Amb
motiu de la seva recent visita a Santiago de Compostel·la durant els passats dies 23,
24, 25 i 26 d'octubre, Don Carles Xavier de Borbó Parma ha visitat àmpliament Galícia, per tenir major coneixement de la realitat social de les nostres Espanyes reunint-se amb diferents personalitats del món de la cultura galaica i amb un nodrit grup de carlistes a sis dels quals ha distingit amb la Creu de la Reial Ordre de la Legitimitat Proscripta, màxima i única distinció carlista creada per Jaume III en Decret de data 16 d'abril de 1923.
En l'acte d'imposició de les creus de la ROLP als carlistes distingits amb ella, don Carles Xavier va pronunciar el Discurs següent que, pel seu contingut d'interès, reproduïm a continuació
DISCURS DE S.M. CARLES XAVIER DE BORBÓ PARMA
A Santiago de Compostel·la, a 25 octubre 2014.
Bé, jo voldria dir unes paraules abans d'acabar. Dir dues o tres paraules.
Dames i Cavallers. Estimats amics carlistes. Gràcies per estar aquí amb nosaltres. La meva dona em mana donar-vos una gran salutació i m'ha encarregat dir que sent molt no ser aquí. Però ella i jo hem decidit que era millor que es quedi amb la nostra filla petita Cecilia Maria que té pulmonia i no podíem deixar-la sola.
Estic molt content d'aquesta visita a Galícia, a Santiago. Aquest vell Regne. Gràcies Manuel per ajudar a organitzar-lo i per totes les bones i belles paraules que has dit. Ho he passat molt bé discutint juntament amb vosaltres la problemàtica, la història i la cultura de Galícia.
Gràcies també als vicecancellers que juntament amb tu, Manuel, han organitzat aquest viatge i fer possible que ens trobem tots aquí.
És de veritat un honor haver pogut donar-vos a vosaltres juny les creus. 6 condecorats, 6 persones que s'ho mereixen tant, i ¡quin gust veure-us aquí !.
Seguim la lluita per la justícia social i la lluita pels nostres valors i ideals. No oblideu que tants sacrificis, tanta feina, tantes arrels profundes. Quin camí hem fet ?. Aquest camí ha portat al fet que les idees del carlisme i de la Dinastia segueixen vigents després de més de 180 anys. És important, no només perquè tenen 180 anys sinó perquè aquests ideals són una reserva de valors per al futur.
Hem arribat a aquesta societat als límits del sistema en el qual estem. Hem notat que el sistema del nostre món europeu arriba a un punt de crisi. Crisi econòmica, crisi moral i crisi ètica. I ho notem en tot el que veiem en el nostre entorn. El sistema funcionarà encara una mica des d'ara, en un moment terrible, però tots sabem en el nostre cor, o a la nostra raó, que aquest sistema que hem creat arriba al seu límit.
Però això no és mala cosa. Fa una mica d'esglai, perquè com serà el futur ?. Però això és també una oportunitat per tornar a avaluar per què hem arribat a aquest sistema en el qual vivim avui ?. I el sistema en el qual vivim avui no és dolent "per se". És un sistema increïble. Hem viscut un èxit en aquesta societat impressionant. En tot el nostre món mai hem tingut tants professors, catedràtics, estudiants, munts de llibres, saviesa, coneixement, etc ...
Mai el producte nacional europeu, mundial, ha estat tan gran com avui. Però notem que amb tot el que sabem i tot el que produïm no arribem encara a resoldre els problemes bàsics humans al món. I és que el sistema ha arribat als seus límits. I això fa por. Però també ens dóna l'oportunitat de tornar a tornar a examinar la raó de perquè hem arribat a aquest sistema, que és molt lògic. I ara fer un salt endavant.
Amb les idees i valors del carlisme tenim ara l'oportunitat de formar la nova fase de la qual és la cultura la nostra europea cap al futur. Sent diligents i seguint amb els mateixos valors, tot i que han canviat les paraules, ha canviat el món, però els valors no han canviat.
A Santiago de Compostel·la, a 25 octubre 2014.
Bé, jo voldria dir unes paraules abans d'acabar. Dir dues o tres paraules.
Dames i Cavallers. Estimats amics carlistes. Gràcies per estar aquí amb nosaltres. La meva dona em mana donar-vos una gran salutació i m'ha encarregat dir que sent molt no ser aquí. Però ella i jo hem decidit que era millor que es quedi amb la nostra filla petita Cecilia Maria que té pulmonia i no podíem deixar-la sola.
Estic molt content d'aquesta visita a Galícia, a Santiago. Aquest vell Regne. Gràcies Manuel per ajudar a organitzar-lo i per totes les bones i belles paraules que has dit. Ho he passat molt bé discutint juntament amb vosaltres la problemàtica, la història i la cultura de Galícia.
