• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

divendres, 31 d’octubre de 2014

Comunicado de D. Carlos Javier de Borbón Parma






Queridos carlistas: quiero haceros partícipes junto a todos los españoles, de una serie de reflexiones que considero interesantes en el momento actual y creo pueden serviros de guía de actuación.

Muchas cuestiones que os expongo, no son exclusivas de la ideología carlista, son comunes también a otros pensamientos, encaminados a mejorar la política de nuestro país. Esto, enriquece nuestra forma de ser y pensar.

Ante una época de cambios, lo que debe hacerse es encontrar la solución.

Aunque la tendencia habitual sea mirar hacia el pasado, la experiencia demuestra que lo correcto es fijar la vista en lo que viene.

Ahora son muchos los horizontes posibles. Pero a pesar de las dificultades, Europa es el proyecto más importante, si no el único…

Sí, es cierto, que los frenos de los viejos Estados-Nación son grandes. Pero nunca lo difícil, y poco previsible, se convierte en poco importante, y menos aun imposible.

Cada época tiene sus retos, los de ahora son básicamente recuperar la justicia social, impulsar la libertad y construir Europa.

A los carlistas, una de cuyas ideas básicas es el espíritu plural de las Españas, nos obliga a seguir proponiendo soluciones a partir de nuestras convicciones permanentes.

Pero ya no es válido exhibir un patriotismo de viejas banderas. Como tampoco podemos repetir las antiguas palabras para conseguir dirigir lo que nos llega.

No es cierto que seamos un país poco preparado ante las nuevas exigencias de los tiempos. Por mucho que tengamos la limitación de nuestra escasa riqueza, tenemos algo muy importante para afrontar el futuro: Somos idealistas y también pactistas.

Creo que esta puede, SÍ, puede ser nuestra hora. Los españoles, sabemos adaptarnos, más que otros que son más importantes. Para poder crear futuro se requiere sacar partido del presente.

Para ponernos en marcha debemos recuperar el espíritu de la Democracia para que estimule nuestra preocupación por los intereses comunes.

Porque la Democracia consiste – aunque muchos lo hayan olvidado – en que nos interese lo de los demás igual que lo de cada uno.

La Democracia es mucho más que tener libertad de expresión y, desde luego, que votar.

La Democracia es, como dijo mi padre Carlos Hugo, ser capaces de pasar del YO al Nosotros.

La Justicia. Ha llegado el momento de ponernos a exigir la justicia que el egoísmo individualista y el materialismo ha borrado no sólo de nuestros sentimientos sino también de nuestras inteligencias. Olvidando que ninguna riqueza se debe construir creando pobreza.

Para conseguirlo debemos convertir la subsidiariedad en una forma de actuar que nos haga responsables de lo que se hace y de lo que pasa.

Creo que frente al pesimismo hay que oponer la iniciativa.

Sí al futuro, no ahogarnos en la nostalgia. Olvidemos las sacudidas del día a día, tan propias de nuestra actual civilización y cultura y trabajemos sobre el horizonte.


¿Cuáles deben ser hoy nuestros horizontes?

- Tener un específico peso político en Europa.

Liderando la política en el Mediterráneo.

Siendo puente de Europa con los países de Centro y Suramérica.

- La gestión Subsidiaria

El estado debe construirse desde abajo hacia arriba. Sabiendo que en cada época hay que ir cediendo el poder hacia arriba o hacia abajo. De ahí que los Estados –Nación deben perder peso.

- Autogestión

Etimológicamente significa gestión por uno mismo. Puede ser el mejor modo de utilizar los recursos comunes. Este principio fue incorporado al carlismo en los años 70.

- Federalismo

Es más sólido que las Autonomías. Las nacionalidades son anteriores a las Autonomías. Su Libertad es anterior al Estado, y no depende del estado.

Defendemos el Federalismo Asimétrico.

En definitiva en cuanto al sistema de Estado, coincidimos con dos pensadores de los actuales partidos mayoritarios

”Una nación es ante todo y sobre todo, la voluntad de vivir juntos: pero vivir juntos voluntariamente exige antes estar cómodos para convivir" Herrero de Miñón/PP

“España es una nación de naciones y esto es un término que no nos es extraño en nuestra reflexión política, histórica o social" Solé Tura /PS

Los dos políticos y juristas redactores de la vigente Constitución Española, el uno del Partido Popular y el otro del Partido Socialista y antes comunista, señalan su punto de vista coincidente con nuestro criterio.

Este comunicado consensuado y acordado con mis hermanos deseo llegue a todos vosotros para animaros a seguir el camino que emprendimos hace ya más de 180 años.


Carlos Javier de Borbón Parma y Orange

Santiago de Compostela 25 de Octubre de 2014

Read more »

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Missa carlista a santiago amb el Rei


La Catedral de Santiago de Compostel·la (Galícia) ha viscut avui una de les misses del pelegrí més originals de tots els temps, una homilia que han presenciat membres del Partit Carlista, representants de l'Ordre dels Templers de Ponferrada i la comitiva de la delegació d'Hongria que visita la capital gallega amb motiu de la fira musical Womex 2014.

Arribar a Santiago de Compostel·la suposa per a molts pelegrins tancar un cicle vital i començar un altre nou, convertint-se així aquesta ciutat gallega en una meta desitjada que s'aconsegueix amb alegria després de llargues jornades de travessia per als que recorren les velles rutes que, ja des de l'època medieval , solquen Europa cap a aquesta destinació. Però l'experiència també és enriquidora per a aquells que arriben per altres mitjans diferents que requereixen de menor esforç.

Sigui l'aterratge d'una manera o altra, una parada obligada és la Missa del Pelegrí que s'oficia a les dotze del migdia i que sol ser un epicentre multicultural, tot i que potser aquest dissabte molt més que mai. "Això semblava una amanida russa", ha comentat a Efe exultant un dels assistents a la cerimònia religiosa celebrada durant aquesta jornada, i que es va veure sorprès, després de finalitzar el Camí, "per tan variada eucaristia".

Davant l'altar major presents, a la dreta, el ministre hongarès d'Educació, Cultura i Recursos Humans, Zoltan Balog, l'ambaixadora d'Hongria a Espanya, Eniko Györique, l'alcalde de Santiago, Agustín Hernández, i la seva regidora de Cultura, Maria Antón . A l'esquerra, l'eloqüent fill de l'històric líder del Partit Carlista, Carlos Javier de Borbó Parma, al costat de tota la seva comitiva. Al centre, sota l'òrgan, els cinquanta representants de l'Associació de la Llum templera de Ponferrada (Lleó), abillats amb un particular uniforme.

El vicecanceller Manuel Rego Nieto va ser l'encarregat de llegir una intervenció, i ho va fer en nom del Partit Carlista durant la celebració d'aquest ofici religiós i en la part en què ha lloc, la corresponent a les peticions. En el text al que va posar veu es va reclamar un país on "ser dona, nen o ancià" no sigui una diferència, i molt menys en una societat "participativa i solidària" que lluiti sempre per uns drets socials dignes.

Rego va adonar en el seu discurs que els valors aconseguits amb tant d'esforç estan "en quarantena" i també que cal involucrar-se amb el futur d'aquest país, en el qual ells defensen "la sobirania de les regions" que conformen Espanya perquè creuen "que la diversitat enriqueix".

Per això, ha implorat a Santiago Apòstol seva benedicció perquè els ideals d'aquest moviment "tinguin el bell reg" de la seva aprovació, fins a convertir-se en un exemple d'honestedat i treball a favor dels altres.

"Amén", ha conclòs.

Des que el passat 2 de juny el rei Joan Carles anunciés la seva abdicació, Carles Xavier de Borbó Parma ha reaparegut, amb més insistència si és possible, en l'escena pública, i ho ha fet per reclamar les seves aspiracions al tron ​​i postular-se com "solució "a les" Espanyes d'avui ", ha explicat en ser consultat posteriorment per Efe.

Precisament amb aquest motiu va arribar ahir a Compostel·la, després de set anys sense visitar la ciutat, una visita que inclou el propòsit de mantenir una reunió amb sis representants de la societat gallega i posar damunt de la taula els problemes de la societat, així com "les corresponents solucions "als mateixos.

Després de la seva assistència a la Missa del Pelegrí, i convidat per la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita (ROLP), associació creada el 1923 per Jaume III, pretendent carlista al tron, el cap de la Casa Borbó-Parma va lliurar les Creus a les Dames i Cavallers de aquesta Ordre, un total de sis: 3 gallecs, un navarrès, 1 Rioja i un valencià. Un d'ells, que es protegeix en l'anonimat, és un lluitador "nat", ja que va ser detingut "ni més ni menys" que tretze vegades durant l'època franquista, i això és un reconeixement a la seva tasca.
El carlisme, un moviment polític tradicionalista de caràcter anti-liberal i contrarevolucionari, va sorgir a Espanya en el segle XIX per reclamar que una branca alternativa de la dinastia dels Borbó ocupés el tron espanyol. Han aconseguit sobreviure als temps i en aquest moment tornen a la primera línia per recordar el seu argumentari.

Així, el seu màxim dirigent ha dit avui que cal "fer-se fort amb vista al futur", per així instaurar un procés de canvi re-examinant el passat per trobar solucions, i per no quedar-se, per tant, "fixos en una tradició que ja no val ".

 

Font: 'El Correo Gallego'

Read more »

divendres, 24 d’octubre de 2014

El Carlisme es reivindica a Galícia



Des que el passat 2 de juny el rei Joan Carles anunciés la seva abdicació, Carles Xavier de Borbó Parma, el fill de l'històric líder del Partit Carlista, va reaparèixer amb més insistència en la vida pública per reclamar els seus aspiracions al tron ​​i reivindicar-se com «solució a les Espanyes» d'avui. En el marc d'aquesta més gran exposició pública, i convidat per la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita (associació creada el 1923 per Jaume III, pretendent carlista al tron​​), el cap de la Casa Borbó-Parma va aterrar aquest matí a Santiago per iniciar una estada de dos dies a la capital gallega.

Carles Xavier de Borbó Parma ha mantingut aquest divendres una trobada amb periodistes gallecs als quals els va explicar els motius pels quals es considera el legítim hereu de la Corona espanyola. La visita oficial continuarà demà, amb l'assistència a la Missa del Pelegrí a la catedral de Santiago, on llegirà la invocació a l'Apòstol. Serà a continuació quan protagonitzi a l'Hotel Hesperia Peregrino l'acte principal de la seva estada gallega, amb el lliurament de les Creus a les Dames i Cavallers de la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita.


El carlisme, un moviment polític tradicionalista de caràcter anti liberal i contrarevolucionari, va sorgir a Espanya en el segle XIX per reclamar que una branca alternativa de la dinastia dels Borbó ocupés el tron espanyol. Amb un suport electoral força residual, els carlins han sobreviscut als temps i en aquest moment tornen a l'escena política per demanar el que ells consideren un dret.


Font: 'La Voz de Santiago'

Read more »

dilluns, 20 d’octubre de 2014

El Rei Carles Xavier visitarà Galícia el proper cap de setmana



El Rei, Carles Xavier de Borbó-Parma, legítim hereu al tron espanyol, previst viatjar a les Espanyes per reunir-se amb els seu poble. En un comunicat, la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita (ROLP), creada el 16 d'abril de 1923 pel Rei Jaume III, anuncia que "Carles Xavier i Anna Maria estaran a Santiago de Compostel·la els dies 24 i 25 d'octubre ".

En el text es desgrana amb tot detall quin serà el programa de la visita a Galícia de la Família Reial:


- Divendres 24, Carles Xavier de Borbó-Parma oferirà a primera hora del matí una sèrie d'entrevistes amb diferents mitjans de comunicació de Galícia per, posteriorment, donar una conferència de contingut polític i històric en la Universitat de Santiago de Compostel·la.

- Després d'un dinar amb carlistes gallecs, Carles Xavier es reunirà amb diversos "vicecancellers i membres de la Reial Ordre", els màxims exponents d'aquest moviment al nostre país i que rebutgen la figura del rei Felip VI.

 
-Dissabte 26, el Rei anirà amb la seva dona, la periodista holandesa Anna Maria Cecilia Gualthérie van Weezel, a la Catedral de Santiago de Compostel·la per assistir, una hora després , a la Missa del Pelegrí. El més curiós del comunicat és el menjar que se celebrarà aquest mateix dia a l'hotel Hesperia Pelegrí, que serà presidida "pels Reis". Aquesta dinar serà sufragat pels seguidors de Carles Xavier, que hauran d'ingressar abans de la cita 55 euros per persona en un compte corrent del BSCH ES 25 0049 0128 5620 1089 623 indicant el nom de la/les persona/es que hi assistiran. 


L'estada a l'hotel també es pot realitzar directament indicant que es participa a la trobada carlista car s'ha gestionat un descompte. Les dades del mateix són:
Avda. Rosalía de Castro S/N Santiago de Compostela.
Telèfons de contacte 981 56 89 23 o 981 52 18 50, fax 981 52 17 77

Read more »

diumenge, 19 d’octubre de 2014

L'arximandrita i monjo de Montserrat Manuel Nin denuncia el genocidi dels cristians d'Orient




Sobre el genocidi dels cristians a l'Orient Mitjà, el monjo de Montserrat i arximandrita Manuel Nin denuncia el martiri dels cristians per part de l'Estat Islàmic (IS) i la indiferència amb què es viu a Occident. En un reportatge a la revista 'Presència', dominical d'El Punt-Avui, Nin afirma:
“Estem davant un drama humà dels més greus dels darrers segles: la destrucció física d'una realitat humana, cristiana i cultural de dos mil anys d'història”. El pare Manuel Nin dirigeix el Col·legi Grec de Roma i és consultor del papa Francesc. Monjo de Montserrat, aquest religiós del Vendrell lamenta la indiferència sobre la situació dels cristians a Orient. Manuel Nin és arximandrita, o superior d'una comunitat monàstica, de les diòcesis d'Akka, Haifa, Natzaret i Galilea


Quina és la situació dels cristians al Pròxim Orient?
A Síria o l’Iraq, la situació és de diàspora, de persecució, de fugida cap a zones on es puguin trobar una mica més protegits. Aquesta fugida vol dir anar a camps de refugiats on van sobrevivint, alguns amb l’esperança de trobar un camí cap a Europa o els Estats Units, i d’altres amb la voluntat de tornar a casa seva.
A Síria o l’Iraq, ¿el cristianisme corre perill de desaparèixer?
Crec que sí. A l’Iraq i a Síria, el cristianisme pot arribar a desaparèixer o a quedar reduït a petits nuclis perduts entre les muntanyes, oblidats. De la gran església del nord d’Àfrica, de la de sant Cebrià al segle III i la de sant Agustí als segles IV i V, no en queda res, ni les ruïnes. I d’aquestes esglésies que són a Síria i a l’Iraq des de finals del segle I i inicis del segle II, hi ha el perill que tampoc no en quedi res. Per què? Pel moment actual de persecució.
Vostè ha afirmat: “A Mossul no hi queda cap cristià”.
És possible. Les veus d’alguns patriarques diuen això de Mossul o Tikrit. La part del patiment humà és la més greu, però també hi ha una altra part que no hem d’oblidar, una altra realitat, a nivell literari, arqueològic i artístic. A Mossul hi ha biblioteques senceres de textos inèdits, textos datats dels segles IV i V, que s’han cremat i destruït. Si les haguessin robades, potser d’aquí 30 anys aquest patrimoni s’hauria pogut recuperar, però amb el que ha passat segur que no.
Descriu un drama humà i un drama patrimonial. ¿És una realitat desconeguda a Occident?
Sí. De fet, l’article que vaig publicar el 30 de juliol a L’Osservatore Romano el volia titular El martiri de la indiferència. I el director em va proposar que el titulés El martiri en la indiferència, és a dir, el martiri d’aquests cristians en la indiferència general d’Occident. Sap molt de greu que Occident només es desperti i es mogui quan per internet ha vist degollar quatre periodistes. És un drama, però fa mesos i mesos que maten dones i criatures o que venen les dones o adoctrinen les criatures per convertir-los en eventuals terroristes. Què vol dir això? Vol dir que hem necessitat veure un drama per internet per quedar colpits. Occident no ha donat prou importància al drama humà i patrimonial que estem descrivint.
¿En som prou conscients, del patrimoni desaparegut?
Fa més d’una dècada es van destruir aquells budes a l’Afganistan. Occident es va posar les mans al cap durant quatre dies per l’acció dels talibans. Ara hi ha un patrimoni immens que s’està destruint, de biblioteques, d’arxius, d’esglésies i mesquites, i no està passant res. No ens posem les mans al cap.
Vostè ha verbalitzat aquesta petició de les Esglésies orientals que reclamen que les ajudin a sobreviure.
Ens diuen: “Ajudeu-nos a sobreviure aquí”. L’única Església cristiana que ha sobreviscut a l’exili en la pròpia identitat són els armenis. Al Líban, abans de la guerra civil del 1975 al 1980, el 75% de libanesos eren cristians i el 25% restant eren musulmans, xiïtes o sunnites. Actualment, al Líban, un 75% són musulmans i la resta cristians. Per què? Perquè han marxat. A Síria i l’Iraq la pressió s’ha accentuat. Hi ha un problema de fons. Quan es diu que es vol portar la democràcia a Síria o l’Iraq, ningú pensa en la mentalitat àrab. La visió que tenim des d’Occident de democràcia ells no la tenen, ni l’han tingut mai. Quin model polític intentem imposar-los? A Occident sorprèn que els patriarques orientals de Síria defensin Al-Assad malgrat els seus mètodes de tirà. Per què ho fan? Perquè per als cristians de Síria és la supervivència. Ara estem bombardejant l’Estat Islàmic, que no sé si és la solució. Però ells tenen armes d’últim model. Qui els hi ha venut, les armes?
És crític amb l’actitud d’Occident.
De vegades em fa la impressió que Occident és ingenu. Quan parlem de diàleg amb el món islàmic, on hi ha diferents sensibilitats, penso que mai serà un diàleg com l’entenem des d’Occident. El problema no és crear estructures a Europa per acollir els libanesos, sirians o iraquians que fugen, la qüestió és aconseguir que es puguin quedar on viuen.
¿El papa Francesc se’n sortirà en aquest objectiu d’avançar en la unió d’ortodoxos i catòlics? Ha protagonitzat gestos importants.
El del Papa és un objectiu molt ambiciós. Cal no oblidar que les divisions entre les diverses Esglésies cristianes, com la dels siríacs o coptes, vénen del segle V. Altres, amb el món bizantí grec, comencen el 1054. Per tant, han passat quasi mil anys de separació. I les divisions no se superen d’un dia per l’altre. Potser l’estil molt lliure del papa Francesc pot ajudar a superar algunes situacions. Però hem de tenir en compte que, per l’Orient ortodox, el patriarca ecumènic de Constantinoble no és el Papa d’Orient,

Read more »

divendres, 17 d’octubre de 2014

Presentació de l'últim llibre de SAR Maria Teresa a Parma

Com cada any, durant l'últim cap de setmana de setembre, es van celebrar a Piacenza i Parma els actes i trobades de l'Associació de Cavallers de les Ordres Dinàstiques, amb l'assistència de la Família Borbó Parma. Aprofitant aquesta celebració, en el matí de dissabte passat, 27 de setembre, es va programar a la mateixa ciutat de Parma la presentació de l'edició francesa de l'últim llibre de la infanta Maria Teresa ("Les Bourbon Parme, uneix família engagée dans l'histoire" l'edició espanyola es va publicar amb el títol de "Así fueron, así son"). L'acte es va celebrar el marc històric i acadèmic de la sala Maria Luisa de la Biblioteca del Palazzo della Pilotta, antiga residència de la Casa Ducal de Parma. 



D'esquerra a dreta: SAR Carles Xavier de Borbó Parma, SAR Maria Teresa i el Comte Orazio Zanardi


SAR Carles Xavier de Borbó Parma, titular de la Dinastia Carlista i Duc de Parma, va presidir la reunió. Assistir, així mateix, els seus tres germans Jaume, Margarida i Carolina. De les Espanyes, com ja és habitual, s'havia desplaçat un grup d'amics i carlins, arribats des d'Euskadi, Madrid, Catalunya i País Valencià. 

En la primera intervenció, Sabina Magrini, directora de la Biblioteca, ha destacat que es tracta d'un llibre de "impegno", de compromís. D'una família que, des del passat, té una perspectiva de i en el futur. Va recordar la importància del Pacte de Família del '700 (segle XVIII) regnant els Borbons, que va garantir la pau durant 30 anys. 

El professor Marzio Dall'Acqua, exdirector de l'Arxiu de Parma, va indicar el destacat protagonisme del moviment carlista en la història d'Espanya. Va assenyalar, en SAR Maria Teresa, el suport incondicional que sempre va prestar al seu germà SAR Carles Hug i "el lliurament i dedicació de tota una vida de compromís i devoció a la causa carlista". 

SAR Maria Teresa, en la seva intervenció, va agrair a tots els que han fet possible la presentació del seu últim llibre a Parma. Les seves pàgines aspiren a ser un testimoni de la llibertat i, també, del compromís i l'exemple del seu pare, SR Xavier, i el seu germà, SAR Carles Hug, amb el qual se sentia molt unida, a més de ser el seu col · laboradora. Va acabar la seva intervenció recordant les paraules d'un personatge de Fiódor Dostoievski, el Gran Inquisidor, que increpa a Déu, perquè ha regalat a l'home la llibertat: un do enverinat que li permet ser el creador del món. SAR Xavier i SAR Carles Hug, va ressaltar la senyora Maria Teresa, van usar la seva llibertat, el regal de Déu, en l'aventura del Carlisme, com un servei a les Espanyes. 

Va intervenir, finalment, SAR Carles Xavier. Sensiblement emocionat ha assenyalat que, per a ell i per als seus germans, SAR Maria Teresa és un testimoni d'una vida dedicada a una gran causa. Que els seus escrits també reflectien el pensament del seu pare. Va recordar que la seva tia havia escrit no només aquest llibre, sinó, a més, vuit, però que per a ell i per als seus germans la seva pròpia tia era el primer llibre, el més important, el gran exemple a seguir.

Read more »

dijous, 16 d’octubre de 2014

Multa de 25.000 euros pels trabucaires de Cardedeu


La Delegació del govern ha multat amb 25.000 euros el secretari dels trabucaires de Cardedeu, Manel Alvarez, per haver disparat salves davant la casa del regidor del PP Jaime Gelada el passat 17 d'agost. La sanció ha estat imposada per "haver incomplert les condicions de l'autorització que li va ser concedida per a la celebració de salves durant la Festa Major de Cardedeu". El cas havia estat arxivat, però ara la delegació ha imposat aquesta sanció administrativa. El mateix Manel Álvarez ha confirmat a l'ACN que recorrerà aquesta multa i que té quinze dies per a fer-ho.
Els Carlistes amb els Trabucaires, com sempre
Els fets de Cardedeu ens mostren la cara més repulsiva dels liberals, la seva manipulació dels fets i el seu odi cap a tot allò que representa les tradicions del nostre país. Catalunya és la llar d'ancestrals tradicions que els liberals centralistes han anat erosionant de forma pacient, però implacable, els darrers 200 anys. Davant d'aquesta operació el carlisme ha estat una eina popular de defensa de les arrels.
És en aquest marc que entenem la darrera agressió contra una tradició com la dels trabucaires. Sí, ens sentim hereus dels trabucaires, de Lo Ros d'Eroles, de Llarg de Copons, de Benet Tristany, de Josep Masgoret, de Pep de l'Oli, de Rafael Tristany, de Josep Estartús i Aiguabella, del Gravat d'Àger, de Joan Castells o de Francesc Savalls i Masot. Com en totes les guerres hi va haver morts i sí, els carlistes afusellaven els liberals. I també a la inversa en una repressió que va esclafar el nostre poble a l'actual situació sense llibertat de decidir, sense furs, sense arrels cristianes, amb la llengua anorreada. I molts d'aquests trabucaires van morir per defensar els valors patris.
Utilitzar una recreació històrica per obrir unes ferides de tres guerres sagnants és una actitud repulsiva que només pot trobar una resposta contundent. Defensem la tradició trabucaire, defensem la nostra identitat i responem amb claredat les manipulacions dels liberals. El mal ja està fet, voler desacreditar una tradició autòctona. Si, a més, s'inicia un procés judicial advoquem per fer front comú totes les organitzacions populars catalanes contra una eventual repressió. Els carlistes de Catalunya sempre hem estat a primera línia del front contra aquesta gent, tant ufana i tant superba. Encara és hora que cap d'aquests liberals i usurpadors demanin perdó pels milers de morts carlistes que van fer per imposar el seu règim corrupte, anti nacional i il·legítim.

Read more »

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Avui Conferència carlista a l'Ateneu Barcelonès: “Actitud del Carlisme davant l’onze de Setembre”






Els AMICS DE LA HISTÒRIA DEL CARLISME DE CATALUNYA informen que el proper 13.10.14 a les 19:30 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès es celebrarà la conferència “Actitud del Carlisme davant l’onze de Setembre”.

L’acte serà presentat per BEATRIZ PINILLA PEREZ dels Joves Carlins

I els conferenciants seran:

BERNAT CASTANY MAGRANER, Ponent de la secció de cultura de l’Ateneu i Historiador

JORDI VÀZQUEZ, Historiador i especialista en carlisme contemporani, que ens parlarà de "El 9N com a continuïtat del 11S i de les guerres carlistes"

LLUÍS FERRAN TOLEDANO Professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens parlarà de "Els Furs i la cultura política catalana contemporània."

Un cop finalitzats els parlaments, es donarà la paraula a tots aquells que vulguin efectuar alguna pregunta als conferenciants.

AMICS DE LA HISTÒRIA DEL CARLISME DE CATALUNYA

Entrada lliure.

Read more »

dijous, 9 d’octubre de 2014

Cap a un front d’esquerres?

Després de la sotragada patida pel règim nascut el 20 de desembre de 1975 a les eleccions europees, s’ha llençat la possibilitat d’organitzar un ‘front d’esquerres’ per a les properes cites electorals. La idea no és nova, però ara arriba en un moment de màxima feblesa del règim, accentuat més encara, amb l’estranya i sorprenent abdicació de Joan Carles de Borbó.

Els mals resultats del PP i del PSOE –sostenidors destacats de la monarquia joancarlista i del sistema bipartidista- i l’auge de l’esquerra (IU, Podem, ERC, Equo-Compromís, BNG i Bildu) han posat sobre la taula la possibilitat d’unir esforços i preparar una gran coalició que posi fi al govern del PP, a les seves retallades, privatitzacions, corrupció i submissió al govern d’Angela Merkel.

Els carlistes crec que hem de plantejar-nos la possibilitat de donar suport a aquest projecte o no fer-ho, però després d’un examen minuciós i un anàlisi sobre si volem seguir caminant sols o aunar esforços amb els qui tenen uns plantejaments polítics, econòmics, i socials propers als nostres. Hem de fer autocrítica i reconèixer que amb la manca de recursos humans que en aquests moments tenim per moltes circumstàncies diverses, ens serà molt, però que molt difícil donar a conèixer la nostra alternativa ideològica, divulgar-la massivament i així poder contrastar-la amb la realitat. Estem segurs que el nostre Socialisme d’Autogestió Global té molt a dir i aportar al debat d’anar construint una alternativa a la globalització neoliberal que estem patint. La nostra veu és feble, però ha d’escoltar-se. Per això cal seguir molt de prop aquest procés, participar en ell i aportar la nostra trajectòria i experiència. Recordem que el Partit Carlista va estar a totes les plataformes i organismes unitaris d’oposició al franquisme. Fou cofundador de Comissions Obreres i d’Izquierda Unida i sempre ha mantingut una posició coherent i respectuosa cap a les organitzacions polítiques de l’esquerra, sense que això hagi significat que na haguem criticat tot allò que ens ha semblat oportunisme, electoralisme o pèrdua dels senyals d’identitat tradicionals de l’esquerra.




Per suposat, que per a participar d’aquest ‘front d’esquerres’ hi ha una sèrie de punts, que per a nosaltres són innegociables i fonamentals per a que aquest front sigui creïble i eficaç:

1. Respecte absolut i total als Drets Humans.

2. Denúncia clara i rotunda del neoliberalisme.

3. Aposta per un socialisme sorgit des de la base, profundament revolucionari i democràtic que lluiti per una nova economia al servei de les persones i no dels interessos privats d’Estats, multinacionals, corporacions financeres o grans empreses.

4. Reconeixement ple del dret a decidir de tots els pobles i nacionalitats de Les Espanyes.

5. Tolerància zero amb la corrupció política o econòmica. Cap imputat podrà presentar-se com a candidat.

6. El ‘front’ ha de ser –en un principi- una eina electoral conjuntural, pel que els grups que l’integrin mantindran la seva independència ideològica i organitzativa.

7. Impulsat la celebració d’un referèndum en el que lliure i democràticament podem decidir la forma de govern que volem: monarquia o república.

La participació o no d’aquest projecte ha de ser discutida entre tots i cada un dels militants del nostre partit, en assemblees, mitjançant enquestes o qualsevol altre mitjà dels que sempre hem utilitzat per a conèixer el que pensen els nostres companys i companyes.

Veurem en que queda aquest projecte, però els carlistes hem d’estar preparats per a donar una resposta i saber explicar la nostra postura, sense nostàlgies del passat, pensant solament que cal acabar amb l’atur, els desallotjaments, l’emigració dels joves, la corrupció, els rescats de la banca, en fi, les nefastes conseqüències del govern de la dreta.

Article aparegut a ‘Madrid Carlista’ (59), la revista del Partit Carlista de Madrid del mes de juny.

Read more »

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Missatges rebuts a la reunió carlista de Barcelona

El passat 27 de setembre va tenir lloc a Barcelona una reunió de carlistes. Per aquest motiu diverses figures vinculades al carlisme o properes a ell van fer arribar missatges dirigits als i les assistents. Els missatges van
- Arribar de carlistes militants o simpatitzants del Partido Carlista.
- Es van demanar com a suport al grup de Joves Carlins de recent creació
- Són complementaris tot i que queda clar que no són unitaris.
- La majoria són de fora de Catalunya i n'hem respectat la llengua original.



Manuel Herrera Bravo. Valladolid. 06.09.14
Del mensaje de D. Javier de Borbón-Parma del 30-4-67
"Deseo que os integréis plenamente en la actuación y en la vida pública de la Nación, dentro de las leyes vigentes y para dar a la sociedad española la garantía de continuidad dentro del orden, para la paz, el progreso y la libertad". Saludos muy cordiales.
Josep M.Cabañes i Vilar (Monjo de Poblet) 08.09.14
Déu vos guard!  
El carlisme es tradició, es Amor a la terra, el carlisme es lluíta per la pau i la justicia, es semblant al Regne de Déu, que es goig en l'esperit, es lluíta cristiana, per als carlistes es peregrinació a Montejurra no fèien mes quee resar que es la força que reben de Déu en el bon combat, com dèia el bisbe urquinaona; "Aquets son els veritables cristians". Una forta abraçada.
Gloria Herrera Garcia. Tarragona. 09.09.14
Para mi ser Carlista, no es sólo pertenecer a un grupo político, es mucho más, es pertenecer a una gran familia, en la que todos nos ayudamos, en la que todos, aunque no estemos juntos en mucho tiempo, seamos capaces de salir de casa y ayudar al compañero. Es una forma de vivir la vida, en la que la persona es lo primero, en la que el cuatrilema Dios, Patria, Fueros y  Rey nos ayuda, (como a muchos miles que han dado su vida en la Historia les ayudó) a llevar un estilo de vida basado en los mismos pilares que mis compañeros Carlistas. Todos somos distintos, en el vivir y el pensar, pero nos unen unos fundamentos, una forma de vida y una Familia.
Ramón Muruzabal Aldunate. San Martín de Unx (Navarra). 14.09.14
Hola compañeros, sin juventud, no hay futuro.              
Soy Ramón Muruzábal, un viejo carlista de 74 años que sigue creyendo que el Carlismo aún tiene algo que decir y que nuestra política sigue valiendo.
A mi edad estoy metido en un montón de actividades. Soy alcalde de mi pueblo San Martín de Unx en Navarra, también Consejero Consultivo del Museo del Carlismo en Estella y Presidente de la Fundación Amigos del Historia del Carlismo y otras cosas con la que no quiero aburriros. A todo ello sin cobrar un euro.
Ánimo y a trabajar. Un saludo para todos.
Luis Gismero. Madrid. 11.09.14
Desde Madrid como militante de base del PC , como Vicecanciller adjunto de la ROLP y presidente de la Asociación 16 de Abril, recibid los reunidos una sincera felicitación deseando que el encuentro fructifique y sirva para reafirmar la organización del Carlismo en Cataluña y por extensión al resto de las Españas.
El Carlismo siempre ha trabajado por la soberanía de las naciones que conforman esta Nación de Naciones, las Españas, y todo el esfuerzo que podamos realizar de trabajo y comprensión no será otra cosa que seguir con la continuidad de las generaciones pasadas empeñadas en las libertades locales siempre en lucha contra los modelos liberales y neoliberales de turno. 
Ánimo pues y que vuestro proyecto reafirme las expectativas catalanistas y de hermandad y solidaridad política con el resto de las Españas.
Manuel Rego Nieto. Ourense. 17.09.14
Amigos y jóvenes catalanes, el Partido Carlista con su Dinastía Legítima es el más antiguo de Europa. Animaros a realizar en vuestras vidas y dentro también del Partido los ideales que nos caracterizan. Sed catalanes de nación, españoles por historia y europeos por cultura. Y no desanimaros, ya que sois la esperanza de quienes llevamos muchos años luchando y sufriendo cárceles, interrogatorios, persecuciones y mentiras de los liberales y otros. ¡Ánimo y adelante desde Galicia!. Un abrazo para todos.
José M. Porro Sainz. Bilbao. 23.09.14
Es muy importante que todo el mundo se implique en el desarrollo político de nuestra Nación,
y por consiguiente, de nuestros respectivos Estados.
El acercarse al carlismo, el partido más antiguo de las Españas y de nuestra vieja Europa, implica el interés por nuestra historia y por las alternativas que ha ofrecido y ofrece en la actualidad el Partido Carlista, las cuales son de tener muy en cuenta en estos momentos.
Con un saludo a todos los presentes.
Assumpta Cabré Mascorda. Barcelona. 26.09.14
Hola amics i companys. Us vull dir que la participació ciutadana no solsament és necessària sinó que és imprescindible i que els carlins sempre hi hem estat amb més o menys encert. Que us vagi bé. Una forta abraçada.
Salvador Gomez de Arteche i Catalina. Palma de Mallorca. 08.09.14
Sembla paradoxal que el carlisme en armes hagi esdevingut per  excel.lència l’anomenat “Carlisme científic”. Hom ha explicat el primer com a consequència de la privació a les classes populars de la propietat comunal i del vot (en virtud del “sufragi censitari”). Oblidem però que el liberalisme  (doctrinari) havia privat també als pobres de la seva parcel.la de pensament, lliurat exclusivament a les “élites”,
El carlisme es troba avui davant d’un “crepuscle de les ideologies”, de la “democràcia formal”, una mena de màgia i d’“engenyeria electoral”, que asegura el domini dels poders del diner sobre el poder polític dels pobles, de frases fetes o “slogans” que apaguen la veu d’eixos pobles. Davant del “pensament únic” que ha arrabassat el llur.
El carlisme, que ha combatut la “ideocrâcia”, pàmpol de la plutocràcia,  ha degut, doncs, forjar com a arma més forta, precisament la ideología, que  els és indiferent, que manca a molts partits i aspirants a jugar el joc polític.  Professa una “filosofia política del sentit comú”, és a dir de tots. És per això que ressucita  els principis oblidats d’aquest sentit comú: relligació dels elegits pel mandat imperatiu dels electors, confederació de les repúbliques espanyoles, magistratura reial responsable.
És per això que va funcionar en “cursets” amb la participació dels seus líders Francesc Xavier  i Carles Hug de Borbó Parma  i la Família Reial. Unànimement  reconeguts, la seva presència contribuïa no sols a relligar el passat amb l’esdevenidor sinó a allunyar l’estèril emulació, el “personalisme”, entre els membres que  pateixen molts  partits polítics d’avui.
Arturo Estebanez. Madrid. 17.09.14
Tras casi 200 años de historia, el Carlismo sigue vivo y constituye la única opción política de las Españas que no se ha realizado y por tanto no ha defraudado, representando para el país en el momento actual varías cosas:
Honradez por ser la causa política cuyos hombres y mujeres han sido leales a una Dinastía y a unos ideales a los que jamás han renunciado a pesar de no pocos intentos de ser comprados.
Ética y/o moralidad por estar siempre sometido a la imprescindible autocrítica de sus actos y actualización del ideario a la vez que jamás renuncia a las esencias del mismo.
Esperanza porque, cuando en el momento político actual todo parece desquiciarse, el Carlismo aporta una coherente organización política del estado mediante la Federación de entidades políticas soberanas, una respuesta factible al modelo de representación política mediante el principio de subsidiariedad y un modelo arquetípico socioeconómico mediante el socialismo de autogestión.
Josep Manuel Sabater Salvador. València. 26.09.14
En 1966, encara no tenia tretze anys, em vaig apropar al Carlisme. Els meus pares no eren carlins. Em va seduir d’aquell vell  moviment polític el seu renovat missatge de modernitat i futur: llibertat, democràcia, federalisme, participació social, refús al capitalisme, europeisme…  Una dinastia compromesa al servei d’un poble. No un poble de súbdits  al servei d’una monarquía. Eren els temps de la negra nit del franquisme.
Anys,  junts a molts altres amics,  de militància, compromís, clandestinitat, treball polític  i  renúncies personals.  Amb la Transició els carlins guanyarem, després de 150 anys, la nostra primera batalla: la democràcia, la llibertat  i un futur allunyat d’enfrontaments civils. Vos ho assegure, valgué la pena. Em sent, fins i tot, orgullòs, ben orgullòs.
2014. Han passat quaranta-vuit anys. Bàsicament el Carlisme em continua seduint  per els mateixos motius. Afegiria, a hores d’ara, però, que la Dinastia Borbó Parma i el Carlisme són, a més, una referència ética i moral, de generositat i compromís. Són importants, en aquests temps,  els programes i les propostes, molt més però, ho són  l’exemple i la credibilitat dels dirigents i dels grups.
Soc optimista. No puc preveure el futur,  però estic segur que,  passe el que passe institucionalment, Carles Xavier de Borbó Parma , será per sempre el rei de Catalunya i de la resta de regnes i pobles de les Espanyes.
Vos desitje èxit. Debatiu amb respecte i fermesa. Establiu uns acords mínims i una ferma unitat d’acció. Una abraçada. País Valencià.
Manel Josep Fernández de Sevilla i Camps (militant del Partit Carlista del País Valencià). Alacant. 19.09.14
Estimats amics, companys i simpatitzants de la Causa Carlina. Seguim en la mateixa lluita que els nostres avantpassats per recuperar les llibertats de la Nació Catalana. El nostre compromís per tornar a Catalunya el seu rang i dignitat amb el seu Estat Propi. És el meu desig comunicar-vos que tot això serà possible sent lleials al Comte de Barcelona SM en Carles Xavier I de Borbó, hereu legítim de la Dinastia Carlina. En ell recau la Sobirania Jurídica del Principat, i en vosaltres com a ciutadans de Catalunya recau la Sobirania Política. Feu lliure a Catalunya! Restabliu les Constitucions i Usatges Catalans sent fidels al pacte Foral basat en la monarquia confederal ibèrica.  Una forta abraçada companys. 
Javier Onrubia Revuelta. Madrid. 06.09.14
El Carlismo sigue en la lucha, por la libertad de los pueblos y de las personas. Hay que continuar caminando hasta alcanzar ese viejo -pero  siempre nuevo- objetivo de construir pueblos más libres, más fraternos  y más solidarios. Nuestra indignación histórica tiene que ir 
convirtiéndose en fuerza organizada, en hechos concretos en favor de  las mayorías populares.
Mis mejores deseos y un abrazo muy fuerte para todos y todas.
Francisco Patxi Ventura Sanjuan. Miranda de Arga (Navarra). 21.09.14
Si amáis las libertades de las personas y de sus Pueblos, si respetáis la integridad de los DDHHCCPP, si buscáis la democracia de abajo hacia arriba y la justicia social, os felicito pues habéis encontrado uno de los lugares más adecuado para defenderlas. Lucha y compromiso que a través de 180 años hemos compartido distintos compañeros y familias dando lo mejor que teníamos.
Es una inmensa alegría daros la bienvenida a nuestra gran familia, a nuestro compromiso : autodeterminación, confederación, socialismo, autogestión. Un fuerte abrazo
Delia Tejedor. Madrid. 06.09.14
Hace unos mayos, me acerque a la Puerta del Sol por simple curiosidad, y allí tuve una explosión de futuro, los jóvenes estaban despertando.
Es innegable que durante un tiempo y sobre todo durante una generación intermedia entre la vuestra y la mía, la generación intermedia  se olvidó de sus obligaciones participativas para con la sociedad y olvidó que tenia y debía ser parte del desarrollo democrático, pero ese tiempo ha pasado, vosotros y los que como vosotros quieren saber, quieren conocer, sois nuestra esperanza.
Si quiero recordaros que en vuestras raíces tenéis mucho del viejo y nuevo Partido Carlista y os pido que investiguéis lo que realmente significa nuestro socialismo autogestionario, que lleva al reconocimiento del derecho de los pueblos a elegir y a respetar su decisión, entre otras muchas cosas.
Saludos desde Madrid, pero con corazón de la vieja Castilla. Una carlista y comunera.
Josep Miralles Climent. Historiador. Castelló de la Plana. 07.09.14
Des que era adolescent -ara tinc 63 anys- milito al Partit Carlista del País Valencià. Aleshores lluitàvem contra la dictadura franquista i per una societat més justa i lliure, primer sota l'eslògan de Déu, Pàtria, Furs i Rei que es va anar concretant en el de Llibertat, Socialisme, Federalisme i Autogestió. A l'edat que vosaltres teniu ara, vaig ser detingut i represaliat diverses vegades per aquesta lluita, una lluita que continua avui dia el Partit Carlí de Catalunya i el de la resta de les Espanyes contra la corrupció, el centralisme i la injustícia social que surt del sistema capitalista. Us animo a adherir-vos a aquesta proposta actual del partit més antic d'Europa.
Miguel Ángel Jiménez Martínez. Madrid. 24.09.14
Desde Madrid envío un cordial saludo a los jóvenes catalanes que sienten interés por el Carlismo, explicándoles de paso el secreto de la supervivencia de nuestro partido: Creemos en lo que hacemos, y creemos en que podemos seguir sirviendo a la sociedad.
Nos parece totalmente legítima la lucha que está protagonizando Cataluña por que le sea reconocida su identidad, y hacemos votos por su éxito, seguros de que redundará en beneficio del resto de los pueblos hispánicos.
Consideramos como asunto prioritario y de urgencia el de que se les reconozca a los jóvenes -y se les respete-  un derecho tan elemental e irrenunciable como lo es el derecho al trabajo y, mediante el mismo, el de conseguir su pleno desarrollo como persona.
Santiago Albiol i Albiol. Vila-real (Castelló). 12.09.14
Des del PCPV (Partit Carlista del País Valencià), animem a tots aquells que, en una societat egoísta i farcida d’injusticies, es volen comprometre a lluitar, per un’altra societat totalment solidària i justa. Els carlins, mantenim el nostre camí, per aconseguir la plena realització del ser humà, en una Democràcia amb Llibertat per escollir (molt important), amb Socialisme per compartir (solidaritat), Confederalisme per conviure (dignitat) i Autogestió per decidir (nosaltres mateixos). Salutacions i endavant.
Josep Carles Clemente Balaguer. El Espinar (Segovia). 16.09.14
“Se ha dicho que la Historia del Carlismo la escribieron  y la escribe los vencedores.
Y el Carlismo no ganó ninguna guerra ni conquistó el poder en ninguna de sus fases parlamentarias.
Incluso se le ha enterrado en multitud de ocasiones.
Pero una y otra vez resurgía después de las derrotas.
Todos nosotros somos el testimonio fehaciente de su supervivencia.”
Evaristo Olcina Jiménez. Madrid. 25.09.14
En julio de 1909 Eugeni D´Ors, "Xènius",  escribía en su Glosari que el Carlismo es "la lealtad a una lealtad".  Una concreción altamente definitoria que resumía y explicaba el, para algunos, milagro de su larga pervivencia.
Una lealtad que es hacia sí mismo, al pueblo del que surgió, defendió, y al que sigue fiel, en continua renovación,  al margen de interpretaciones regresivas. Fidelidad no solo en lo social sino fundamentalmente en lo nacional. Si el Carlismo ha tenido, y mantiene, una caracterización definitoria esa es sin duda la de su nacionalismo inalterable respecto a la nación -en este caso la catalana- a la que pertenece y que se plasma políticamente en su propuesta Confederal.
Todas las demás interpretaciones o interesadas adscripciones en temporalidad ideológica son simples aditamentos que pretenden desvirtuar la esencia única e inalterable de la lealtad a que se refería D´Ors.
                                                               =========================
Jesús Maria Aragón Sesmanes. Tudela. Secretari General Federal del Partido Carlista. 26.09.14
Buenos días a todos.
Os doy la bienvenida, como Secretario General Federal del Partido Carlista de las Españas que es el legítimo, heredero y continuador del Carlismo, tanto históricamente, por sucesión directa, legítima y legal, como ideológicamente, por el análisis  de la realidad social y de las propuestas de solución a los problemas de convivencia con la vista puesta en el Bien Común General, que nació en aquella revuelta popular iniciada en 1833 por motivos legales, de legitimidad, y de subsistencia material.
Desde entonces acá, 181 años ya, 181 años de cultura política,  ha llovido mucho y nuestro modelo de paraguas ideológico nos sirve aún; y no sólo a nosotros pues vemos que a lo largo de esos años han surgido, y surgen, otros modelos de paraguas no tan ajenos y extraños al nuestro para protegerse de la pedregada del Liberalismo, neoliberalismo, capitalismo, imperialismo financiero…, o como se le quiera llamar, pero cuyo punto de partida y de llegada es el individualismo, la búsqueda del beneficio particular por encima del general de la Sociedad, y la ley de la selva.
Xavier Carbonell me dice que sois jóvenes, lo cual es motivo de alegría porque es la juventud la que eterniza la vida, la que renueva y cuida la casa común, el hogar de la Humanidad, la institución del Partido.
Animo y adelante, compañeros. ¡Viva el Partido Carlista de las Españas!.
                                                               =========================
Maria Teresa Borbón Parma. París. 07.09.14
Diles de mi parte que me alegro mucho de que conozcan nuestro pasado, nuestro presente y que en ellos esta nuestro futuro. Es necesario que actuemos todos “en unión”.

Read more »