damunt la taula l´opció independentista. El govern britànic en va pactar la celebració i la pregunta des del fonament constituent del Regne Unit: les corones d´Anglaterra i Escòcia s´uniren fa tres segles sense que això signifiqués l´absorció de l´una per l´altra ni la fusió de les tres nacions britàniques (amb Gal.les) en una de nova. El nexe d´unió en la persona d´un monarca compartit possibilità una acció mitjancera decisiva en la resolució del plet escocès.
  La continuïtat de pactes d´unió entre ens sobirans se´ns mostren preservats des de la monarquia també en altres contextos socials i polítics: són els casos de Malàisia o la Unió d´Emirats Àrabs des de la seva independència fa mig segle.

  Els exemples referits i altres com Suïssa, amb una direcció col·legial de caràcter republicà,  ens permeten veure que les articulacions duradores es construeixen de baix a dalt. L´agregació de municipis, ciutats-estat o principats dóna lloc a espais de poder compartit i acordat. El secret de la seva continuïtat radica en la sobirania de les entitats constituents i la resolució dels afers públics al nivell més proper als ciutadans. A partir d´aquí sorgeixen interessos, projectes i aspiracions comunes que donen solidesa a allò que s´edifica. És la identificació sentida per tots els que hi participen. En llenguatge polític  ho anomenem Confederació.

  La supressió del pacte confederal hispànic el 1714 significà la imposició de l´ absolutisme i la supressió de les institucions catalanes. Això s´aguditzà més tard amb l´aparició del nou estat liberal i jacobí espanyol.
  En aquest nou context sorgeix una força de resistència popular amb especial implantació als nostres territoris, el Carlisme. Aquest, defensa davant el liberalisme els béns i l´autonomia comunitaris, actua contra l´espoliació de les classes populars i reclama la restitució de les llibertats arrabassades, els Furs. 

  Paral·lelament el catalanisme polític pren consciència que la solució a l´opressió que viu Catalunya acabarà amb el retorn a la constitució original i plural de les Espanyes. Així el moviment català passa de demandes de proteccionisme a l´autonomisme i el federalisme. La crisi del 31 portà a l´exercici de la sobirania originària en la proclamació de Macià de l´Estat Català dins la Federació Ibèrica. Per primera vegada s´efectua un acte d´empoderament per concloure un nou pacte igualitari amb els altres pobles de les Espanyes.
  Passada la guerra civil i l´intent anihilador del franquisme, la Transició mirà de donar sortida als plets nacionals mitjançant estatuts de competències atorgades i revocables, l´anomenat Estat de les autonomies. S´emprèn una descentralització administrativa que deixa la problemàtica de fons irresolta: la restauració de la sobirania inherent a les nacions hispàniques. Les atribucions del magre marc autonòmic queden sempre sotmeses als atzars del bipartidisme espanyol.
                     
  El creixement i mobilització de l´independentisme té com a marc i referència la frustració per la confrontació de l´Estat a la voluntat democràtica expressada en les urnes i al Parlament de Catalunya. És el xoc d´una legalitat imposada i hostil a una legitimitat nascuda d´arrel. És per tant un independentisme reactiu que no troba la possibilitat d´un marc just en un horitzó espanyol plural.
                         
  El refús de les aspiracions catalanes se suma a un ambient general a tot l´Estat de final de cicle amb la corrupció política escampada i l´agressió als estrats populars per la destrucció de drets socials. A Catalunya l´alternativa s´ha identificat amb la construcció d´un Estat propi. Així hem arribat al moment actual.

  La convocatòria d´unes eleccions és l´única sortida que els catalans tenen de mesurar el suport a aquesta fita, davant la impossibilitat de convocar un referèndum acordat a la manera escocesa o quebequesa.
  La voluntat carlina d´articular les Espanyes(*) a partir d´estats sobirans i iguals és un sentir recollit des de fa prop de dos segles. La reivindicació foralista ha conduït amb el pas del temps a un posicionament a favor d´una Confederació espanyola en un marc de superació del sistema econòmic, polític i nacional  imperant.

  El Poble Carlí i amb ell el Partido Carlista de las Españas (**) hereu de tota la història de lluita carlina, s´expressa clarament en aquests termes i ha reiterat el seu compromís amb la Confederació i el dret a l´Autodeterminació en el seus Congressos del 2004 a Tolosa, el 2008 a Berriozar  i a Lizarra el 2012.
  El Carlisme català considera que ha arribat el moment d´assolir el nostre ideari col.lectiu. Cridem els catalans a participar en aquests comicis per bastir un Estat propi, lliure per decidir el seu futur. Només des del retorn a la sobirania arrabassada podrem construir el nostre esdevenidor. Cal un mandat majoritari a les urnes per poder construir les estructures d´un estat propi i afrontar l´oposició del Govern central amb el seu aparell.  Al llarg d´aquest recorregut i en compliment de la seva responsabilitat històrica, el Carlisme estarà en la mobilització que s´escaigui.
  Mentrestant el carlisme generarà debat al costat dels qui comparteixin la nostra postura: la Confederació del nou Estat Català amb els altres pobles hispànics. Aquesta aliança s´ha de basar en projectes i interessos comuns dins la Unió Europea. Defensarem que en la futura Carta Magna es reculli l´opció confederal.

  En paral·lel el Carlisme espanyol, fidel a la seva trajectòria i compromisos, fomentarà un debat constituent. Aquest ha de preveure l´articulació federal d´aquells territoris que ho desitgin, el pacte confederal per als qui reafirmin llur sobirania (previsiblement Catalunya i Euskal Herria) i el reconeixement al dret de secessió negociat.

  Alhora, els carlins no obviem el qüestionament social per la problemàtica nacional. El protagonisme que les mobilitzacions i les urnes donen al poble català és l´ocasió per aturar l´ofensiva neoliberal que patim.
  Recordem que els qui volen gestionar la creació d´un estat català han atacat greument els drets socials. Refusem que el nou model de partida sigui en benefici del grups oligàrquics i el sotmetiment als dictats d´austeritat. L´impuls autogestionari del procés nacional ha de traslladar-se a l´àmbit social.
  De cara doncs a la convocatòria del 27 de setembre cridem els catalans a exercir una sobirania negada durant tres segles i a començar la construcció d´un país lliure nacionalment, just socialment i preparat per agermanar-se amb els altres pobles hispànics des de fonaments d´igualtat.  L´opció triada ha de tenir en compte també els drets socials que han de ser preservats i recuperats en la Catalunya del futur.
  L´ Estat català sobirà i social ha de proposar un pacte de Confederació. Aquesta és la llibertat i la força conjunta que ens permetrà tenir veu efectiva en les decisions col.lectives, cada cop més desplaçades cap a Brussel·les i Berlín. 

  L’estructuració de Catalunya com a nació històrica ha estat principi rector per al Poble Carlí. Passades vuit dècades, les paraules del dirigent del Carlisme català Tomàs Caylà se´ns adrecen amb tota actualitat: “Catalunya serà o deixarà de ser segons vulguin els catalans. Sentim-nos doncs, en aquesta hora suprema, ben catalans” (Joventut, 22-4-1931, Valls).

 (*) i (**) - Denominacions històriques emprades fins avui pel carlisme.

Aquest comunicat compta amb l’adhesió de militants i simpatitzants del Partit Carlí de Catalunya. Per més informació poden dirigir-se a confederaciopcc@yahoo.es o atcc.pcdec@yahoo.es








                                                                                                                                                                        

Read more »

dilluns, 21 de setembre del 2015

Exposició sobre carlisme al Maestrat




La Iglesuela del Cid acull des de divendres 11 de setembre l'exposició itinerant "Temps convulsos al Maestrat. Bandits, francesos, carlistes i liberals", dirigida pel professor Pedro Rújula i impulsada pel Departament de Patrimoni Cultural de la Comarca del Maestrat amb la col·laboració de l'Ajuntament de La Iglesuela del Cid.Aquest projecte es va iniciar a Fortanete el 2006 i durant aquests anys s'ha pogut veure també a Castellote, Mirambell i Tronchón, ampliant-se cada any amb noves investigacions centrades en el municipi amfitrió. L'any que ve es muntarà per última vegada a Cantavieja.La tècnic de Patrimoni de la Comarca, Sofia Sánchez, ha comentat que "l'exposició aplega un valuós conjunt d'objectes originals, gravats, il·lustracions, llibres, fotografies i documents procedents dels pobles de la comarca". Per a la mostra "s'ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments i de particulars que generosament han prestat les peces i en cada exposició s'enriqueix més".
La mateixa no es centra només en els fets militars
"sinó del dia a dia d'una societat sotmesa a la tensió de les guerres ". Cal recordar que el català Ramon Cabrera va gestionar al Maestrat un estat carlista que proporcionava tots els serveis als seus habitants.
Recolzant-se en els objectes exposats, Rújula va explicar com els carlistes es fan forts al Maestrat i com, quan aquest es troba en el seu màxim apogeu gràcies sobretot al geni militar de Cabrera, el Rei Carles V es trasllada amb la seva Cort i un nombrós exèrcit fins al Maestrat, on va passar vuit dies a La Iglesuela, visitant Cantavieja i Mirambell, i des d'on va emprendre la marxa sobre Madrid.Com a novetat, la mostra està acompanyada per un catàleg amb la informació extreta d'arxius locals, la majoria inèdita, i que permet conèixer com va afectar als veïns d'aquests pobles, la presència dels exèrcits, trencant amb la tranquil·litat del seu dia a dia i imposant noves normes i necessitats.L'element estrella a La Iglesuela és un paravent procedent de la Casa Aliaga, un palau local del segle XVI. Està decorat a partir de gravats i litografies procedents de llibres del segle XIX que mostren partir d'imatges de ciutats europees a fragments de llibres i, al centre, la presa de Cantavieja pel general Evaristo San Miguel.

Read more »

dimecres, 5 d’agost del 2015

Carlistes a Sella

El darrer programa de l’Arxiu de la Memòria, a Cabiló Radio, el van dedicar a rescatar de l’oblit aquest moviment polític sorgit al convuls segle XIX que, amb un marcat caràcter antiliberal, va provocar tres guerres civils a Espanya. L’última d’elles, desenvolupada entre 1872 i 1876, es va deixar sentir a les nostres terres, on els Carlistes o Carlins desenvoluparen una guerra de guerrilles que va sembrar la por i la inseguretat per tot arreu. Com en totes les guerres civils, a Sella hagué partidaris (es parla del Comité Carlista de Sella) i contraris (encapçalats per l’alcalde Toni Giner) d’un bàndol o l’altre ; però, certament, es va tractar de l’última ocasió en la qual el poble es va veure obligat a defensar-se amb les armes de l’atac d’una facció provinent de Relleu.

Partida carlista

Malgrat tot, quasi no hem trobat documentació ni referències a aquests fets, a excepció de la premsa històrica. I tampoc memòria oral. Tan sols els més majors recorden algun familiar carlista, com podrem sentir al programa amb el testimoni de Ramona Garcia. Hem contat també amb les veus de Vicent Garcia Soriano, Sergi Garcia, Enrique Giménez i Artur Alemany interpretant diferents personatges.

Per a la documentació del programa hem utilitzat el llibre de Miguel Guardiola, Carlistas, republicanos y liberales (Punto Rojo, Sevilla, 2012), juntament amb un recull de notícies provinents del Eco de Alicante, LaCorrespondencia de España, El Constitucional, La Correspondencia de Alicante, La Unión Democrática,Diario de Tarragona o El Lábaro, publicats entre 1869 i 1900 i recollits per Antonio Pérez. També recomanem la pel·lícula Crónica de la Guerra Carlista (1872-1876) de José MariaTaduri (1988), ambientada al País Basc amb gran realisme.

Esperem que el programa us agrade i us ajude a descobrir uns fets desconeguts del nostre passat.

El Comptador, fotografiat per Leopoldo Soler a principis del segle XX. Poc abans, els Carlistes corrien aquestes terres…

Font: L'arxiu de Sella

Read more »

dijous, 30 de juliol del 2015

Presentació a Morella de l’obra pòstuma de Manuel Salvador: “Síntesi de les Guerres Carlistes”



El passat mes de maig va tenir lloc a Morella la presentació del llibre “Síntesi de les Guerres Carlistes”, a la Llotja de l’ajuntament de Morella. Manuel Salvador, autor de l’obra, va ser un militar nascut a Castelló que va dedicar part de la seva vida a l’estudi de Morella, publicant nombrosos textos tant per l'entitat AMIC, com en la Societat Castellonenca de Cultura.

Salvador va morir fa un any i va ser una de les persones que millor coneixien el castell de la localitat i les Guerres Carlistes. Cal recordar que l’alcalde de Morella va concedir la Creu de Santa Llúcia a títol pòstum a Salvador, per tot l’estudi i treball per Morella i per l’estima que tenia per aquesta ciutat. També cal assenyalar que per voluntat de l’autor i de la seva família, la recaptació d’aquest llibre es destinarà a millorar el castell de Morella i, que en l’actualitat, el Saló del Carlisme de la fortalesa, es pot visitar gràcies al seu treball i el seu somni d’exposar diferents peces d’aquestes guerres.

Dia a dia

Read more »

divendres, 24 de juliol del 2015

L'Ajuntament de Barcelona retira el bust de l'usurpador Juan Carlos

La decisió, ja feta efectiva, torna a posar el Cap-i-Casal a l'avantguarda de la lluita contra la dinastia usurpadora i en demanda d'un referèndum sobre la monarquia (i quina monarquia) que reivindiquem els i les Carlistes de Catalunya. A principi d'any la Generalitat de Catalunya retirava també l'estàtua a la meretriu coneguda com a Isabel, usurpadora del tron de les Espanyes davant el seu oncle, el Rei Legítim Carles V.

La decisió de l'ajuntament ha estat recollida per la premsa internacional on la imatge de la dinastia il·legítima continua degradant-se. Le Figaro, per exemple, destaca que el successor de l'amant de Corina ha imposat a Catalunya la llei espanyola contra la voluntat popular i ho vincula a la retirada del retrat del seu pare que, cal recodar-ho, va assassinar el seu germà conegut com el Senequita.

Un 10, doncs, per la batllessa Ada Colau.

Read more »

dimecres, 22 de juliol del 2015

Fa 71 anys de la detenció de Xavier I pels nazis

Avui 22 de juliol de 2.015 fa 70 anys que el nostre rei Xavier I, fou detingut pels nazis per liderar una columna de la resistència francesa.

Fal Conde i Xavier de Borbó Parma van dirigir el carlisme oposat a col·laborar amb Franco. El primer punt de fricció greu a la postguerra fou l’opció de neutralitat oficial dels carlistes. Mentre Franco va provar d’enrolar requetès a la División Azul, Fal va emetre una nota el 13 de juliol de 1941 no autoritzant a la seva participació . Això li va valdre tornar a ser confinat, ara a Ferreries (Menorca) uns mesos. 
 
Xavier va optar clarament pel bàndol aliat allistant-se a l’exèrcit belga i combatent als nazis primer al front i després a la resistència francesa. Fou capturat l’estiu de 1944, el 22 de juliol, i enviat a una presó de la Gestapo on va estar reclòs un mes. Essent condemnat a mort per "terrorista, comunista i agent anglès" va ser enviat a Vichy, a la presó de la localitat occitana de Clermont-Ferrand després i al camp alsacià de Natzweiler fins que aquest va ser evacuat arran de l'avanç aliat. Va ser enviat a Dachau on la seva salut va empitjorar decididament i un metge el va donar per mort però un altre pres jueu, metge, li va practicar una trepanació sense anestèsia i li va salvar la vida. De Dachau, on era etiquetat com a presoner 156.270, va ser traslladat al camp tirolès de Prax on van entrar les forces aliades el 8 de maig de 1.945.
 
En ser alliberat Dachau Xavier pesava 40 quilograms i “era un cadàver ambulant marcat pel patiment” va dir la seva filla Maria Teresa.

Read more »

dijous, 16 de juliol del 2015

Proclama de Carles VII del 16 de Juliol de 1872

El 16 de juliol de 1872, a principis de la tercera guerra carlina, el legítim rei de les Espanyes, Carles VII en una proclama als Valencians, Catalans i Aragonesos els deia: "Jo us torno vostres furs, perquè sóc el mantenidor de totes les justícies, i per fer-ho, com els anys no transcorren en va, us anomenaré i de comú acord podrem adaptar-los a les exigències dels nostres temps ". "El que ell us va treure com a Rei-afirmaria, en referència a Felip V-, jo com a Rei us ho torno; que si vau ser hostils al fundador de la meva Dinastia, baluard sou ara del seu legítim descendent"-referint-se a aquest. El 13 juliol 1875 afirmava: "És tan gran el goig que experiment haver jurat espontàniament vostres Furs, bons uns i costums ...". O una altra afirmació que deia així: "... sota l'arbre sagrat de Guernica, com en les juntes de Villafranca, vaig jurar guardar els seus Furs, bons usos i costums ".

Read more »

dimecres, 8 de juliol del 2015

Liberals: Ana Botella tenia 216 assessors

El cost de l’equip d’assessors de la liberal Ana Botella té un cost per a l’erari públic de 10.000.000 € anuals. Segons El Plural: “Els funcionaris no els coneixen, ni saben el seu horari ni el que fan, només que són familiars o amics dels càrrecs del PP”.

Els seus sous són de mitjana de 50.000 € anuals i inclouen: la germana d’Esperanza Aguirra, el germà del ministre d’economia Luís De Guindos, el vicesecretari de les Noves Generacions de les Espanyes, el liberal Ángel Carromero. Segons un reportatge de la cadena Cuatro hi ha nombrosos familiars de diputats autonòmics.

Read more »

dissabte, 27 de juny del 2015

En defensa de la Bandera Confederada: herència enlloc d'odi


Aquesta setmana s'han produït diversos atacs terroristes a França, Tunísia, Somàlia, el Kurdistan de Síria i Kuwait. En total han mort més de 270 persones. Han estat reivindicats per un grup anomenat Estat Islàmic. L'islam no ha estat prohibit. Cap símbol islàmic ha estat prohibit.

La setmana passada un desequilibrat va matar 9 persones als Estats Units. No formava part de cap grup, va actuar unilateralment. Tot i això s'han fet públiques dues fotografies d'ell amb la bandera dels Estats Confederats d'Amèrica. Immediatament la bandera ha estat demonitzada, eliminada de llocs públics i condemnada.

L'assassí de Charleston era un individu desequilibrat. Els membres de l'Estat Islàmic formen part d'un grup organitzat amb desenes de milers de persones que pretenen imposar l'islam al món. Permetre l'expansió de l'islam o condemnar-lo en base als atemptats de l'Estat Islàmic és debatible. Condemnar la bandera confederada per l'ús d'un individu no.

La bandera confederada representa una herència. Com molt bé argumenta el lema dels seus partidaris "Heritage, Not Hate". Els Estats del Sud tenien un model propi, erròniament se'l vincula a l'esclavisme. No és cert. En aquella època també hi havia estats esclavistes al Nord. I molts esclavistes al Nord. La bandera britànica representa l'esclavisme doncs l'Imperi Britànic en fou un ferm partidari i promotor.

El model social confederat tenia errades però era un model propi que va escollir, democràticament, la secessió. I fou obligat, per les armes, a defensar-se. I fou obligat, amb violència, a reintegrar-se. La bandera confederada és un homenatge, també, a tot aquell jovent que va morir en defensa d'uns ideals; alguns d'ells anti esclavistes. Els ideals de la família, la tradició, la cohesió social, el cristianisme, el model agrari front la revolució industrial i les conseqüències que en patim (ecològiques, econòmiques i de destrucció social pel culte als diners). L'heritage és recordar, honrar, a les persones que creien en aquest model i van arribar a morir per ell. També molts hi van morir per aquesta bandera essent de raça negra o índia, com els cherokee.

La guerra civil americana no fou per l'esclavisme. Fou per imposar un model de destrucció i culte al diner d'una majoria a una minoria. No tots els estats esclavistes se separaren, alguns van continuar a la Unió. Endemés, molts prohoms eminents surenys; el propi General Robert Lee o i el President Jefferson Davi;  alliberaren llurs esclaus, fins i tot hom creu que, amb el temps, ho haurien suprimit com a un anacronisme.

Defensar el dret d'hissar la bandera confederada és defensar la llibertat de cadascú a entendre la història a la seva manera. I molts sudistes, encara avui, entenen la seva derrota amb un record afectiu cap als seus familiars assassinats. El liberalisme sovint defensa la llibertat mentre sigui la "seva" llibertat.

Una darrera nota. Els qui avui fan crida de lluita contra l'esclavisme són els mateixos que defensen amb ungles i dents el model capitalista. Un model on els treballadors són esclaus. No els espereu denunciant les condicions d'esclavatge de treballadores tèxtils al Marroc o Bangladesh. En aquest cas, per a ells, prima la llibertat, la de mercat.

Read more »

divendres, 26 de juny del 2015

Discurso de D. Carlos Javier de Borbón Parma en el homenaje a María Teresa





Amigos: hoy rendimos homenaje a la infanta María Teresa, a quien tanto debe el Carlismo. Hablando de Teresa muchos carlistas recordarán a la Princesa de Beira, María Teresa de Braganza, como símbolo de la fortaleza en momentos difíciles. Qué decir de las mujeres ejemplares que tanto dieron a nuestro pueblo. Hay nombres que llevamos en el corazón, Margarita, María de la Nieves. De ese conjunto forma parte nuestra María Teresa. Gracias tía, profesora, doctora. Gracias en nombre de mi padre, de mi familia y en el de todos nosotros, los leales, amigos y hasta algunos buenos enemigos.

Estamos en una época cuya turbulencia solo puede comprenderse si cambiamos la mentalidad. Lo decía tu hermano, mi padre. Cuando se refería a lo que es el estado nación ahora, dijo, el Carlismo veía detrás del estado nación la destrucción de las libertades por la acción del absolutismo y del dinero. La Historia muestra que el poder siempre tiende a crecer, y este crecimiento descontrolado es en gran parte la causa de la crisis que padecemos. Responsabilidad moral que no ejecutamos. Una crisis cuya base es fundamentalmente moral y ética. Y fueron mayoritariamente carlistas los que previeron el desbarajuste actual. También sabemos que si falta el espíritu foral nadie podrá embridar el poder que, desde la monarquía absoluta hasta el actual estado absoluto, ha ido recortando las libertades.

Hemos de tener en cuenta que los distintos nacionalismos excesivos de hoy, nacionalismos de todo tipo, cuidado, son los que dificultan el proceso federativo de la construcción de Europa, como también lo hacen quienes mantienen el viejo centralismo. Carlos Hugo gustaba de repetir el dicho de los navarros, que tienen muchos buenos dichos, “preferimos estar mal administrados por nosotros mismos, que bien administrados por otros”. Fue ese espíritu foral el que inspiró a María Teresa para ir a estudiar a Pamplona. Como es la falta del espíritu foral y participativo la que ha creado el hartazgo político que muestran las campañas electorales de hoy en día.

Al desaparecer la vinculación con la propia tierra, brota un individualismo que impide preocuparse por las cosas comunes, que impide preocuparse por la justicia social, como expresó tan bien María Teresa. Tristemente es el egoísmo político el que produce la corrupción. Frente a esa desgracia hay que proclamar el idealismo y la generosidad sin las cuales la democracia no existe, o no es más que una palabra vacía, la retórica democrática. De ahí viene la exigencia de celebrar este homenaje a una Princesa generosa y constante. Su ejemplo en estos tiempos tan mezquinos nos estimula también a una acción cuya bandera lleva escrito el lema, “por el bien de los demás”.

Mi querida María Teresa, mi querida tía, tienes un carácter espectacular. Cuando yo era un Carlos Javier pequeñito, a veces te tenía un poco de miedo, muy estricta podías ser. Lentamente, al crecer, vi que tu carácter formaba parte de una dedicación absolutamente auténtica. Hubieras podido vivir una vida como una princesa, de lujo. No. Has escogido una vida militante e intelectual. Para ayudar a otros, con grandes sacrificios.

La fortaleza, tu intelecto, el coraje intelectual que tú has tenido te ha hecho muchos enemigos, menos mal. Sin enemigos no llegas a superar las fronteras, y tu las has superado. Cuidado, tus enemigos se equivocan porque has movido a la gente, has llegado a despertar las mentes y las ilusiones. Es un regalo que nos has dado a todos nosotros, enorme, Y, además, has desarrollado una vida intelectual, no a los dieciocho años cuando la mente aún es flexible, lo has seguido haciendo mucho más tarde, en tu doctorado. Encuentro eso fantástico, toda la vida has estado aprendiendo, nunca has parado, hasta ayer, hasta hoy, de seguro mañana vienes con cosas nuevas. Eso es impresionante. La capacidad de aprender y comprender ya es difícil cuando la mente es aún joven y flexible, pero tú tienes una mente que sigue flexible hasta esa joven edad que tienes ahora. Impresionante. Hasta has aprendido el árabe, que no es lengua fácil, para mejor comprender la situación de esos países.

No me acuerdo cuántos libros has escrito. Es impresionante que no solamente los hayas hecho con una mentalidad flexible, abierta al futuro, también con tesón hasta ponerlo en la práctica. Y que no me hablen de la “princesa roja”. Que me hablen de una luchadora íntegra por la justicia social, y no solo en España, también en el ámbito internacional. Desde Biafra hasta Palestina, de México al Magreb. Y si eso es ser “princesa roja”, necesitamos muchas más princesas rojas.

Quisiera agradecer a todos los que habéis venido y, especialmente, a todos los que habéis acompañado en todo el camino de las últimas décadas a mi tía y a toda nuestra Familia. Muchísimas gracias. Hemos caminado juntos y seguiremos caminando juntos.

Como Gran Maestre de la Orden de la Legitimidad Proscrita, querida María Teresa, tengo el gran gusto y honor de imponerte la Gran Cruz de la Legitimidad Proscrita. Por todos los sacrificios que has hecho para el pueblo carlista.

Ateneo de Madrid, 6.5.2015

Read more »

dijous, 25 de juny del 2015

Carlisme i alliberament sexual

Quan en 1975 va morir Franco la gent d'aquest país estava com balba, els seus músculs mostraven la contenció de la manca de llibertat, els seus llavis encara no s'atrevien a connectar amb el cervell per dir la veritat, cridar i riure despreocupadament; la immensa majoria seguia movent-se mesos després com en el dia que es va anunciar la fi del dictador, amb la mecànica del espantat servent. Només uns pocs continuàvem la nostra lluita, en la clandestinitat oficial, i així vam estar fins a almenys un any o-nosaltres els carlins-fins a 1977 quan alguns als que ara santifiquen i enalteixen els lacais del "sempre ben situats", van cometre la vilesa, amb la tradicional baixesa dels miserables, de no legalizarnos, mentre atemptaven als assassins del Montejurra 76, o metrallava als obrers de Vitòria.
La cosmètica que els marmessors del "règim" intentaven aplicar per poder salvar el possible el testament de Franco (monarquia, centralisme, control capitalista) mantenia en vigor lleis humiliants contra sectors de la població, entre elles aquelles que marginaven o humiliaven a determinats col · lectius, com els homosexuals. Una llei, la de "Vagos y Maleantes" (per cert promulgada el 4 d'agost de 1933 i amb Reglament de 3 de maig de 1935, pel legítim govern democràtic de la II República, Ai!) Establia en el seu article 2 que : "Podran ser declarats en estat perillós i sotmesos a les mesures de seguretat d'aquesta Llei: (...) Segon. Els homosexuals, rufians i proxenetes ", i l'article 6 preveia:"Les mesures de seguretat s'aplicaran a les categories de subjectes perillosos, de la manera següent (...) 2 º als homosexuals (...) A) Internat en un centre de treball o colònia agrícola. Els homosexuals sotmesos a aquesta mesura de seguretat hauran de ser internats en institucions especials i, en tot cas, amb absoluta separació dels altres." Mesures inhumanes, injustes, vexatòries, que atemptaven contra els més elementals drets i que es van mantenir pel franquisme, encara que ja al final es van atenuar en part.

Contra aquesta situació els afectats, el 1977, es van manifestar per primera vegada per les Rambles de Barcelona, ​​i allà, en una de les capçaleres, apareixia una gran pancarta del "Front Gai del Partit Carlí de Catalunya" perquè aquest Partit va ser el primer que organitzar un front específic, dirigit per Manuel Zavala Sevilla, que es preocupava en exclusiva de les reivindicacions i lluita dels homosexuals, no només carlins, sinó en un exercici de solidaritat, de tots com eren menyspreats, humiliats, perseguits i ... condemnats penalment només per la seva tendència sexual. Es volia que tots els ciutadans la marge de la seva opció personal, fossin iguals davant la llei i respectats, i la reivindicació era seriosa, fonamentada exclusivament en aquesta raó inqüestionable, sense frivolitats ni folklorismes inútils o fins i tot perjudicials ja que poden significar caricatura i automarginació.
Manuel Zavala, "Manolo", va ser un lluitador nat. Encara es recorda la seva valentia quan com a candidat novè del Partit per al Parlament Europeu de 1989 (amb la campanya més contracultural fins ara coneguda), va efectuar en els seus al · locucions per la ràdio i la televisió una sèrie de reivindicacions de pura alliberament sexual quan encara eren pocs els que s'atrevien a fer-ho. Manolo va morir el 17 de gener de 1998, l'any anterior va estar en Montejurra i va assistir al Consell Federal de Direcció del Partit Carlista en la seva qualitat de membre nat del de Catalunya. Els seus últims anys els va dedicar a visitar i assistir a les presons (les de la Trinitat i la Model, de Barcelona) als seus interns en especial als malalts, terminals o no. Als pocs dies de la seva mort, el següent 24, se li va rendir un homenatge a Logronyo, on estan les seves cendres. Ara, renovem aquest homenatge, en emocionat record, al company Manuel Zavala, infatigable lluitador carlista.

Quedin aquestes dades com a nova constància de la invariable fermesa del Partit Carlista en la defensa dels drets de qualsevol ciutadà, de qualsevol ésser humà, sense distinció.

Read more »