Gràcies també als vicecancellers que juntament amb tu, Manuel, han organitzat aquest viatge i fer possible que ens trobem tots aquí.
És de veritat un honor haver pogut donar-vos a vosaltres juny les creus. 6 condecorats, 6 persones que s'ho mereixen tant, i ¡quin gust veure-us aquí !.
Seguim la lluita per la justícia social i la lluita pels nostres valors i ideals. No oblideu que tants sacrificis, tanta feina, tantes arrels profundes. Quin camí hem fet ?. Aquest camí ha portat al fet que les idees del carlisme i de la Dinastia segueixen vigents després de més de 180 anys. És important, no només perquè tenen 180 anys sinó perquè aquests ideals són una reserva de valors per al futur.
Hem arribat a aquesta societat als límits del sistema en el qual estem. Hem notat que el sistema del nostre món europeu arriba a un punt de crisi. Crisi econòmica, crisi moral i crisi ètica. I ho notem en tot el que veiem en el nostre entorn. El sistema funcionarà encara una mica des d'ara, en un moment terrible, però tots sabem en el nostre cor, o a la nostra raó, que aquest sistema que hem creat arriba al seu límit.
Però això no és mala cosa. Fa una mica d'esglai, perquè com serà el futur ?. Però això és també una oportunitat per tornar a avaluar per què hem arribat a aquest sistema en el qual vivim avui ?. I el sistema en el qual vivim avui no és dolent "per se". És un sistema increïble. Hem viscut un èxit en aquesta societat impressionant. En tot el nostre món mai hem tingut tants professors, catedràtics, estudiants, munts de llibres, saviesa, coneixement, etc ...
Mai el producte nacional europeu, mundial, ha estat tan gran com avui. Però notem que amb tot el que sabem i tot el que produïm no arribem encara a resoldre els problemes bàsics humans al món. I és que el sistema ha arribat als seus límits. I això fa por. Però també ens dóna l'oportunitat de tornar a tornar a examinar la raó de perquè hem arribat a aquest sistema, que és molt lògic. I ara fer un salt endavant.
Amb les idees i valors del carlisme tenim ara l'oportunitat de formar la nova fase de la qual és la cultura la nostra europea cap al futur. Sent diligents i seguint amb els mateixos valors, tot i que han canviat les paraules, ha canviat el món, però els valors no han canviat.
Fer 181 anys és un gran èxit. Molt poques organitzacions han pogut complir això. Ser la veu d'un ideal, d'uns valors importantíssims per tant de temps, per a tantes generacions. I aquest èxit tremend l'hem complert junts. Junts ho hem fet.
Una cosa que l'ha fet possible, m'ho va recordar Javier ahir, és que hi ha hagut un pacte, un llaç, entre el carlisme i la meva família, i la família, que ha estat diferent a tots els altres pactes de les famílies dinàstiques a Europa . Ha estat un pacte, no només ideològic, sinó també del cor.
I això sembla una cosa suau, fluixa, el cor. És una cosa molt forta, perquè ha donat la possibilitat a la família d'estar oberta als carlins i amb els carlistes. No hi ha hagut barreres de protocol, de palaus amb grans reixes. Sempre hem pogut tenir un diàleg, un debat, un intercanvi d'idees i necessitats entre la família i els carlins. I això és únic a Europa.
I això és gràcies a vosaltres. Així que jo, en nom de la família us agraeixo aquesta obertura, aquest llaç d'amor, que ajuda a portar per tant de temps, el llaç de les idees, i de la filosofia i dels valors que tots tenim i seguim portant fins al futur .
Moltes gràcies.
Una cosa que l'ha fet possible, m'ho va recordar Javier ahir, és que hi ha hagut un pacte, un llaç, entre el carlisme i la meva família, i la família, que ha estat diferent a tots els altres pactes de les famílies dinàstiques a Europa . Ha estat un pacte, no només ideològic, sinó també del cor.
I això sembla una cosa suau, fluixa, el cor. És una cosa molt forta, perquè ha donat la possibilitat a la família d'estar oberta als carlins i amb els carlistes. No hi ha hagut barreres de protocol, de palaus amb grans reixes. Sempre hem pogut tenir un diàleg, un debat, un intercanvi d'idees i necessitats entre la família i els carlins. I això és únic a Europa.
I això és gràcies a vosaltres. Així que jo, en nom de la família us agraeixo aquesta obertura, aquest llaç d'amor, que ajuda a portar per tant de temps, el llaç de les idees, i de la filosofia i dels valors que tots tenim i seguim portant fins al futur .
Moltes gràcies.
Carles Xavier de Borbó-Parma
Nota: Les negretes són de Carlistes de Catalunya.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada