• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dilluns, 16 de juny del 2014

Sexe, drogues i recaptació

Fa aproximadament un mes saltava la notícia que la Unió Europea instava als seus estats membres a incloure en els seus respectius PIB (Producte Interior Brut) una valoració estimativa de la riquesa que genera l'activitat il·legal del tràfic de drogues i l'activitat al·legal de la prostitució . Mentre França encapçala una rebel·lió contra aquesta mesura ordenada per les Institucions Europees, el govern del senyor Rajoy ja ha anunciat, com era d'esperar del seu servilisme, que ha d'ordenar a l'Institut Nacional d'Estadística (INE) la inclusió d'aquestes activitats en el còmput del producte Interior Brut espanyol a partir del proper mes d'octubre de 2014. 
Resulta evident que les institucions europees, que fan escrupolosament el que ordena Alemanya, busquen alguna cosa amb aquesta mesura i aquesta cosa no pot ser altra que reduir els anomenats fons de cohesió i les ajudes econòmiques als països més pobres de la Unió Europea perquè la inclusió, encara que només sigui estimativa, de la riquesa que genera el tràfic de drogues i la prostitució al Producte Interior Brut farà que aquest augmenti artificial i fictíciament fent que la riquesa d'un país sigui més gran que la que realment és i fins i tot, molt possiblement , impedirà que cap país europeu torni a entrar en recessió, allunyant de manera purament virtual, qualsevol nova crisi econòmica. 


Davant d'aquesta ordre de la Unió Europea que, en el cas espanyol, s'inflarà artificialment l'economia d'un 2'7 a un 4'9 per cent i farà als espanyols virtualment més rics en aquests mateixos percentatges; ja s'han aixecat les pragmàtiques veus dels inspectors d'Hisenda demanant que es legalitzi i reguli la venda de drogues, almenys de la Marihuana, i la prostitució. 
La postura dels inspectors d'Hisenda és lògica i pràctica perquè respon al següent raonament: Ja que aquestes activitats es computaran al PIB sense que produeixin efectes reals en l'economia, que aquestes es legalitzin i regulin i com a mínim els efectes sobre l'economia seran reals i es podran cobrar nous impostos augmentant la recaptació. Ara bé, quina mena de regulació poden tenir aquestes activitats per part de l'Estat?. 
Pel que fa a la legalització de la venda de drogues que, ja posats a legalitzar, no sé per què s'ha de limitar a la Marihuana, el tema està molt clar i és relativament fàcil procedir-hi perquè n'hi hauria prou amb aplicar el mateix règim legal i econòmic que regeix al nostre país per al tabac, és a dir, que la droga tingués també la condició de monopoli estatal sent l'Estat qui autoritza el seu cultiu o importació, fixa el seu preu i permet la seva venda mitjançant les concessions administratives que són els "Estancs "(1). 
La legalització de la venda de droga portaria a la desaparició dels delictes contra la salut pública en la modalitat de tràfic de drogues reduint, com a molt, en un delicte de contraban i no deixaria d'estar en sintonia amb la concepció d'Espanya com "país de vacances i de serveis" ja que sens dubte generaria un augment d'aquest turisme de baixa qualitat que sembla agradar tant als nostres polítics. 
Igualment, la legalització de la venda de drogues, comportaria que, en cas que el cultiu i producció pròpia fos insuficient, l'Estat s'hauria d'entendre amb els grans productors, és a dir, amb els grans "Càrtels de la droga" d'Hispanoamèrica i Àsia elevant a aquests assassins mafiosos a la condició d'honorables homes de negocis o descendint el mateix Estat a la condició d'organització criminal. 
Problema diferent planteja la legalització de la prostitució cridant l'atenció que siguin funcionaris públics de l'escala A (la màxima categoria de funcionaris només estant per sobre d'ells els de lliure designació) els que advoquin per la legalització de la prostitució perquè aquests lleials i preparats funcionaris haurien de saber que la prostitució va estar regulada i va ser legal a Espanya fins l'any 1962 en què el nostre país va subscriure el "Conveni per a la Repressió del Tràfic de Persones i de l'Explotació de la Prostitució Aliena" aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides. És a dir la il·legalització primer i la no regulació després de la prostitució a Espanya és fruit d'una obligació imposada per un tractat internacional subscrit amb l'Organització de les Nacions Unides pretenent denunciar aquest tractat i donar-lo per no subscrit, la qual cosa evidentment ens portaria a qüestionar l'ONU plantejant la qüestió que si no se li fa cas en aquest tema per què cal fer-li en d'altres?. 
Sens dubte, no faltaran els que justificant-se en cert "progressisme", a no sé quins drets fonamentals i sobretot en un "estar amb els temps i amb el lloc" al·leguin que la prostitució ja ha estat legalitzada i regulada en altres països del nostre entorn com Holanda, però la veritat és que en aquests països no ha estat la prostitució sinó el proxenetisme el que s'ha regulat. 
Fredament considerada, la relació d'una prostituta amb el seu client constitueix un contracte bilateral i personalíssim (ja que el client tria concretament a una prostituta i la prostituta accepta concretament a un client) de prestació de serveis el compliment en cap cas pot ser exigit pel client per ser de contingut substancialment immoral. Així doncs, qualsevol regulació de la prostitució passa forçosament per fer obligatori el compliment del contracte, és a dir, per obligar jurídicament la prostituta a complir la seva part del mateix, de manera que l'Estat estaria emparant i autoritzant l'explotació sexual de les persones convertint clarament en un "proxeneta", "xulo" o "rufià". 

D'altra banda, i en lògica, la legalització i regulació de la prostitució comportaria l'ampliació de la categoria de "Malalties Professionals" a les "malalties de transmissió sexual" (MTS) amb el conseqüent increment de la despesa en sanitat i prestacions socials per baixes laborals i fins i tot un augment de reclamacions de responsabilitats civils a particulars i de Responsabilitats Patrimonials a l'Estat, perquè evidentment si l'estat regula, autoritza i grava amb impostos la prostitució es beneficia d'ella i s'ha de fer responsable que aquesta activitat es realitzi amb totes les garanties sociosanitàries sent, així mateix, responsable dels perjudicis sanitaris que puguin generar entre els consumidors d'aquests serveis. No obstant això, sembla que als senyors Inspectors d'Hisenda de la mateixa manera que als membres de la casta política que els retribueix només els interessen els ingressos i la recaptació, no les despeses i la responsabilitat. 
Amb l'acceptació de les ordres emanades de la Unió Europea i amb la justificació d'un possible increment de la recaptació, els ciutadans espanyols assistim, una vegada més, estupefactes i amb dolor al trist espectacle de desvergonyit servilisme que està donant el govern del Partit Popular i altres institucions de l'Estat que tornen a demostrar per enèsima vegada com els diners impera sobre la moral, el sentit comú i els més fonamentals drets humans. 

(1) No cal considerar la venda de tabac en bars ja que aquests cobren un sobrepreu per vendre sent més car comprar un paquet de tabac en un bar que en un "Estanc". De fet fins que no es van generalitzar les màquines expenedores era l'amo del bar qui anava directament a un "Estanc" a comprar determinades marques de tabac que després revenia als clients del seu establiment.

El Chouan Ibérico

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada